• Opinió
  • L'opinió
  • És possible parlar català sense mots catalans? La invasió subtil
director del TERMCAT

És possible parlar català sense mots catalans? La invasió subtil

03 d'Octubre de 2016
Jordi Bover
La producció de nou coneixement ha augmentat els darrers anys de manera exponencial: si als anys 50 s'estima que el coneixement es duplicava cada 25 anys i l'any 1975 ho feia cada 12 anys, actualment sembla que calen menys de dos anys per fer-ho. I amb l'arribada de la internet de les coses no és agosarat pensar que es pot arribar a doblar diàriament el coneixement existent.

Tots aquests nous conceptes, que brollen constantment, esdevenen corporis per mitjà del llenguatge, per mitjà de termes que, com és lògic, creixen també d'una manera vertiginosa. Dissortadament per a la diversitat lingüística, la majoria d'aquests conceptes s'encunyen en anglès, la llengua franca actual, malgrat que els seus creadors no la tinguin com a llengua materna, perquè sí que la tenen com a llengua de treball.

Un percentatge reduït d'aquests nous conceptes fa fortuna, s'estabilitza i acaba essent conegut per un col·lectiu ampli d'un sector determinat i, a vegades, emergeix fins al coneixement general. Aquests conceptes, però, mantenen el seu vestit anglès, tot i que ara els seus usuaris els utilitzin en una altra llengua. En aquest moment es planteja el dilema de si cal que en aquestes noves latituds el concepte segueixi portant jersei de màniga llarga i paraigua o bé pot anar més còmode amb ulleres de sol i sandàlies. És cert que tothom l'ha vist sempre vestit així (l'ús fixat, en diem), tant aquí com en els altres països (el que s'anomena la comprensió interlingüística), però és difícil acostumar-se a veure algú guarnit d'aquesta manera enmig de les nostres calors estivals (és a dir, amb un significat i sovint una grafia i una pronúncia estranys en la nostra llengua). Qui sap si no fer-hi res és l'inici d'una substitució lingüística per dalt –començant per la terminologia d'avantguarda–, cautelosa, però imparable. En alguns àmbits comencen a ser habituals frases com aquesta: "l'start-up ha muntat uns workshops amb elevator pitchs per trobar sponsorships". Sintàcticament impecable, però amb lèxic absolutament forà. A vegades, el manlleu canvia les sabates per sandàlies, però es deixa els mitjons posats. Seria el cas de termes com rebotar (per a reiniciar) o abstracte (per a resum). I no se sap si és pitjor el remei que la malaltia.

Fa trenta anys el govern català i l'Institut d'Estudis Catalans, la nostra acadèmia de la llengua, van veure clar que era massa arriscat abandonar el català científic i tècnic a la seva sort en aquesta lluita desigual contra l'anglès i el castellà, després de quaranta anys d'haver estat arraconat a usos pràcticament clandestins, i van crear el Centre de Terminologia TERMCAT, per donar continuïtat i reforçar l'extraordinària feina feta per grups d'experts militants i, singularment, per Enciclopèdia Catalana, durant tots aquells anys. En aquest temps des del TERMCAT s'han publicat més de 600 diccionaris, s'han atès més de 200.000 consultes terminològiques i s'han proposat denominacions catalanes per a més de 8.000 neologismes.

Aquesta secció que avui s'inicia vol donar a conèixer aquesta feina terminològica, reflexionar sobre la connexió entre el llenguatge i el nostre dia a dia laboral i donar respostes a tots aquells que, davant de certes expressions, ens preguntem si són adequades en català i si hi hauria alguna altra manera de dir el mateix, més entenedora.

El nostre desig seria que aquests textos contribuïssin a fer el català una llengua més forta i, fins i tot, que algun dels seus lectors, creador o primer difusor d'un concepte en català, pensés a fer-li ja d'entrada un vestit a mida per lluir-lo amb orgull en qualsevol ocasió. I de segur que una frase com "l'empresa emergent ha muntat uns tallers amb micropresentacions per trobar patrocinadors" ja sorgiria amb naturalitat a les nostres converses. Si no, potser un dia ens trobem que estem parlant en català sense lèxic català.