Esgotades

El dia abans del 8M sempre és un dia de confessions. Els missatges amb les amigues, companyes i familiars es tornen una bogeria de contradiccions entre preguntes i respostes de què farem, aquest any, pel Dia Internacional de la Dona. Ningú sap què s’ha de fer exactament, ni què és millor o pitjor que podem fer per ser una “bones feministes”. Alguns dels meus missatges van ser:

- “Nenes, què fareu demà? Estic feta un embolic”.

- “Jo és que no sé si fer vaga, perquè per una banda em solidaritzo però per l’altra clar, jo treballo en temes de gènere… i aniré a la mani a la tarda”.

- “Jo crec que no respondré correus, però sí que treballaré una mica des de casa, és que si no treballo un dia aquesta setmana no arribo”.

- “Jo vull fer vaga, però és que a la feina no en farà ningú…”.

- “Feliç dia filles meves, us estimo. Gràcies per fer-me descobrir que jo era feminista abans de saber-ho”.

- “Joder Ari, si et soc sincera, a mi el 8M em posa nerviosa, amb tot aquest pinkwashing i visca les dones però el dia següent si te he visto no me acuerdo”.

- “Quedem demà per anar a un restaurant avui a la tarda i beure vins? És el nostre dia, ens ho mereixem!”

- “Feliç dia de la Dona ‘ma’ma, ets una dona inspiradora i estic molt contenta de compartir lluita juntes”

- “Ari, et puc fer una pregunta, com a home, què faig avui? No vull ser un desconnectat però tampoc anar d’aliade i ser un hipòcrata.”

Jo soc a Ciutat del Cap, i encara que aquí se celebra el Dia Internacional de la Dona com a tot arreu, la vaga feminista es fa en un dia al mes d’agost, així que més enllà d’alguns cartells a la universitat no vam veure ni fer pràcticament res. El que aquest any, a diferència d’altres anys, he notat sobretot, és una incertesa incòmoda generalitzada sobre quina és la millor manera de procedir.

Recordo que quan estàvem a la universitat tot semblava més senzill: tot just descobríem el que era el feminisme, llegíem totes les novetats editorials i compartíem reflexions amb les amigues a les estones mortes entre classe i classe. Anàvem a conferències de les autores que admiràvem i organitzàvem xerrades a la universitat i a l’Ateneu per continuar aprenent sobre aquelles veus que estaven canviant les coses. Era un moment vital emocionant, també amb molts dubtes, però on encara ens estàvem construint i el neguit de si ho estàvem fent bé o no era menor, perquè sabíem que tot just estàvem aprenent.

"Aquest esgotament, que és propi de qualsevol moviment social, hem de saber llegir-ho"

Però amb els anys i l’experiència, quan les idees revolucionàries s’han anat solidificant a les nostres vides i els grans eslògans s’han convertit en situacions diàries, hem vist la complexitat de fer una transformació radical dins d’un sistema enrocat en un patriarcat molt ben trobat. Les inseguretats sobre com, què i per què continuar fent una cosa o una altra s’han convertit en veritables angoixes. Angoixes que totes les feministes passen en un moment o altra però que a nosaltres, que tot just estem posant les primeres pedretes dels nostres projectes vitals, se’ns presenten, aquest any de manera especial, com abismes en una realitat que ens troba molt cansades.

Cansades no de les idees, perquè les continuem predicant i defensant en la mesura de l’habitable, però aquest any, sabent que el 8M serà un dia bonic, però també decepcionant, ens ha trobat rendides. Les desesperants notícies que vénen de fora i les enormes resistències que seguim trobant en la feministització de la nostra quotidianitat ens fan pensar que, per un any, potser el que necessitem és dormir, o quedar-nos a casa, o cuidar-nos una mica. Tan si vam anar a la manifestació com si no, si vam fer vaga, si vam convèncer a un familiar de que deixi de fer el ridícul demanant el Dia dels Homes o si vam posar els ulls en blanc quan grans marques ens van oferir un descompte especial per fer una compra feminista, aquest any el 8M ens va trobar esgotades. Aquest esgotament, que és propi de qualsevol moviment social, hem de saber llegir-ho. I aquesta serà la tasca que, segons penso, haurem de dur a terme durant l’any que ens espera, fins el proper Dia de la Dona.