Empassar-nos les contradiccions
14
de Març
de
2025
Act.
14
de Març
de
2025
Tots els que hem posat un peu a una facultat de ciències polítiques sabem que qui no viu en cinc contradiccions viu en dogma. Jo clarament no visc en dogma, perquè de contradiccions en tinc cada dia més. A vegades, fins i tot sorgeixen en els moments més inesperats. Després penso en com podria reduir-les, en què seria de mi, si no en tingués tantes. I arribo a la conclusió que seria una versió molt menys enriquidora de mi mateixa: la meva vida seria una punyalada amable, com diu Pau Riba a la cançó de Nina de Miraguano.
Jo no soc de les persones que pensa que les contradiccions ens fan més interessants, més valents, o més resilients. Crec que romantitzar els moments difícils va bé en l'àmbit d'autoajuda, però que la realitat sovint és molt més ambigua. Les contradiccions son, i en tant que son, doncs hem d’aprendre a conviure amb elles. Algunes persones creuen que és aquí on radica el sentit de la vida, per a mi és la seva essència atropellada. Una vida ideal no existeix, i la que tenim l’haurem de remar de la millor manera possible.
"Les contradiccions son, i en tant que son, doncs hem d’aprendre a conviure amb elles"
Entrevisto a l’Albert en una terrassa d’Utrecht pel llibre que estic escrivint. Li demano què es fa, des dels estudis de gènere, amb les contradiccions de ser una dona feminista avui, de ser una persona queer avui, de ser un home queer i feminista avui. Recorro a ell en qualitat d’expert, però també d’amic a qui sé que podré fer més preguntes de les que podria fer sense la copa de vi blanc que tots dos lluïm a la mà, fent petites flexions pretenent ser més refinades el lloc on som.
“Cari, doncs te les empasses! No pots canviar la societat en la qual vius, no podràs fer-ho mai. El que pots fer és identificar-les, veure de quina manera afecten la teva manera de ser, i tirar endavant”.
Si vols saber-ne més
Vaja, penso per dins, esperava que ell em donés una fórmula màgica, i resulta que la que m’ha ofert és la fórmula que resol tots els problemes d’aquelles que ens volem acostar massa a la perfecció: acceptar que no existeix i tirar endavant. Seguir endavant. Anar fent. "Nari nant". No ens podem queixar. En realitat, les nostres frases fetes i construccions socials de gratitud ja hem incorporat aquesta consciència de les coses a mig fer com a sostenibles, realistes, factibles. No es pot estar sempre molt bé, de la mateixa manera que no es pot estar sempre malament. No es pot tenir tot en ordre ni tampoc tot completament destarallat.
De vegades, una cosa tan senzilla com les contradiccions se supera tornant els clàssics, les essències de les coses, i posant-ho tot al seu lloc. Amb perspectiva, i no relativisme, tot es veu més clarament.
"No es tracta de baixar el llistó, sinó aprendre a regular-lo segons les nostres circumstàncies"
Intentar ser persones perfectes potser no ens portarà a la felicitat. Aprendre a conviure amb les coses que no ens agraden o procurar que aquelles coses que no ens agraden millorin en la mesura que sigui possible sembla una opció molt més prometedora. No es tracta de baixar el llistó, sinó aprendre a regular-lo segons les nostres circumstàncies. No es tracta de trencar-nos les banyes, sinó de recollir els trossos del gerro trencat i reconstruir-lo, acceptant que les esquerdes formen part de la seva història.