Economista

Com regular el taxi i els VTC

13 de Febrer de 2019
Enric Llarch | VIA Empresa

Pendents encara de la validació del Parlament, el decret amb què des del departament de Territori ha tancat provisionalment el conflicte entre el sector del taxi i el dels VTC porta explícita la voluntat de regular a través d’una llei el transport de persones en vehicles de fins a 9 passatgers i així establir un marc estable de prestació d’aquest tipus de serveis.

 

Un servei modern i eficient per a una societat avançada

Ara cal preguntar-nos quins objectius hauria de promoure la nova normativa i quins han de ser els instruments per assolir-la. Sembla evident que hauríem d’aconseguir:

 
  • Un servei eficient, tant en termes de relació qualitat-preu com d’equilibri dinàmic entre oferta i demanda.
  • Un servei que minimitzi l’impacte ambiental -congestió, soroll, emissions- de la seva activitat en un entorn tan conflictiu com el de les àrees urbanes.
  • Un servei modern i propi d’una societat avançada, és a dir, que no es basi en la sobreexplotació dels que hi treballen ni es mogui en zones de penombra en termes fiscals o laborals

Un sol tipus de servei liberalitzat amb contrapesos efectius

No sembla que hi hagi cap raó objectiva per no sotmetre a la lliure competència un servei col·lectiu on les polítiques de numerus clausus, que podien haver tingut raó de ser en el seu moment, han quedat desfasades i generen molts més inconvenients i distorsions que avantatges. Aquests inconvenients es fan evidents en l’espiral alcista del preu de traspàs de les llicències, les pràctiques laborals prohibides derivades del subarrendament de llicències i la manca d’estímuls per oferir un servei de qualitat i per adaptar-se a les noves demandes dels ciutadans.

Aquesta situació deriva bàsicament de la ineficient regulació vigent fins ara. La transició a la lliure i plena competència ha de ser gradual i ha de comptar amb el suport explícit de l’administració per minimitzar els costos socials que implica.

"La transició a la lliure i plena competència ha de ser gradual i ha de comptar amb el suport explícit de l’administració per minimitzar els costos socials que implica"

La nova regulació ha d’evitar, però, l’aparició de noves problemàtiques, com és la de posicions oligopolístiques per part dels nous operadors, siguin empreses o plataformes que acumulen llicències o prestadors de serveis.

Els grans eixos de la nova normativa

Per assolir aquests objectius, doncs, la nova regulació hauria de:

  • Fer convergir cap a un sol model de prestador de servei els actuals taxis i els VTC ja que el servei que presten fins ara i han de prestar en el futur uns i altres cada cop és menys diferenciat.
  • Eliminar la possibilitat d’agafar un taxi a mà alçada al mig del carrer i com ja es fa a moltes ciutats, limitar-los a les parades que caldria ampliar, a banda dels serveis prèviament contractats a través d’una app o telefònicament. 
  • Liberalitzar les tarifes a aplicar. Aquestes només amb un sostre màxim prou ampli per evitar eventuals situacions d’abús en casos de demanda extraordinària –situació climàtica extrema, vagues d’altres mitjans de transport, grans esdeveniments...
  • Liberalitzar els horaris en què es presten els serveis i, paral·lelament implantar de forma progressiva sistemes de control de conductors i de descansos similars als que estan vigents en el transport de passatgers i mercaderies per carretera.
  • Liberalitzar progressivament, potser en quatre anys, l’adjudicació de llicències, sense límit quantitatiu final.
  • Limitar el nombre de llicències de què pot disposar una mateixa empresa o pot gestionar una mateixa plataforma al 20% del total.
  • Homogeneïtzar els requisits per aconseguir les llicències. Que els requisits de coneixement efectiu de les llengües oficials -i, eventualment, de l’anglès-, de conducció segura i de manca d’antecedents penals o d’infraccions de trànsit sigui iguals i efectives per a tothom, incloent-hi els que ja posseeixen la llicència, que podria ser renovada periòdicament i condicionada a l’acompliment dels requisits establerts.
  • Finançar fins a una quantitat raonable la retirada de llicències de taxi existents fins ara per aquells conductors que es vulguin jubilar. Els recursos necessaris podrien obtenir-se d’algun tipus de recàrrec sobre cada viatge realitzat.
  • Establir els mecanismes i el seguiment adequats per controlar possibles irregularitats fiscals que haurien de disminuir força si es generalitza la contractació del servei per avançat i laborals.

Eventualment, i de forma complementària, des de l’Administració -amb un Institut Metropolità del Taxi adaptat al nou marc regulador- es pot impulsar la creació de plataformes de serveis de forma mixta amb agrupacions de taxistes com algun col·lectiu ja ha apuntat per estimular a incloure interfícies de contractació més avançades les actuals centrals que fins ara només contracten a través del telèfon.