Els nous impostos verds

Els pressupostos de la Generalitat del 2014 sembla que inauguraran la fiscalitat verda al nostre país. Se'ns anuncia l'impost sobre les nuclears, l'impost sobre les emissions de l'aviació comercial i, finalment, l'impost sobre l'emissió de gasos contaminants per part d'instal·lacions industrials. Les necessitats de finançament de les esgotades finances catalanes sembla que han acabat de convèncer l'executiu d'encetar pròpiament una fiscalitat sobre consums i emissions contaminants o potencialment contaminants. En sentit estricte, els governs anteriors ja havien implantat gravàmens d'aquest tipus: des de l'anomenat cèntim sanitari sobre les gasolines del tripartit fins al darrer augment en la fiscalitat de l'aigua, del conseller Recoder, per mirar d'internalitzar els costos reals del tractament de l'aigua gravant molt més els que més en gasten.

És una llàstima que es comenci a abordar la fiscalitat verda principalment com a salvavides de la crisi de les finances públiques, però els deures que no es van fer en època d'expansió val més fer-los tard que mai.

El limitat marge fiscal que té el govern de Catalunya, però, impedeix plantejar un model global i eficient de fiscalitat verda. L'ofec financer en què ens trobem fa també impensable determinar quins altres aspectes de la fiscalitat reduïm –per exemple, sobre el treball, o sobre determinats consums- per no augmentar la pressió fiscal global. Tot i amb això, cal anar pensant-hi per quan Catalunya, més aviat que tard, pugui disposar d'un sistema fiscal propi i de plena capacitat normativa sobre l'origen dels seus recursos.