Conseller de famílies empresàries

L'empresa familiar davant la covid econòmica

22 d'Octubre de 2021
Jordi Tarragona

El passat 23 de juny, vaig tenir l’honor de moderar un debat organitzat per C84, la revista d’Aecoc. Aquest és el resum de les aportacions.

 

Elena Martínez, quarta generació de Martínez Somalo, “no pensava treballar a l’empresa familiar ni boja”. Per això es va dedicar a l’advocacia, fins que el seu pare i germans la varen cridar. Té molt present la generositat del seu pare perquè la família sempre estigui unida, i d’avant qualsevol decisió important es planteja què opinaria ell. Al llarg de la pandèmia ha hagut de transmetre serenitat, optimisme i unitat, posant el focus en les persones. La unitat familiar ha sigut un pilar. Als integrants de la següent generació (de cinc a 21 anys) els ha hagut que transmetre valentia, esperit de superació i serenitat. Ha sigut molt difícil compaginar empresa i família. “S’hi ha de ser a les verdes i a les madures; oblidar allò dolent i quedar-se amb el que és bo”. “Han de ser feliços i saber que a l’empresa només hi ha lloc per als bons; el primer és l’empresa. Se’ls ha de formar en valors: generositat, humilitat i esforç”. Recomana a les famílies empresàries “fer perquè els altres vegin” cohesió familiar, humilitat, comunicació sense draps calents, il·lusió, i “gaudir del camí”.

José Juan Fornés, segona generació de Masymas Supermercados. Varen fundar l’empresa per evitar el risc que el negoci majorista del pare es quedés sense clients. Creu que “s’ha de pensar en la família per muntar una empresa; i que el component afectiu i emocional és molt important”. La covid-19 ha consolidat els equips i la família. La següent generació ha aportat energia i frescor, emoció i confiança en l’empresa. Ha viscut un “bany de foc” que li ha donat maduresa i unitat. “Hi ha coses que no es diuen, però que s’observen; una cosa és heretar una empresa i una altra tenir passió per ella”. El creixement és inevitable per no desaparèixer i requereix inversió. Les noves generacions s’han d’enamorar de l’empresa i fer-la rendible. “La família ha de ser generosa per fer el millor per a l’empresa, sense oblidar la família, perquè cada un tingui el seu espai”. Recomana a les famílies empresàries mantenir l’esperit emprenedor, “cada any s’ha de fer una mica més, per no retrocedir”. El més important són les persones, les empreses es poden diferenciar amb la qualitat humana. S’ha de vigilar el compte de resultats, crear cada cop més equip i “confiar en nosaltres mateixos”.

 

Josep Maria Lloreda, segona generació de KH Lloreda. La pandèmia ha servit per unir la família i l’empresa. Ha permès posar en valor les persones. S’ha de transmetre il·lusió, formació i valors a les següents generacions. Recomana a les famílies empresàries prestar atenció a la integració dels familiars no de sang.

Julio Pinto (Bodegas Matarromera): "Els directius no familiars han de tenir telepatia amb la família; la filosofia de la família s'ha de contagiar"

Judith Viader, segona generació de Frit Ravich. Va entrar a l’empresa de forma temporal i s’ha anat allargant fins avui. “Els processos de transició no sempre són fàcils, un dels reptes és fer-se amb l’equip del predecessor i saber-lo compaginar amb la creació d’un equip de directius propi que doni cabuda i sumi totes les visions”. “La generositat de la qual vaig gaudir de la generació anterior és clau”. “Ser part d’una família empresària fa ser afortunat, en el sentit de donar la possibilitat de dedicar-se a l’empresa familiar o a altres activitats professionals”. Al llarg de la pandèmia “s’han posat sobre la taula els valors al 400%". "Davant la incertesa, era necessari transmetre serenitat, mirant al llarg termini. S’ha vist el retorn dels valors viscuts durant anys”. Recomana a les famílies empresàries transmetre energia, il·lusió i confiança als equips i posar en valor el paper de les dones.

Julio Pinto, director general no familiar de Bodegas Matarromera. Diu que els directius no familiars han de “tenir telepatia amb la família; la filosofia de la família s’ha de contagiar”. Durant la pandèmia, entre les seves guies hi havia la comunicació, la proximitat i la temprança. La covid-19 ha servit per augmentar la cohesió familiar, l’interès de la segona generació pel negoci des del govern. “Ha sigut com el viatge de descobriment d’Amèrica de Cristòfol Colom”. La comunicació honesta i clara ha sigut fonamental, així com la prudència financera. “La missió, visió i valors són intocables, no es poden veure afectats per circumstàncies a curt termini”. Per al futur s’ha de transmetre el projecte del fundador, garantint “que l’empresa pot perviure amb independència”.

L'energia del fundador, la comunicació i l'orgull de pertinença són claus en l'empresa familiar

Pedro López, quarta generació de Valor. Creu que l’empresa sempre ha de ser professional, sigui familiar o no. Destaca la importància dels “somnis” i del treball per fer-los realitat. “Segueixo parlant del negoci amb el meu pare, i fa cinc anys que no hi és”. Durant la pandèmia, s’ha comprovat el compromís de les persones i la importància del prestigi de la marca. La relació entre l’empresa i la família s’ha reforçat. Utilitzar els valors facilita les respostes, els seus són estima i respecte a les persones, passió pel producte, prudència financera, creixement estable en vendes i rendibilitat i ser atractius per als clients, col·laboradors i accionistes. De cara al futur, entre els objectius hi ha seguir creixent de forma harmònica, sense oblidar l’accionista. Recomana a les famílies empresàries pensar sempre en l‘empresa per sobre dels individus; ser conscients de la sort i la responsabilitat que suposa tenir una empresa familiar.

Tots coincideixen en la importància de:

  • L’energia del fundador: un emprenedor que fa amb atreviment coses que no sustenten els estudis de mercat.
  • Estimar de veritat l’empresa, no mirant la butxaca.
  • La comunicació a la família i amb l’empresa: “conèixer-se és estimar-se”, “que no s’assabentin per altres”.
  • L’orgull de pertinença.
  • No tirar la tovallola.
  • Pensar en els que hi eren i en els que vindran, “som el farcit del sandvitx”.