Per què Espanya va, relativament, bé?

Una de les greus mancances del país és la de no disposar d’una informació correcta i veraç. Els mitjans, per raons diverses, distorsionen la realitat, donen informació incomplerta, etc. No hi ha manera de que el públic, l’opinió pública, pugui fer-se una idea del que està succeint al seu voltant. És cert que amb internet es pot arribar a saber la realitat de moltes coses -encara que, en alguns casos, internet ajuda en excés a reafirmar-se en els errors i les mentides-. Però no tothom pot, ni vol, dedicar-li temps a esbrinar la veritat. Per fer aquesta feina haurien d’estar els mitjans de comunicació. Doncs no. A Espanya, i a Catalunya, els mitjans, en general, no duen a terme la seva feina.

Per exemple, es fa impossible respondre a la pregunta “Espanya va bé, econòmicament?”. Se senten veus, autoritzades, que asseguren que el futur pinta fosc. Però la realitat demostra que Espanya va tirant relativament bé. Els indicadors generals demostren que feia dècades que no anava tan bé. Qui té raó? Tots i ningú. Mirem algunes pistes.

Començaré per un exemple per tal de demostrar que el raonament, en aquest cas, és realment molt bàsic. Imaginin un mileurista que, amb prou penes, arriba a final de mes. Però, de sobte, li toca una rifa d’aquestes que surten anunciades: un sobresou de 500 euros durant tres anys. Si, al cap de dos anys, algú li pregunta: “Què, Manel, com et va tot?”, ell pot contestar dues coses: “vaig bé!”, o bé “el futur pinta negre!”. Totes dues són veritat. De moment va bé, té un sobresou del 50% del que disposava. Ara bé, què succeirà quan acabi el premi de la rifa? Tornarà a arrossegar els colzes per les parets amb els mil euros que constitueixen el seu sou real.

 Si no fos pels morts causats, hauríem de concloure que la covid-19 ha estat un bé de Déu

Aquesta és exactament la situació espanyola. Si no fos pels morts causats, hauríem de concloure que la covid-19 ha estat un bé de Déu. Els estralls causats han estat relatius -poca destrucció de llocs de treball, etc.- entre d’altres coses perquè ha estat una desgracia mundial, per tant, comparativament, ningú es pot queixar. Hem estat tots aturats dos anys. Ara bé, aquesta pandèmia -que, personalment, penso que ha estat molt ben gestionada per les autoritats europees- va comportar que la Unió Europea crees el Fons Next Generation. I d’això se’n parla molt, però es quantifica poc perquè, com sempre, els que governen els estats membres pretenen posar-se unes medalles que no els correspon. El primer ministre espanyol, Pedro Sánchez, prefereix no remenar massa el tema de quantificacions perquè, per ara, figura que Espanya va bé.

Els fons Next Generation (formalment Mecanisme de Recuperació i Resiliència) són 723,8 mil milions d’euros: 385,8 mil milions en préstecs i 338 mil milions en subvencions que no s’han de tornar. A Espanya se li han assignat globalment uns 140 mil milions (el membre europeu que més rep per càpita). Els préstecs es poden demanar, però s’han de tornar, es clar. I Espanya no n’ha demanat. El que sí ha demanat és la totalitat de les subvencions: 69,5 mil milions que no haurà de tornar mai. És a dir una injecció que equival al 5,6% del PIB. Se n’adonen del que estem parlant? Aquests diners són la rifa que, en el meu exemple, havia guanyat l’afortunat mileurista.

Aquesta enormitat es rebrà (de fet, ja se n’ha rebut la major part) seguint el següent flux.

Observin que les projeccions del creixement del PIB per al 2023, 2024 i 2025 les ha fetes el govern espanyol. Penso que per als 2024 i 2025 són optimistes. Però coneixent el polítics espanyols està clar que deuen pensar que, arribat el moment, llavors ja potser manin uns altres. És creïble que el creixement del PIB només baixi un punt el 2024 després de sostreure-li a l’economia espanyola 17,4 mil milions d’euros? A mi se’m fa difícil d’imaginar. Ja veurem.

En resum: Espanya va bé? Sí, i tant. Ens va tocar una rifa que es diu covid-19! Anirà bé en un futur a dos anys vista? La història i l’experiència ens diu que no. Però, qui ho sap?