Escepticisme amb la compra de WhatsApp

El Mobile World Congress ha començat amb la noticia de la compra de WhatsApp per part de Facebook. L'operació té sentit estratègic, a l'adreçar-se al mercat dels continguts de missatgeria instantània on Facebook vol incrementar la seva presència. També en termes de clients, donat que accedeix –en teoria- a un segment d'usuaris que poden complementar, pel seu perfil, als que ja té en Facebook. Si bé alguns analistes asseguren que molts d'ells podrien tenir ja compte registrat a Facebook, i per tant, no serien clients nous.

Malgrat això, l'operació no té sentit econòmic. Difícilment podrà rendibilitzar una inversió tan descomunal. Cal recordar que fa molt poc temps es va formalitzar la compra de Viber, amb tecnologia semblant, per uns 900 milions de dòlars. I no es podrà rendibilitzar sense forçar al límit els ingressos provinents per publicitat o bé apujant els preus de subscripció molt per sobre dels actuals. Fet que originaria que molts dels usuaris actuals deixessin d'utilitzar-la.

El mercat de les aplicacions es caracteritza per tenir una fidelitat molt baixa. De seguida que va aparèixer la notícia de la compra, milers d'usuaris van col·lapsar el registre de Telegram, un dels seus competidors. Molts usuaris veuen negativament una possible integració de Facebook amb WhatsApp. Notícia que va ser una de les primeres en ser desmentida. A més a més d'aquesta infidelitat poc dissimulada, tècnicament WhatsApp tampoc ofereix res des del punt de vista tecnològic. Problemes de servei i de seguretat han originat l'aparició d'altres alternatives que permeten l'ús de la missatgeriainstantània en un entorn de negocis, on la seguretat és important.

Llavors, quines són les autèntiques raons darrera de l'operació?. Entenem que la primera és treure WhatsApp de les mans d'altres possibles compradors. Amb Google en primer lloc. Darrerament s'estava parlant d'aquesta opció, i han sortit a la llum propostes que mostren que aquesta acció estava sent valorada com una alternativa seriosa. La segona raó, malgrat ser evident i clara és poc tractada en els mitjans, és l'enorme múscul financer de Facebook. A més, només una 'petita' part de l'operació es fa en efectiu. La major part de l'oferta es tradueix en accions de la companyia. Això no és d'estranyar quan la companyia d'en Mark Zuckerberg té en l'actualitat la seva cotització en màxims històrics des que va començar a cotitzar en Borsa. Així doncs, fins i tot li pot resultar un pagament molt còmode, donades les circumstàncies.

Aquesta història recorda molt els primers temps d'Internet, quan els mètodes de valoraciótradicional es van veure trasbalsats per les primeres compres corporatives del sector i els preus estratosfèrics que van assolir a Borsa les empreses d'Internet. De seguida van aparèixer indicadors nous per intentar explicar-ho. I a la llarga, el temps va donar la raó a els que expliquen que la cotització en Borsa d'una empresa hauria de reflectir només la seva capacitat d'obtenir beneficis en el futur. El temps ho dirà.