"No es pot regular basant-se en l’ús, una tecnologia que és d’ús general", ha sentenciat Aleix Valls aquest desembre al Tech Spirit Barcelona, l’esdeveniment de referència per la comunitat tecnològica local amb visió i ambició internacional. I a continuació afegeix que “Europa ha regulat de manera massa prematura, sense un enfocament clar i amb molts apriorismes”. Genis Roca, per contra, mostrava aquesta polaritat d’opinions indicant “hi ha qui diu que els Estats Units innova i Europa regula. Hi estic absolutament a favor de la normativa, perquè algú ho ha de fer”.
Europa es troba en un moment clau; decidir quins han de ser el nostre rol en l’era de la intel·ligència artificial. En un moment en què els Estats Units i la Xina acceleren clarament la seva inversió tecnològica, Europa ha de decidir si vol liderar aquesta transformació global defensant els seus valors o quedar-se enrere davant la por dels riscos.
"La col·laboració amb reguladors, universitats i governs serà clau per construir un ecosistema sòlid que afavoreixi la innovació i, alhora, respecti els valors europeus"
Per a les organitzacions empresarials, el camí a seguir exigeix una actitud proactiva del sector privat. La col·laboració amb reguladors, universitats i governs serà clau per construir un ecosistema sòlid que afavoreixi la innovació i, alhora, respecti els valors europeus. Adoptant un enfocament dual que combini competitivitat i responsabilitat, les empreses europees han de poder demostrar que és possible prosperar en un entorn regulat, establint un exemple global de com equilibrar el progrés amb el compromís ètic.
No obstant això, els últims anys el focus s’ha posat exclusivament en la regulació, però el cert és que la nostra competitivitat no ve condicionada únicament per la regulació en IA. Ens cal una aposta per un mercat únic, que faciliti el creixement de les empreses sense haver de lidiar amb múltiples normatives diferents en funció de l’Estat al qual t’adreces. També ens cal fer d’Europa un territori atractiu per invertir i on les empreses puguin tenir èxit. En definitiva, les empreses europees han de poder néixer, créixer i consolidar-se a casa nostra.
Per assolir aquest objectiu, cal evitar la paràlisi per anàlisi i fomentar un progrés basat, ara més que mai, en el diàleg publicoprivat. Les normatives actuals defineixen les regles del joc, però les noves regulacions han d’estar alineades amb els avenços tecnològics. Només mitjançant la col·laboració entre governs, empreses, centres de recerca, universitats i sindicats serà possible construir un futur competitiu i responsable i alhora, comptar amb una Europa capaç de competir amb altres potències mundials. Aquesta perspectiva multidisciplinària és la que ens permetrà decidir què volem ser de grans.
"Les empreses europees han de poder néixer, créixer i consolidar-se a casa nostra"
De forma paral·lela, les empreses necessiten seguretat jurídica per garantir que les seves accions s’ajusten als requeriments del regulador. Comença una nova etapa on tecnòlegs i advocats es convertiran en autèntics aliats estratègics.
Mirant al futur
Europa no ha de limitar-se a sobreviure davant la IA; sinó que ha d’aspirar a trobar el seu espai amb visió estratègica i pensant a llarg termini. Però el camí no està exempt de crítiques. Algunes veus autoritzades argumenten que la regulació europea frena la capacitat d’innovar. De fet, alguns afirmen que Europa regula allò que no ha estat capaç de crear. Aquesta tensió posa en evidència la dificultat de trobar un equilibri entre aquells que temen les possibles errades de la IA i els que consideren que el control excessiu limita el progrés.
La IA genera sentiments contraposats: oportunitat i temor o, dit d’una altra manera, les ganes i la prudència. Per una banda, ofereix la possibilitat de ser més competitius gràcies a una tecnologia que evoluciona ràpidament. Per l’altra, existeix la preocupació que, en algun moment, aquesta esdevingui indomable. Aquest dilema reflecteix un sentiment molt europeu: ganes de progressar combinades amb prudència. Per què no aprofitem aquest moment per debatre totes les qüestions, tant les que poden millorar la competitivitat com les que volem protegir com a societat?
"Aquest dilema reflecteix un sentiment molt europeu: ganes de progressar combinades amb prudència"
El que no genera cap dubte és que el sector, les empreses, que adoptin ràpidament la intel·ligència artificial tindran un avantatge competitiu enfront de la resta. Aquells que siguin capaços de crear casos d’ús que generin valor real seran els que forçaran a la resta a testejar amb el potencial que aquesta tecnologia ofereix. Un sector on ja es percep clarament el potencial de la IA és el de la salut. Amb millores en la prevenció, el diagnòstic precoç i la medicina personalitzada, la IA pot oferir beneficis immensos per abordar els grans reptes de la dècada que ve. No podem permetre’ns deixar escapar aquesta oportunitat.
Finalment, cal insistir en la importància de la regulació. L’actual normativa proporciona un marc inicial que haurà de complementar-se amb regles futures. Només amb la implicació activa del sector empresarial i una visió a llarg termini podrem ser determinants en aquesta nova etapa. De l’informe Dragui i el d’Enrico Letta es desprèn aquesta urgència de passar a l’acció. Dit d’una altra manera d’ambdós textos se sobreentén que “la inacció porta a la decadència" fet que implica que sense una acció coordinada i conjunta per abordar els reptes necessaris i les polítiques adients Europa s’arrisca a perdre la seva competitivitat global.
Cada vegada més empreses veuen en la IA una oportunitat per estalviar costos i millorar l’eficiència. Així doncs, potser ha arribat el moment de deixar de mirar enrere i concentrar-nos en avançar cap al futur. Sent propositius. Sent decisius. Formant part d’aquest futur que ja és present. Hi som a temps? La resposta hauria de ser sí.