És la creativitat, estúpid!
10
d'Abril
de
2014
Act.
10
d'Abril
de
2014
Per onsevulla la mateixa cançoneta: economia, diners, productivitat… Hem creat un nou vedell d'or que tot ho impregna. Fins i tot la política rendeix quotidià homenatge a l'economia. Marcuse va encertar: el nou home unidimensional viu asfixiat i atabalat pel material. Quin panorama…
Em sembla que la fi última de la nostra vida no és tenir més o menys diners. Segurament estem de passeig per aquí per intentar ser feliços i, de pas, arreglar una mica les coses. No és que estigui malament guanyar diners, el fatal és convertir-ho en l'última finalitat vital, o gairebé.
Aquí cobra un paper especial la creativitat. Lluny de ser patrimoni de genis o il·luminats, la creativitat allibera el nostre potencial i ens aproxima a aquesta quimera esquiva cridada felicitat. Som feliços quan som creatius. Tot i que l'esforç creatiu sovint implica certa tensió (escriure, pintar, dissenyar, calcular, dirigir) aquesta tensió ens fa humans. Ésser humà passa en gran manera per crear, per innovar.
Els neurocientífics ens diuen que no hi ha intel·ligència sense creativitat. Una persona intel·ligent però poc creativa és com un mar fantàstic en el qual no es pugui nedar. La creació és l'expressió pràctica de la intel·ligència. Necessitem donar regna solta a la nostra capacitat creativa. En cas contrari, la nostra intel·ligència corre el risc de ser una simple puntuació en un test.
Desgraciadament existeix una por a la creativitat. Quan ens percebem com no creatius és perquè les pors dominen a les passions. Ser-ho és expressar una passió, una forma genuïna i diferent de veure la vida. Lamentablement, escoles, universitats i empreses s'obstinen a destrossar la creativitat de les persones. "Break down the wall" cridava Roger Waters, de Pink Floyd. Sí, trenquem aquest mur. La creativitat és de tots, no d'uns quants. Quan escoles, universitats i empreses alliberin el potencial de la gent en comptes de lligar-ho curt o sot jutjar-ho, les coses començaran a canviar.
Hi ha una intel·ligència creativa, en efecte. De persones, equips i organitzacions. Però cal mobilitzar-la, actualitzar-la i projectar-la cap al futur. És curiós, gairebé ningú ens ensenya a desbloquejar la nostra creativitat. Milions de persones s'aixequen cada dia amb cara de pena, es miren en el mirall i repeteixen, com mantra: "No sóc creatiu". Així ens va.
Un altre problema és que associem creativitat i innovació només a tecnologia. Hem vist en el recent Mobile World Congress, en efecte, grans i espectaculars novetats sobre el tema. Però la innovació va més enllà. Innoven Mark Zuckerberg i ho feia Steve Jobs, clar. Però també Pep Guardiola en futbol o Ferran Adrià en cuina, així com multitud d'empleats anònims en centenars d'empreses. S'innova també al món social. No és una innovadora Ada Colau?
Creo fermament que una de les solucions als problemes actuals és "deseconomitzar" la realitat (tots els economistes, a més, s'equivoquen) i centrar-nos a construir una vida basada en les idees, els projectes, les passions i la felicitat. L'economia ja vindrà a continuació, com si fos una actriu secundària.
Obsessionar-se per la productivitat no pot sinó portar-nos disgustos. Vivim per ser productius? La productivitat, en tot cas, ha de ser la resultant de l'activitat de milions de persones apassionades i felices. La productivitat és alguna cosa a posteriori, mai a priori. Hem pervertit el sentit més íntim de la vida i les conseqüències estan a la vista de tot el món.
Necessitem un canvi de valors de debò, no un discurs simplement buit. No és ingenuïtat. És la creativitat, estúpid!
Em sembla que la fi última de la nostra vida no és tenir més o menys diners. Segurament estem de passeig per aquí per intentar ser feliços i, de pas, arreglar una mica les coses. No és que estigui malament guanyar diners, el fatal és convertir-ho en l'última finalitat vital, o gairebé.
Aquí cobra un paper especial la creativitat. Lluny de ser patrimoni de genis o il·luminats, la creativitat allibera el nostre potencial i ens aproxima a aquesta quimera esquiva cridada felicitat. Som feliços quan som creatius. Tot i que l'esforç creatiu sovint implica certa tensió (escriure, pintar, dissenyar, calcular, dirigir) aquesta tensió ens fa humans. Ésser humà passa en gran manera per crear, per innovar.
Els neurocientífics ens diuen que no hi ha intel·ligència sense creativitat. Una persona intel·ligent però poc creativa és com un mar fantàstic en el qual no es pugui nedar. La creació és l'expressió pràctica de la intel·ligència. Necessitem donar regna solta a la nostra capacitat creativa. En cas contrari, la nostra intel·ligència corre el risc de ser una simple puntuació en un test.
Desgraciadament existeix una por a la creativitat. Quan ens percebem com no creatius és perquè les pors dominen a les passions. Ser-ho és expressar una passió, una forma genuïna i diferent de veure la vida. Lamentablement, escoles, universitats i empreses s'obstinen a destrossar la creativitat de les persones. "Break down the wall" cridava Roger Waters, de Pink Floyd. Sí, trenquem aquest mur. La creativitat és de tots, no d'uns quants. Quan escoles, universitats i empreses alliberin el potencial de la gent en comptes de lligar-ho curt o sot jutjar-ho, les coses començaran a canviar.
Hi ha una intel·ligència creativa, en efecte. De persones, equips i organitzacions. Però cal mobilitzar-la, actualitzar-la i projectar-la cap al futur. És curiós, gairebé ningú ens ensenya a desbloquejar la nostra creativitat. Milions de persones s'aixequen cada dia amb cara de pena, es miren en el mirall i repeteixen, com mantra: "No sóc creatiu". Així ens va.
Un altre problema és que associem creativitat i innovació només a tecnologia. Hem vist en el recent Mobile World Congress, en efecte, grans i espectaculars novetats sobre el tema. Però la innovació va més enllà. Innoven Mark Zuckerberg i ho feia Steve Jobs, clar. Però també Pep Guardiola en futbol o Ferran Adrià en cuina, així com multitud d'empleats anònims en centenars d'empreses. S'innova també al món social. No és una innovadora Ada Colau?
Creo fermament que una de les solucions als problemes actuals és "deseconomitzar" la realitat (tots els economistes, a més, s'equivoquen) i centrar-nos a construir una vida basada en les idees, els projectes, les passions i la felicitat. L'economia ja vindrà a continuació, com si fos una actriu secundària.
Obsessionar-se per la productivitat no pot sinó portar-nos disgustos. Vivim per ser productius? La productivitat, en tot cas, ha de ser la resultant de l'activitat de milions de persones apassionades i felices. La productivitat és alguna cosa a posteriori, mai a priori. Hem pervertit el sentit més íntim de la vida i les conseqüències estan a la vista de tot el món.
Necessitem un canvi de valors de debò, no un discurs simplement buit. No és ingenuïtat. És la creativitat, estúpid!