Entre la neu, el torró i la pantalla

Les vacances de Nadal són una època màgica per les criatures: llums, el tió, joguines, i... pantalles. Les pantalles són omnipresents sempre, però durant les vacances de Nadal, fa fred, fa mandra sortir, i passem moltes hores a casa. És temptador. Si no vigilem, el nostre fill o filla (o nosaltres) es perdrà dins l'últim videojoc de moda i tot el mindfullness, gentle-parenting, i la mare que ho va parir tot, se n’anirà per l’aigüera.

Si vols saber-ne més

 

   

Gina Tost - Tres lliçons que la societat digital necessita aprendre sobre mòbils i joves    

 

 

Però alerta! No he vingut a posar més pressió a les famílies, que prou feina tenen, però sí a donar eines per poder gestionar el temps i poder-ne parlar de manera oberta i rigorosa. No ens culpo. Hem creat un món on les criatures no poden jugar amb la pilota al carrer, no poden fer soroll als restaurants, i pobres d’elles que seguin a terra i no enganxin un xiclet o un cagarro, però eeeeeiiiii, els exigim que es comportin com a adults en un entorn hostil. No ens fem sang, d’acord?

La fantasia tecnològica

És temptador pensar que, amb les noves tecnologies, estem obrint la porta a un univers infinit de coneixement i creixement. Potser, com els millors pares de la galàxia, estem permetent que els nostres fills aprenguin a programar des dels tres anys amb Scratch i el Lego,  i vegin documentals sobre l'espai en anglès mentre decoren pinten amb plastidecors i materials reciclats. La realitat, però, és més aviat diferent. Segons el Manifest dels drets digitals de la infància i adolescència de Catalunya, els infants i adolescents no són tan “nadius digitals” com sovint es pensa. Només són gent afortunada que ha nascut amb wifi i una tauleta.

La idea que creixen amb la tecnologia no vol dir que la sàpiguen utilitzar de manera segura o constructiva. A més, l’ús de pantalles implica tant beneficis com riscos, i últimament hem de posar l’accent a la manca de privacitat, l’esclavitud dels algorismes, la sobreexposició a continguts nocius, i la pèrdua de temps d'interacció social genuïna. Que sí, que majoritàriament ofereix oportunitats educatives i creatives quan es fa de manera controlada i conscient, però sabem que ni que sigui en un percentatge petit, hi ha gent de totes les edats completament desbocada.

"L’ús de pantalles implica tant beneficis com riscos, i últimament hem de posar l’accent a la manca de privacitat, l’esclavitud dels algorismes i la sobreexposició a continguts nocius"

Els videojocs poden estimular la creativitat i la resolució de problemes, però la recerca ens indica que no tots els videojocs ofereixen els mateixos beneficis, ni tots els beneficis serveixen per a tots els casos. En aquest context, les solucions prohibitives no són efectives; cal acompanyar i educar en l’ús digital. Aquest Nadal, aprofitem l’oportunitat per establir unes normes que ajudin a fomentar un ús equilibrat i saludable de les pantalles. La clau és trobar la racionalitat i entendre que no totes les activitats digitals són iguals. O és el mateix estar 8 hores quadrant facturació a l’Excel que 8 hores veient vídeos de Illojuan i elXokas?

Recomanacions per establir normes digitals

Les promeses de les pantalles són moltes. Ens prometen, a través dels anuncis i les recompenses, una experiència educativa, creativa i, per descomptat, entretinguda. Però hi ha una línia primíssima entre un joc que pot estimular la ment i un que només serveix per a mantenir als nens ocupats mentre tu acabes el dinar.

Equilibris i alternatives (o com fer que Nadal no sigui un reality show de pantalles) o El veritable regal de Nadal

El problema no és la pantalla en si mateixa, sinó que canibalitza el temps per culpa de l’economia de l’atenció, i això acaba provocant una involuntària sobreexposició. Igual que un bon dinar de Nadal ha de tenir el seu punt just de torró, les pantalles també han d’entrar a les nostres vides de manera controlada i amb la mirada crítica. No ens menjarem tot el torró de xocolata, i mirarem que sigui del que ens agradi. Doncs amb el contingut digital passa el mateix.

