En l'àmbit de la Unió Europea existeix una obligació general que afecta fabricants i importadors per tal de posar en el mercat productes segurs. El fonament legal d'aquesta obligació general el trobem a la Directiva 2001/95/EC implementada a Espanya pel Reial Decret 1801/2003.
Segons aquesta directiva, s'entén que un producte és segur quan no posa en risc la salut de les persones tenint en compte: les característiques del producte, és a dir, la composició, l'envàs o les instruccions de muntatge per mencionar-ne alguns; l'efecte que causa en altres productes, en aquest cas es tracta la presentació, l'etiquetatge, les instruccions, etc.; i, finalment, tenint en compte la categoria de consumidors als qui s'adreça, on les exigències de seguretat augmenten en el cas de productes destinats a infants o a persones grans.
L'empresa importadora ha de saber que l'obligació de seguretat afecta a qualsevol producte que es posi al mercat, amb independència de si existeix o no una regulació específica d'obligat compliment, és a dir, un estàndard de fabricació específic, recomanacions o codis de bones pràctiques. En última instància, a manca de qualsevol d'aquests referents, s'establirà la seguretat que raonablement els consumidors puguin esperar.
Tanmateix, el Reial Decret 330//2008 pel que s'adopten mesures de control a la importació de determinats productes, obliga a passar el control de seguretat a una sèrie de productes, amb independència de si existeix una reglamentació o un estàndard de fabricació. I per tant, per autoritzar-ne la importació cal que el Servei d' Inspecció Soivre efectuï els controls de seguretat pertinents, que poden consistir des d'una simple inspecció de les etiquetes, marques dels productes o fulls d' instruccions, fins a la realització d'anàlisis o assaigs tècnics dels productes.