Finalment, la veritat: Espanya no és econòmicament viable

He llegit unes declaracions del senyor Niño Becerra on assegura una cosa que és evident, però que ningú vol reconèixer amb la boca oberta: hi ha comunitats autònomes que no són viables des d’un punt de vista econòmic. En llenguatge empresarial vol dir gastar més del que s’ingressa. Tots sabem que hi ha massa comunitats autònomes que viuen de l’excedent en impostos que generem altres comunitats autònomes.

Fa anys que el senyor Niño Becerra assegura que aquest abús serà, un dia, aturat per la Unió Europea (UE). Que la UE, diu, demanarà que els pressupostos siguin avaluats a escala regional. Jo penso que té raó, però que el tema portarà anys. La pregunta és: per què la UE ha de voler, un dia, ficar-hi el nas?

Com vostès saben, la UE practica (per desgràcia nostra) el principi de subsidiarietat. És a dir, si tu gestiones el problema, jo no hi poso cullerada. Actualment tenim un problema greu amb la justícia. Ja veurem com acaba. Si no es resol, Brussel·les ens picarà la cresta. Ara bé, per què ho ha de fer en el cas pressupostari? Doncs molt senzill: Espanya ha arribat a un moment en què els seus deliris de grandesa no es poden pagar amb els recursos que es generen internament.

Brussel·les ens picarà la cresta

Ja fa mesos que vaig dient una obvietat que gairebé cap economista denuncia: els fons Next Generation, als quals ha accedit Espanya, signifiquen un 3% del PIB espanyol. Són aproximadament uns 70.000 milions d’euros que es reben a raó, aproximadament, d'un terç cada any -sense comptar els 70.000 addicionals que Espanya pot demanar com a préstec tou-. Ep, que parlo de diners a fons perdut, que no hem de tornar! S'adonen de l’animalada? Bé, el cas és que fa temps que es llegeixen opinions assegurant que la recessió està a la cantonada i que Espanya ho passarà malament.

Tant temps com jo porto dient que aquest fet no tindrà lloc, per la simple raó que per al trienni 2021-23, Espanya té assegurat un creixement mínim del 3%, els dels ajuts Next Generation. Si vostès injecten aquests diners a una economia, al final tothom se n’aprofita. Què es tracta de gastar-los en energies verdes? D’acord. Però al final fa falta el paleta que instal·la les plaques al sostre, l’obrer que colla les peces de la fàbrica on es fan els cotxes elèctrics, el transportista que condueix el camió que porta el material elèctric per a les connexions, l’impressor que produeix els manuals d’instruccions o la minyona que cuida els nanos del comercial que treballa a l’empresa que ven carregadors de bateries.

Els 70.000 milions arriben a tots els consumidors. A sobre, els deia, les ajudes que es reben paguen impostos, o sigui que d’aquests 70.000 milions una bona part redueixen dèficit de l’Estat. Finalment, gràcies a Déu, figura que no m’he tornat boig. Tot llegint he vist un gràfic que m’ha salvat de la crema. Compte que l’ha fet CaixaBank, per tan poca crítica en cap sentit. Guaitin-lo!

Imatge d'un gràfic de CaixaBank | CaixaBank

Ve a dir: “Espanya seria la conya si no fos perquè l’energia, la inflació, el tipus d’interès i altres factors ens fan la punyeta”. Tots? Nooooo! Hi ha un reducte que es manté en verd: els fons Next Generation. O sigui el creixement de l’any 2023 serà d’un 1% perquè algú ens ha regalat un 1% del PIB. Oi que no és massa difícil d’entendre? Dit d’altra manera, sense l’almoina de la UE, estaríem en recessió l’any vinent amb un PIB exactament zero.

Seria bo una mica d’humilitat. La que demanem a extremenys i andalusos quan parlen de Catalunya. Convindria, per tant, que quan comparem el creixement dels membres de la UE, descomptem les almoines que ens donen. Perquè, esclar, uns cobren (Espanya, per exemple) i altres paguen. Tampoc és massa difícil d’entendre.

Però bé, tornant a l’asseveració del senyor Niño Becerra, crec que sí. Portarà anys, però al final la UE voldrà passar comptes regionals. Perquè Espanya, malgrat el drenatge fiscal que pateixen Catalunya i altres comunitats autònomes, en la seva globalitat no és capaç de tenir saldo positiu. És així. Sempre hi ha motiu per pidolar. Que si la Gran recessió del 2007 (rescat de bancs), que si la Gran Pandèmia (2019), etc. Cada deu anys han de venir a donar-nos una subvenció. Jo ja entenc que Espanya té grans avantatges, entre d’altres la d’haver inventat el “rejoneo”. Però tampoc no ens hem de passar, perquè per moltes galtes solidàries que hi posem no està garantit que la festa ens l’aguantin per sempre. En parlarem l’any vinent. De moment, a gaudir del 2023, que la festa la paga un altre!