Malgrat la seua rellevància per al creixement i competitivitat de l'economia espanyola, el projecte del Corredor Mediterrani ha patit menyspreus i retards en la seua execució en les últimes dues dècades. Període en el qual els beneficis generats en l'economia nacional per l'execució d'aquest projecte dins del termini i en la forma escaient hauria ja amortitzat la inversió. Però l'impuls no s'ha produït fins que el Moviment #QuieroCorredor va aconseguir aglutinar a empresaris i societat civil del conjunt d'Espanya, perquè els nostres responsables públics prengueren consciència de la importància i l'impacte en la competitivitat del nostre país.
L'actual conjuntura fa d'ell un projecte de la màxima rellevància, tant per a la reconstrucció de l'economia nacional, afonada a causa de la pandèmia de la Covid-19, com per a avalar les transferències sense devolució del Fons de Reconstrucció de la Unió Europea, destinades a tal comesa, i de les quals Espanya serà un dels principals països beneficiaris.
Una situació com la creada per la Covid-19, que ha comportat la paralització d'una part fonamental de la nostra economia durant aquest any, i que amenaça amb generar la major desfeta econòmica del nostre país en molts anys, requereix d'una forta intervenció pública dirigida a reactivar l'economia mitjançant inversions de gran efecte multiplicador en el sector privat i generadores de noves oportunitats de creixement i canvi econòmic. Poques actuacions públiques tenen el potencial per a generar aquest gran impacte (tant quantitativa com qualitativament) com el Corredor Mediterrani, com ja he tingut ocasió de posar de manifest en articles i intervencions públiques al llarg de l'última dècada.
La quantitat i característiques de la inversió a dur a terme en el Corredor, des d'Algesires a la frontera francesa, amb dues plataformes d'ample internacional per al transport de mercaderies i passatgers de tecnologia punta, no sols representa una important demanda de productes susceptibles de ser generats en el propi país, sinó que suposen un important recolzament a activitats intensives en coneixement capaços d'impulsar el creixement i canvi estructural que tant necessita Espanya en aquests moment. Des del punt de vista de la reconstrucció de l'economia nacional poques actuacions públiques podrien tindre la rellevància d'aquesta.
"Des del punt de vista de la reconstrucció de l'economia nacional poques actuacions públiques podrien tindre la rellevància d'aquesta"
Però tan important com això són les expectatives de futur que aquest projecte generaria en l'Arc Mediterrani Espanyol, zona que no sols representa al voltant del 40% de la població nacional, sinó que és responsable de la meitat de les exportacions del país. El projecte no sols implicaria noves inversions privades, sinó que a més impulsaria el sector portuari del Mediterrani espanyol, gràcies a l'escurçament de les distàncies, temps i cost de transport que el Corredor comportaria per al trànsit de mercaderies entre Europa i Agafava, la qual cosa donaria un gran recolzament a l'activitat logística i atrauria noves inversions d'alt valor afegit gràcies a l'atractiu generat per aquesta millora en l'atractiu del territori.
Un avantatge fonamental del Corredor Mediterrani com a projecte amb plena legitimitat per a rebre fons comunitaris és la seua incidència en la competitivitat de l'espai on s'implanta (en reduir el cost de transport en uns sis cèntims d'euro per quilo transportat de mitjana i millorar l'accés als mercats), la seua consideració com a infraestructura inclosa en la xarxa bàsica d'infraestructures comunitàries, i per tant susceptible de beneficiar-se addicionalment de subvencions de la pròpia Comissió, i, abans de res, la seua contribució a una economia més sostenible, en permetre desviar el trànsit de mercaderies amb Europa des del camió i el vaixell, altament contaminants, al ferrocarril, més ecològic i susceptible d'ús d'energies renovables.
El país perdria una oportunitat històrica de reforçar la seua recuperació econòmica a curt termini, consolidar un procés de canvi de model econòmic a mitjà termini que assegure el desenvolupament futur i la creació d'ocupació de qualitat, així com donar un decidit impuls a una estratègia de desenvolupament sostenible, sí els nostres representants públics no secunden seriosament, d'una vegada per sempre, l'execució sense demora del Corredor Mediterrani. La inclusió definitiva i seriosa del projecte al complet en els pressupostos generals de l'estat del pròxim exercici i dels successius constitueix una necessitat imperiosa si volem aprofitar aquesta gran oportunitat. Esperem de la intel·ligència i compromís social dels nostres polítics, de tots els partits, i de la capacitat de convicció dels responsables del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, perquè això es faça realitat.