Empresa familiar: Quan més cosins més endins
03
d'Abril
de
2017
Act.
18
d'Abril
de
2017
La majoria de las disputes a las empreses familiars no arriben a la premsa. Només ho fan quan es tracta d'empreses de renom (Freixenet, Eulen, Lladró) o quan hi ha morbo. L'assassinat de Maria del Carme Martínez a Alacant a finals de 2016 sembla que és la punta de l'iceberg d'una disputa d'empresa familiar. A Déu gràcies no totes les disputes arriben a aquests extrems, però més val no abaixar la guàrdia.
La recent entrada en vigor de l'article 348 bis de la Llei de Societats de Capital posarà fi a les disputes per la política de no repartiment de dividends que ha sigut norma a moltes empreses familiars, en perjudici d'accionistes minoritaris. Però obrirà en molts casos un nou front: el de la separació de socis i conseqüent valoració de la seva participació accionarial.
A moltes famílies la petició de separació es considera una ignomínia, i dóna lloc a discussions, males cares i malestars pel simple fet de plantejar-la. No es tracta d'alegrar-se per la voluntat de separació (a vegades sí), però la discussió en tot cas haurà de ser pel valor i forma de pagament de la participació. El dret al dividend i el dret de sortida són dues de les bases del sistema capitalista.
La immensa majoria de les nostres empreses són familiars, i no per això són petites. Les més grans també ho són: Mango, Codorniu, Bon Preu, Almirall, Gallina Blanca, Zara... fins i tot el Banc de Santander s'utilitza com a exemple d'empresa familiar ja que és un grup familiar el que té en definitiva el poder per determinar l'estratègia de l'entitat.
Per bé i per mal a l'empresa familiar es veuen reflectides totes les relacions que hi ha a la família, i poden portar història de lluny. Si és per bé, millor; si és per mal, pitjor. Les disputes es tornen més virulentes, i és més difícil votar amb els peus que en una societat cotitzada. És per això que la presència d'externs als òrgans de govern ajuda a objectivar les situacions.
Hi ha un refrany que diu: "el pare la crea, el fill la manté i el nét la tanca". Algunes persones creuen que la vida de les empreses familiars és més curta que la de la resta. Res més allunyat de la veritat. El que passa és que la majoria d'empreses són familiars i, per tant, en moren més que de no familiars; però la seva vida mitjana és més llarga.
Les causes de mortalitat són a més a més de no adaptació als canvis del mercat, la no previsió de les especificitats de l'empresa familiar. Bé, en realitat, no són gaire específiques, en bon grau són aplicables a totes les empreses.
Els principals elements per garantir la màxima supervivència d'una empresa familiar, a part que sigui rendible, són:
- Tenir un motiu compartit per no tancar o vendre.
- Professionalització. El que no vol dir necessàriament no familiars a l'empresa.
- Preveure amb temps la successió a la direcció i a la propietat.
- Crear les estructures de govern de l'empresa i de la família, adequades a les seves dimensions.
- Preveure les normes que han de regir les relacions de la família i de l'empresa, tant econòmiques com no.
- Igual que amb les plantes: cuidar amb amor, regar i podar quan cal.
Hi ha una dita que diu: "quan més cosins més endins"; no és el mateix l'empresa familiar del fundador que la de cosins. També es diu que "família és el que queda després de l'herència".
La recent entrada en vigor de l'article 348 bis de la Llei de Societats de Capital posarà fi a les disputes per la política de no repartiment de dividends que ha sigut norma a moltes empreses familiars, en perjudici d'accionistes minoritaris. Però obrirà en molts casos un nou front: el de la separació de socis i conseqüent valoració de la seva participació accionarial.
A moltes famílies la petició de separació es considera una ignomínia, i dóna lloc a discussions, males cares i malestars pel simple fet de plantejar-la. No es tracta d'alegrar-se per la voluntat de separació (a vegades sí), però la discussió en tot cas haurà de ser pel valor i forma de pagament de la participació. El dret al dividend i el dret de sortida són dues de les bases del sistema capitalista.
La immensa majoria de les nostres empreses són familiars, i no per això són petites. Les més grans també ho són: Mango, Codorniu, Bon Preu, Almirall, Gallina Blanca, Zara... fins i tot el Banc de Santander s'utilitza com a exemple d'empresa familiar ja que és un grup familiar el que té en definitiva el poder per determinar l'estratègia de l'entitat.
Per bé i per mal a l'empresa familiar es veuen reflectides totes les relacions que hi ha a la família, i poden portar història de lluny. Si és per bé, millor; si és per mal, pitjor. Les disputes es tornen més virulentes, i és més difícil votar amb els peus que en una societat cotitzada. És per això que la presència d'externs als òrgans de govern ajuda a objectivar les situacions.
Hi ha un refrany que diu: "el pare la crea, el fill la manté i el nét la tanca". Algunes persones creuen que la vida de les empreses familiars és més curta que la de la resta. Res més allunyat de la veritat. El que passa és que la majoria d'empreses són familiars i, per tant, en moren més que de no familiars; però la seva vida mitjana és més llarga.
Les causes de mortalitat són a més a més de no adaptació als canvis del mercat, la no previsió de les especificitats de l'empresa familiar. Bé, en realitat, no són gaire específiques, en bon grau són aplicables a totes les empreses.
Els principals elements per garantir la màxima supervivència d'una empresa familiar, a part que sigui rendible, són:
- Tenir un motiu compartit per no tancar o vendre.
- Professionalització. El que no vol dir necessàriament no familiars a l'empresa.
- Preveure amb temps la successió a la direcció i a la propietat.
- Crear les estructures de govern de l'empresa i de la família, adequades a les seves dimensions.
- Preveure les normes que han de regir les relacions de la família i de l'empresa, tant econòmiques com no.
- Igual que amb les plantes: cuidar amb amor, regar i podar quan cal.
Hi ha una dita que diu: "quan més cosins més endins"; no és el mateix l'empresa familiar del fundador que la de cosins. També es diu que "família és el que queda després de l'herència".