D’Eufòria a e-ufòria

23 de Juny de 2022
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

Eufòria és el fenomen televisiu de l’any. El talent-show de TV3 ha estat un èxit d’audiència a la pantalla gran i de participació a la petita. Un plantejament transmèdia de bon principi ha fet que al voltant del programa s’hi creï una comunitat activa més que una audiència passiva, una comunitat que no ha participat del fenomen televisiu sinó que l’ha creat. Sense les xarxes socials i les generacions més joves no s’entén Eufòria tal i com l’hem creat entre tots.

Una mirada superficial a l’impacte del programa es quedaria amb les excel·lents xifres d’audiència, amb el 29,7% de quota de pantalla de la gala de la final: 473.000 d’espectadors de mitjana, 861.000 d’audiència acumulada, 535.000 del minut de màxima audiència. Audiències de partit de Champions. Com també és de Champions el fet excepcional del lideratge en totes les franges d’edat: entre la canalla (45,7% de la quota de pantalla),  joves (32,7%), 25-44 (24,6%), 45-64 (25,2%) i +65 (30,6%). Especialment importants són les dades referents a les generacions més joves, refractàries a la televisió lineal, i més si tenim en compte que a la mateixa hora una televisió espanyola emetia La Voz Kids (11% de quota de pantalla).

"Eufòria era el primer programa des de feia molt temps capaç d’unir la família al voltant de la pantalla de la televisió"

Aquestes xifres validen la sensació compartida que Eufòria era el primer programa des de feia molt temps capaç d’unir la família al voltant de la pantalla de la televisió el divendres al vespre. Però a aquesta pantalla li hem de sumar la dels mòbils, portàtils i tauletes que fèiem servir mentre durava el directe del programa, especialment per votar més d’un cop (hack per a la propera edició: amb una finestra d’incògnit podeu votar tants cops com vulgueu).

Les xifres pel que fa a mitjans digitals també són de Champions. El divendres de la final, els espectadors d’Eufòria van emetre un total de 306.000 vots, 80.700 dels quals ho van fer per l’aplicació mòbil de la CCMA. Els dos primers minuts de votacions es van rebre 100.000 vots. Menció especial per a la infraestructura de votacions que va aguantar la càrrega després que en les primeres emissions hagués rascat una mica.

Que el plantejament és transmèdia de sortida ho demostren les xifres a xarxes. El total de reproduccions a data d’ahir del total de vídeos als canals de la CCMA han estat de 15 milions, dels quals 3.700.000 a plataformes pròpies  i 11.300.000 a plataformes externes, una dada a tenir molt en compte per a properes polítiques de la CCMA. Una altra mostra en són les més de 255.000 reproduccions a YouTube dels vídeos de les actuacions de la final el divendres a la nit i dissabte matinada (per posar-ho en context les dues semifinals hi acumulaven 465.000 reproduccions en quinze dies).

Una dada interessant sobre la presència d’Eufòria a les xarxes és la metainformació que ens aporta les xarxes escollides per la productora Veranda TV i la producció de TV3: Instagram, TikTok, Twitter, YouTube, Telegram i molt especialment Twitch. N’hi trobeu a faltar alguna? Exacte, Facebook. Confirma l’aposta pels segments de les generacions més joves que no són a Facebook (hi ha els seus avis). Eufòria ha estat el programa més social de TV3. Parlem de Twitch.

Cap programa de la casa havia fet una aposta tan forta per un canal que, a priori, és competició de la tele (si mires un directe a Twitch, encara que sigui una partida de Fortnite, no mires la tele). Eufòria ha sabut crear continguts específics per la plataforma, amb el to i l’estil propis i amb conductors que són alhora streamers. No han caigut en la temptació que molts programes van tenir a mitjans de la dècada de 2010 amb la primera febrada dels yotubers, allò d’agafar una cara popular (i amb milions de seguidors) i portar-la a la tele. Al contrari, Eufòria ha potenciat els streamers en el seu mitjà natural; els ha donat continguts exclusius de qualitat, que transformen al llenguatge del mitjà i de la seva comunitat (la més jove) en emissió tres dies a la setmana amb una prèvia i un post-gala els divendres. Una felicitació des d’aquí per la gran feina del Long Li Xue i la Xènia Casado, els conductors de les llargues hores de directe a Twitch. La feina s’ha vist avalada amb xifres: a la 1:30 del dia de la final havien passat pel directe 11.000 usuaris únics.

"Aquest plantejament de programa 360 (tant que parlen d’artista 360) ha creat una comunitat en xarxa més que una audiència"

Aquest plantejament de programa 360 (tant que parlen d’artista 360) ha creat una comunitat en xarxa més que una audiència. Recordem que el valor d’una audiència augmenta de manera lineal (com més gent, més valor) mentre que el d’una comunitat en xarxa augmenta amb el quadrat del nombre de membres (com més connexions entre els membres, més valor). Si ho voleu mirar se’n diu llei de Metcalfe. 

És clar que sense un format molt potent a nivell televisiu no s’hagués arribat a aquest escenari; sense un gran producte televisiu —concursants, coaches, jurat, presentadors, producció, realització—, la matèria primera, no s’hauria creat el fenomen. Però un gran producte televisiu no garanteix un gran èxit a la xarxa.

La natura del format ha estat part de l’èxit. Una competició de talent genera comunitats al favor d’un o altre concursant (o en contra), el fet que el contingut sigui audiovisual musical fa que es pugui consumir en directe o en diferit i que viatgi molt bé a TikTok, YouTube, Instagram, Twitch. És aquí on hi ha el públic més refractari a la televisió lineal que alhora és el més actiu, acostumat a consumir-hi contingut i a crear-n’hi. Quan s’aconsegueix mobilitzar aquests segments de població es produeix una mena de cercle virtuós tv-xarxes-tv on el total és molt més que la suma de les parts. 

Crec que a banda d’una escola d’interpretació per als concursants Eufòria ha estat una escola per a programadors, productores i experts en mitjans socials.

La clau? Ja la va dir la poetessa: pensar en tu, tot, tothom i a tothora.

#_escrits/viaempresa/opinió