L’excés col·laboratiu

Has tingut temporades amb la sensació que no arribes a tot el que tenies programat fer?, sentir que no avances en la feina al teu dia a dia? Fins i tot que te l’acabes emportant a casa? Si és així, pots haver patit un excés col·laboratiu.

Segurament hauràs destinat la major part del teu temps (potser més d’un 80%) a donar respostes als altres i les seves peticions, ja sigui per telèfon, per mail, i participar en no poques reunions. El teu rendiment malauradament haurà baixat per no disposar quasi del temps que necessites per fer la tasca principal, i amb el perill de sofrir desgast, estrès i finalment rotació (per l’empresa).

L’excés col·laboratiu és un dels riscos associats al moment que estem vivim de globalització, d’estar permanentment connectats, de fomentar que a l’empresa hi hagi esperit col·laboratiu, que les persones cooperin i que treballin en equip.

Curiosament hi ha estudis d’empresa que avalen que la distribució del treball col·laboratiu està mal equilibrada. Entre el 20 i el 35% de les col·laboracions d’alt valor afegit vénen tan sols de part d’un 3% i un 5% dels col·laboradors. Fet que porta que poques persones siguin permanentment  sol·licitades a col·laborar, provocant culs d’ampolla, prendre decisions lentes, i malauradament el risc de perdre el seu talent per sobrecàrrega d’activitat, un preu molt alt.

"Hi ha estudis d’empresa que avalen que la distribució del treball col·laboratiu està mal equilibrada"

Però hi ha solucions que donen resposta a aquests excessos col·laboratius, i especialment també pel que fa a les reunions. Tres tipus de recursos engloben aquestes sol·licituds de col·laboració que ens demanen els altres: recursos d’informació, que són els coneixements i capacitats que es poden transmetre; els relacionals, d’ajudar als altres que depenen de la posició i lloc que s’ocupa; i els personals, que inclouen directament el temps de dedicació i l’energia de cadascun.

Sovint s’organitzen reunions per demanar informació o sol·licitar ajuda relacional, penalitzant el temps i energies que disposa el col·laborador amb el seu recurs personal, el seu bé més preuat.  Per aquestes demandes, que inclouen aquests recursos informatius i relacionals, si es disposa dels canals adequats que estiguin a l’abast de tothom es poden compartir, evitant d’aquesta manera una trucada, un mail (ja no parlem si es posa en còpia als altres), o una reunió.

Segurament haurem de fer parada, reflexionar-hi, i aprendre a fer-ho per organitzar-nos millor, no sigui que caiem en la temptació de tenir un excés col·laboratiu, que afecti el nostre rendiment. Si ho fem, tots hi guanyarem, professionals i empreses!