I si el 'fake' ets tu?

Facebook ha anunciat que munta un centre a Barcelona per lluitar contra les fake news, o notícies falses, on donarà feina a unes 500 persones. El fenomen preocupa a les plataformes i als Governs, perquè ningú no ha trobat encara la recepta per acabar amb les falsedats que pul·lulen per les xarxes.

La qüestió, però, va molt més enllà de la proliferació de notícies –descripcions de la realitat- absolutament falsejades. També hi ha usuaris falsos automatitzats (bots) i usuaris amb finalitats esvalotadores sota noms falsos (trolls). Però també hi ha vides explicades d’aparença natural que en realitat són publicitat, i com a tal amb un component de fake, fals, en el sentit de no real, sinó ideal. I també hi ha relacions que se’n diuen d’amistat que en realitat són simplement coneguts, saludats, amics d’amics que accepto no sé ben bé perquè, bots automatitzats de persones inexistents que es presenten amb fotografies tretes d’altre perfils reals...

"El que és potencialment fake no només és la informació. De fake s’en pot generar, fins i tot, d’un mateix" 

El que és potencialment fake no només és la informació. De fake s’en pot generar, fins i tot, d’un mateix. En efecte, i si la meva vida online és tot un fake? I si el fake no són les notícies, sinó un mateix? Sí, aquella identitat virtual que cadascú s’ha creat, a còpia de dir m’agrada, de posar acceptar, i de penjar fotografies que mai no hauríem fet si no fos perquè cerquem generar un efecte particular a la xarxa (que em facin m’agrada i posin comentaris, que pensin què bé m’ho passo, etc.). L’injuriat algorisme de la xarxa social només ha necessitat, simplement, prendre nota dels nostres gustos i les nostres preferències. I si ens han agradat una vegada les fake news, en el futur ens n’arribaran més.

És bona notícia que Facebook posi mitjans per evitar que la mentida corri impunement: en el fons, han estat aquests seus algorismes els que han fet gran la difusió de les fake news. Però no menys responsables són cadascun dels usuaris quan cliquem m’agrada a una notícia falsa.

Si no ho fem nosaltres, ningú no ens protegeix del propagandista que portem dins. Per això, sense necessitat d’esperar que Facebook faci neteja de falsedats des de la Torre Agbar, hi ha alguns principis bàsics que ens podem aplicar:

1. Fes dieta informativa: no cal que t’atipis d’informació tothora. La xarxa és un enorme self-service sense horaris on sempre hi ha teca per endrapar. Igual que tens horari per l’aliment físic, posa’l per l’aliment informatiu. Tindràs més afinat el sentit del gust.
2. Mira la composició: tota notícia conté una descripció i una interpretació. En la descripció és esperable la realitat (els fets i les dades han de ser certs i complets) i en la interpretació és esperable el rigor (raonable a la llum d’aquests fets).
3. No beguis de qualsevol font: Recorda-la sempre, la font de la informació d’on consumeixes, perquè si t’enganya una vegada, no ho pugui fer una segona.

"Les notícies que ens confirmen en la nostra manera de veure el món funcionen com una bona cervesa"

En definitiva, consumeix responsablement. Les notícies que ens confirmen en la nostra manera de veure el món funcionen com una bona cervesa: entren molt bé, però amb un consum moderat. Si no, un acaba bevent-se l’aigua dels gerros (fake news) i de retruc agafa una migranya de ca l’ample.