És Yellen qui decideix els tipus d'interès?
19
de Desembre
de
2015
Contradient el que pensava el 98% dels analistes, al setembre la Sra. Yellen, presidenta de la Reserva Federal dels Estats Units, no va apujar els tipus d'interès. La idea subjacent a la pujada és simple. Si l'atur es manté en el 5% (com està) i la inflació en salaris per sobre del 2% (en el 2,4%) significa que l'economia creix amb tal facilitat que hem d'anar modelant pujant a poc a poc els tipus d'interès.
Llavors, si tot va segons el planejat, per què no van pujar al setembre? Potser les vendes de Black Friday que va passar de 59.000 milions d'euros el 2012 (màxim en 10 anys) a poc més de 50.000 l'any passat ha tingut alguna cosa a veure. O pot ser que les bones dades de l'atur també tinguin a veure amb el fet que hi ha menys població disposada a treballar perquè han desistit en l'intent. No ho sé, la qüestió és que l'economia americana no està sola al planeta, la decisió de Yellen té un impacte global, i ella ho sap.
Igual que passa quan una sucursal ofereix dipòsits a tipus grans; quan els Estats Units decideix pujar tipus d'interès els estrangers volen invertir allà i com a conseqüència el dòlar americà s'aprecia. Còctel Molotov pels 9 trilions de dòlars (9 milions de milions de dòlars) en deute emès en dòlars per empreses no americanes, principalment en països emergents.
Si els tipus pugen i el dòlar s'aprecia, la quota a pagar per part d'aquestes empreses augmentarà doblement. Efecte: possible fallida i amb elles, possible fallida de les economies. Aquest escenari a la Xina no li agrada gens en ser els països emergents pilar important per a les seves exportacions. A més, a la Xina li interessa un dòlar car per fer més atractius els seus productes. Per això té una eina efectiva: deute públic americà. En concret, és el país estranger qui apila més deute públic americà. Al setembre de 2015, el 33% del deute total estava en mans d'estrangers, de la qual el 20% estava en mans de la Xina. En concret 1,2 trilions de dòlars, seguit pel Japó amb 1,1 trilions.
Com a curiositat dir que a principis d'any, el tercer país era Bèlgica amb 0,354 trilions. Per què Bèlgica? Doncs sembla que la Xina va usar Euroclear per absorbir més quantitat. Llavors, si a la Xina li interessa un dòlar fort, ven deute. Això ho va fer aquest any, en desfer d'uns 0,2 trilions que tenia a Bèlgica. Aquestes vendes van ajudar al fet que els tipus a 10 anys del bo americà pugessin d'1,64% a 2,21% i amb ells el dòlar s'aprecia.
Amb el bitllet verd fort, els productes xinesos són més barats encara que sigui a costa d'una tensió en països emergents. I front aquesta situació jo em pregunto: És Yellen la que realment decideix el futur dels tipus d'interès americans? Qui ho sap, potser l'entrada de la Xina a la cistella de divises de l'FMI ajudarà a reduir la tensió.
Llavors, si tot va segons el planejat, per què no van pujar al setembre? Potser les vendes de Black Friday que va passar de 59.000 milions d'euros el 2012 (màxim en 10 anys) a poc més de 50.000 l'any passat ha tingut alguna cosa a veure. O pot ser que les bones dades de l'atur també tinguin a veure amb el fet que hi ha menys població disposada a treballar perquè han desistit en l'intent. No ho sé, la qüestió és que l'economia americana no està sola al planeta, la decisió de Yellen té un impacte global, i ella ho sap.
Igual que passa quan una sucursal ofereix dipòsits a tipus grans; quan els Estats Units decideix pujar tipus d'interès els estrangers volen invertir allà i com a conseqüència el dòlar americà s'aprecia. Còctel Molotov pels 9 trilions de dòlars (9 milions de milions de dòlars) en deute emès en dòlars per empreses no americanes, principalment en països emergents.
Si els tipus pugen i el dòlar s'aprecia, la quota a pagar per part d'aquestes empreses augmentarà doblement. Efecte: possible fallida i amb elles, possible fallida de les economies. Aquest escenari a la Xina no li agrada gens en ser els països emergents pilar important per a les seves exportacions. A més, a la Xina li interessa un dòlar car per fer més atractius els seus productes. Per això té una eina efectiva: deute públic americà. En concret, és el país estranger qui apila més deute públic americà. Al setembre de 2015, el 33% del deute total estava en mans d'estrangers, de la qual el 20% estava en mans de la Xina. En concret 1,2 trilions de dòlars, seguit pel Japó amb 1,1 trilions.
Com a curiositat dir que a principis d'any, el tercer país era Bèlgica amb 0,354 trilions. Per què Bèlgica? Doncs sembla que la Xina va usar Euroclear per absorbir més quantitat. Llavors, si a la Xina li interessa un dòlar fort, ven deute. Això ho va fer aquest any, en desfer d'uns 0,2 trilions que tenia a Bèlgica. Aquestes vendes van ajudar al fet que els tipus a 10 anys del bo americà pugessin d'1,64% a 2,21% i amb ells el dòlar s'aprecia.
Amb el bitllet verd fort, els productes xinesos són més barats encara que sigui a costa d'una tensió en països emergents. I front aquesta situació jo em pregunto: És Yellen la que realment decideix el futur dels tipus d'interès americans? Qui ho sap, potser l'entrada de la Xina a la cistella de divises de l'FMI ajudarà a reduir la tensió.