Emprenedoria sense cultura emprenedora
11
de Desembre
de
2013
Les nostres àvies recomanaven intensament als seus néts convertir-se funcionaris. Per elles, era un sinònim de seguretat; sens dubte això és molt important per algú que ha viscut una guerra i la consegüent postguerra. Molts dels que seguiren el consell no han aconseguit la tant esperada felicitat en la vida. La seva feina no els acompanya. Aquesta no emociona, les tasques no són creatives, la personalitat no es desenvolupa, no es creix com a persona; això si, s'ingressa un sou regular cada mes que permet menjar i anar de vacances, amb una mica de sort. Bé, en aquest moment igual ni això.
Emprendre és la postura contrària. Cal saber i ser creatiu, investigar i aprendre dels altres. Hi ha risc, però aquest pot ser gratificat. Sobretot, és una postura vital. Una forma d'intentar crear, créixer i ser feliç.
Les escoles del nostre país mai no han treballat gaire aquest tema. La gran ironia: professors funcionaris, que mai han treballat en una empresa, i mai n'han creat cap, fent classes d'emprenedoria en un aula amb guix i pissarra, envoltats d'inapetents adolescents que miren per les finestres.
Fa ja uns anys que es dibuixen diverses iniciatives que provenen de centres de formació professional. Entre aquestes, els vivers d'empreses, amb diversos noms i diverses iniciatives. En uns anys, tots hauran de fer l'esforç de tenir el seu projecte.
Però a les empreses joves no els hi és suficient el lloc per ubicar-se. Són com una delicada planta que vol arrelar en un terreny erm. Sens dubte, necessita un cobertor per protegir les primeres fases del creixement. Però també serà necessari un tutor, que faci de guia de les primeres actuacions.
Igual que una tomaquera. La major part dels joves del nostre país no han crescut envoltats de la llavor de la iniciativa: calen assessors que els hi facin un cop de mà. Com crear la empresa, com definir el producte, com posicionar-se al mercat, com posar preus, com investigar la competència, entendre les necessitats dels clients... A una classe això no es fa. Calen assessors que guiïn les primeres fases de les joves empreses.
Tots sabem que hi ha persones directament emprenedores. Possiblement han viscut en un clima adequat. Però si volem un bosc ple d'arbres, hem d'aconseguir molts planters i d'aquí molts roures. Als centres de formació professional es pot fer certa feina. Però cal crear una cultura i un volum mínim que doni suport a aquesta cultura. Això ho hem de fer entre tots.