Un empresari al Parlament

Portar la veu dels joves empresaris i empresàries al Parlament. Aquest és el titular del que he viscut aquesta setmana. La relació entre representants polítics i teixit empresarial no sempre és fàcil. Massa suposicions i massa estereotips marcats per unes suposadesideologies, d'uns i d'altres. Per això, agraïm quan se'ns presenten oportunitats de parlar, de tu a tu, de les necessitats de l'empresa al nostre país. Tot plegat, crec, hauria de ser més fàcil. Despullar-nos de velles creences, parlar, empatitzar i escoltar-nos, per trobar allò que cadascú pot fer des de la seva posició.

Uns dies abans de la cita, m'enfronto al full en blanc. Explicar, en un temps tan limitat, els centenars de problemes als quals ens enfrontem cada dia els que fem empresa és missió impossible, penso. Millor deixar retrets de banda i centrar-me a compartir la nostra realitat i aportar solucions; que potser, penso, des de dintre es veuen més clares. Tot i que sembli bàsic, començo enumerant la solució més senzilla de totes: fora traves extres i fora burocràcia innecessària. I això, que tots ho tenim tan clar, implica fer polítiques clares, favorables i d'acompanyament als empresaris. Per prendre decisions que ens ajudin en l'actual moment d'incertesa (un moment que, no cal recordar, ve precedit per una crisi mundial sense precedents generada per la Covid). Unes decisions que, penso, ja arriben tard per a moltes empreses.

El moment més paradoxal arriba quan demano a la nostra classe política que ens vegi com a part de la solució

Sembla incomprensible que en aquesta situació, enmig de la incertesa en què ens trobem, encara tinguin temps de llançar globus sonda sobre un possible augment de les quotes d'autònoms. Un augment que, si s'acabés portant a la pràctica, acabaria ofegant i destruint una gran part del nostre col·lectiu a vuit anys vista. Tot això ho penso mentre, durant la meva compareixença davant la Comissió de Polítiques de Joventut, els recordo que el món de l'empresa necessita seguretat jurídica i un marc de confiança estable per poder prendre decisions empresarials.

Crec que el moment més paradoxal arriba quan demano a la nostra classe política que ens vegi com a part de la solució. Sembla mentida que, a aquestes alçades de la pel·lícula, encara s'hagi de recordar que els empresaris i empresàries no som els dolents de res; que podem ajudar, i molt, a combatre problemes com l'atur. És moment de canviar el discurs. És moment d'apostar per generar emprenedors i emprenedores, joves empresaris i empresàries, que a banda d'autoocupar-se, també generaran llocs de treball de qualitat. Aprofito i demano, també, desplegar una bona política industrial; que es fomenti, però de veritat, la utilització de matèries primeres alternatives, més R+D i més economia circular. I de pas, reclamo ajudes per a totes aquelles indústries que s'estan deixant la vida per fer front a la pujada dels costos energètics.

En realitat, tot el meu discurs gira entorn de la necessitat de més sensibilitat envers els que cada dia aixequem la persiana i lluitem per fer créixer un projecte empresarial. Perquè sí, calen ajudes que ens permetin crear empreses, però el més important és que aquestes empreses es puguin consolidar i créixer. Perquè el triomf d'un emprenedor o emprenedora, és el triomf de tota la societat que ens envolta.

No podem oblidar-nos de les empreses de casa. Calen les eines necessàries perquè el talent emprenedor no marxi

Estic a la sala del Parlament i el temps s'esgota. Repasso els punts principals del meu discurs i penso que ha quedat clar que les institucions han de fomentar i dinamitzar qualsevol activitat econòmica que generi llocs de treball de valor. Que necessitem suport en l'àmbit fiscal, que podem tenir moltes idees, però tenim pocs recursos, i que només amb polítiques fiscals que rebaixin la pressió sobre les noves pimes, podrem crear empreses joves, digitals i sostenibles.

En aquest moment deixo anar la màxima preocupació que ronda pel meu cap aquests dies: sí, hem de continuar treballant per continuar sent pol d'atracció de l'economia mundial, però no només atreure talent internacional ha de romandre una prioritat. No podem oblidar-nos de les empreses de casa. Calen les eines necessàries perquè el talent emprenedor no marxi. S'està convertint en una tendència perillosa. Empreses d'aquí, amb talent, i molt de futur, que marxen buscant les ajudes, el marc i el suport que no troben aquí.