"Les pantalles també han d’entrar a les nostres vides de manera controlada i amb la mirada crítica"

Aquests dies llegeixo moltes activitats analògiques per compartir temps en família, però aquí us en proposo algunes de digitals que sumen també al temps de qualitat, i treballa la mirada digital crítica amb les criatures de totes les edats.

Suno.ai

Crea cançons sobre el tema que vulguis, amb l’estil que et demani el cos. El compte gratuït et permet crear 10 cançons diàries, que són un munt. Aprofiteu i feu un joc i que cadascú faci una cançó reggetonera de la iaia. I amb els més grans pregunteu-los com han aconseguit entrenar una xarxa neuronal per fer això, i on és el model de negoci.

Animation Maker de Meta Demo Lab

Converteix els teus dibuixos digitals o analògics en animacions divertides. Fes una foto, ajusta l’esquelet, i tria quina animació vols que faci. Et pots descarregar el vídeo i compartir-lo amb qui vulguis. Als més petits de casa els hi al·lucina, i als grans els hi toca preguntar-se el futur del rigging del món de l’animació.

Efectes de càmera a Snapchat o TikTok

La cosa més tonta és passar-se una estona tombat al sofà fent carotes a la càmera del mòbil que t’ha transformat en un gos que treu la llengua, o en un personatge manga. Els més petits riuen, i els més grans poden crear els seus efectes i compartir-los amb la família i els amics. No és difícil i posa a prova la creativitat digital.

Jo sé que, sent jo, esperàveu un llistat de videojocs per jugar durant aquestes festes. Doncs us porto algunes recomanacions que heu de jugar amb la família i que aporten punts vibrants i originals. No fa falta que us digui que encara que siguin d’un sol jugador, la màgia és jugar acompanyats i us passeu el comandament a cada pantalla o vida, com els bons jugadors clàssics.

Princess Peach: Showtime!

El primer joc amb la princesa com a protagonista té una premissa meravellosa: pot ser el que tu vulguis. I així ho fa, que a cada món adopta un rol i unes responsabilitats diferents: espadaxina, cuinera, patinadora, ninja… com una Barbie apuntada al SEPE, no t'avorreixes ni un moment. Atenció: hi ha alguna lluita.

Mario y Luigi Conexión Fraternal 

L’altre joc per Nintendo Switch que retorna als germans lampistes italians per salvar unes illes en un món ple de criatures estranyíssimes. Té combat per torns que hem de coordinar, però si se’ns fa estrany sempre podem tirar al Mario Kart, que és un clàssic que mai mor.

NEVA

La proposta de Nomada Studio i l’artista Conrad Roset per aquells que busquen una proposta que va més enllà dels focs artificials. Si el seu joc anterior es va emportar tots els premis, aquest no es queda enrere. Ara portem un cadell i una espasa, però la síndrome de Stendhal segueix ben vigent. Atenció: Hi ha espases i lluites.

ALBA: A wildlife adventure

Una aventura tranquil·la on una nena estiueja en un poblet de platja ple de natura. Uns homes foscos volen construir-hi i eliminar la flora i la fauna. Equipades amb la càmera, haurem de fer fotografies i evitar-ho.

Koa i els cinc pirates de Mara

Una aventura on la Koa i la Napopo han de navegar i descobrir paisatges per recuperar el tresor dels pirates.

La tecnologia, si s'utilitza amb consciència i equilibri, pot enriquir aquestes vacances.

Aquest Nadal, la wifi es torna misteriosament inestable, potser per obra de la màgia dels Tres Reis d’Orient, el tió, o la Grossa de Cap d’Any... Però, més enllà de la broma, aquesta és una bona ocasió per recordar que un acompanyament digital conscient ajuda els més petits a moure’s amb seguretat i confiança en el món digital, perquè, en el fons, l’objectiu és que ells (i també nosaltres) aprenguem a trobar l’equilibri entre el món virtual i el físic, avui i cada dia.