Ara fa uns dies vaig comparèixer a la Comissió d’Acció Exterior del Parlament de Catalunya per compartir l’opinió de Cecot sobre la proposició de llei de creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans que ha estat presentada per tots els grups parlamentaris, amb l’excepció del Partit Popular, Ciutadans i Vox. Des del nostre punt de vista, aquesta pot ser una bona oportunitat per posar a Catalunya al capdavant del debat de les responsabilitats i obligacions de les empreses i dels estats en relació als drets humans, però l’actual text es mostra imprecís i ens genera inseguretat per un seguit d’elements que a continuació esmentaré.
Primer de tot, voldria contextualitzar que és per tots coneguts que al llarg del segle XX i XXI hi ha operadors no governamentals, principalment empreses, o més específicament, grans corporacions, que han aconseguit assolir grans quotes de poder econòmic i capacitat d’actuació transnacional. I sí, en ocasions han provocat greus abusos i han vulnerat drets fonamentals, majoritàriament en estats i països amb sistemes institucionals dèbils. Països que no disposen dels mecanismes suficients per prevenir i evitar aquestes situacions i que, massa sovint, compten amb governs còmplices d’aquestes males praxis.
Cal partir d’aquest reconeixement perquè les organitzacions empresarials puguem compartir, també, la denúncia que fem d’aquests fets. I cal partir d’aquest reconeixement, també, per evitar la temptació d’alguns en generalitzar i etiquetar a les empreses, l’emprenedoria i el lucre en subjectes sospitosos i aliens als valors de desenvolupament sostenible per a la nostra societat.
Des de Cecot treballem perquè el respecte als drets humans, al medi ambient, a la promoció de la pau o al desenvolupament humà sostenible siguin eixos centrals en l’estratègia de sostenibilitat de qualsevol empresa, independentment de la seva grandària i sector d’activitat. I ho fem prenent com a referència el Pacte Mundial de l’any 2000 de Nacions Unides i els seus “Principis Rectors” que connecten els drets humans amb el sector empresarial.
Conèixer i subscriure aquests Principis Rectors o els famosos ODS, són mecanismes que tenim les entitats d’alinear les nostres actuacions amb els valors de Nacions Unides
Conèixer i subscriure aquests Principis Rectors o els famosos ODS, són mecanismes que tenim les entitats d’alinear les nostres actuacions amb els valors de Nacions Unides. I, tot i que no és una responsabilitat vinculant legalment, moltes entitats els hem adoptat i n’assumim un compromís públic.
La creació del Centre Català d’Empresa i Drets Humans, que seria pioner al món perquè no existeix cap altre d’aquestes característiques com el que proposa la llei, creiem que és una bona oportunitat per a Catalunya. Ara bé, tot i coincidir amb el text: “el compromís perquè les empreses catalanes que operen més enllà de les nostres fronteres respectin els drets humans”, creiem que el mecanisme que planteja aquesta llei no és el més adequat. Per què?
Primer de tot, trobem a faltar que aquest text sigui el resultat d’un estudi detallat que permeti aportar claredat sobre l’estat actual i els riscos potencials de vulneració de drets per part d’empreses catalanes. Un estudi necessari per concretar l’abast de la llei i les funcions d’aquest nou Centre.
En aquest sentit, cal saber que la gran majoria d’empreses catalanes que operen a l’estranger són pimes i ho fan en països de l’OCDE com els Estats Units o de la UE. És a dir, països dels considerats “no dèbils” i que disposen de mecanismes de prevenció i sanció a les seves legislacions domèstiques per fer front a les possibles vulneracions de drets.
En segon lloc, la definició que es fa d’empresa catalana com “aquelles que d’una o altra forma tinguin inversions o activitat a Catalunya”, trobem que és una definició massa àmplia i imprecisa i que dificultaria l’aplicació de les normes que se’n derivin.
La gran majoria d’empreses catalanes que operen a l’estranger són pimes i ho fan en països de l’OCDE com els Estats Units o de la UE
Coincidim que aquesta pot ser una oportunitat “garantir que l’acció exterior catalana pública i privada sigui referent en l’àmbit internacional en el respecte dels drets humans”. Però nosaltres recomanaríem que el Centre esdevingués un espai d’excel·lència empresarial, educatiu, informatiu, d’acompanyament, que permeti al teixit empresarial català disposar d’un espai útil i de millora de la seva acció exterior.
Per què no centrem els esforços a fer de Catalunya un segell d’excel·lència que permeti a les empreses catalanes operar per tot el món amb les màximes garanties? I que Catalunya, el seu govern i la seva societat esdevinguin un referent internacional d’un “estil de fer empresa”?
Per contra, la llei centra esforços a definir un règim sancionador mal definit, per cert, i sense capacitat d'investigació i comprovació de la suposada vulneració de drets.
Per què no centrem els esforços a fer de Catalunya un segell d’excel·lència que permeti a les empreses catalanes operar per tot el món amb les màximes garanties?
Les funcions recollides a la proposta apunten únicament a la denúncia i l’assenyalament de les males pràctiques empresarials, mentre que els Principis Rectors del Pacte Mundial emfatitzen el deure dels Estats d’acompanyar i formar a les empreses per assegurar el respecte dels drets humans a les seves operacions.
En aquest sentit, pensem que el Centre podria alinear-se amb la Comissió Europea i promoure la “deguda diligència”. És a dir, fomentar el procés pel qual les empreses prenen les mesures necessàries per identificar, prevenir, mitigar i respondre pels impactes negatius de les seves operacions.
Per acabar, m’agradaria fer menció al descontent que sentim amb relació al veto empresarial als òrgans de govern previstos en el Centre. Estem convençuts que la no participació de l’empresariat a la Junta de Govern minvarà la capacitat d’actuació i de diagnòstic d’aquest Centre i no afavorirà que sigui percebut per part del teixit empresarial com un instrument proper i d’acompanyament, sinó que reforçarà el seu atribut coercitiu i sancionador.
Amb tots aquests arguments exposats, creiem que a Catalunya tenim una gran oportunitat per ser capdavanters en esdevenir un referent a nivell internacional per al sector empresarial amb relació al respecte i promoció dels drets humans i en alinear-nos amb els principis i valors de Nacions Unides, però l’actual text de la proposició de llei ens preocupa i ens genera inseguretat, el que ens obliga a sol·licitar als grups parlamentaris una profunda revisió.