Facebook: winter is coming

Si Facebook té problemes, vostè també. No em refereixo a problemes tècnics, legals o de reputació, que en té, em refereixo a un problema de molt més calat, un problemadefutur que es projecta al present: Les cinc xarxessocials amb més usuaris són per aquest ordre Facebook, YouTube, Whatsapp, Facebook Messenger i Instagram. Quatre de cinc són de Mark Zuckerberg. 3.500milionsd’usuaris utilitzen els seus serveis, el que representa el 70% dels 5.000 milions d’usuaris connectats a internet i el 44% de la humanitat. Si aquests tenen un problema és que tenim un problema.

Aquesta ha estat la setmana horribilis de Facebook, i encara no s’ha acabat. Començava amb FrancesHaugen donant la cara als mitjans el cap de setmana previ a la seva compareixença al senat dels EUA. La científica de dades va treballar dos anys a Facebook i ha estat qui ha filtrat els documents interns que demostren que l’empresa avantposava el seu compte de resultats a la salut mental dels seus parroquians. Un deu en gestió d’empreses, un zero en ètica.

El corol·lari de les filtracions és el següent: sabem que les nostres plataformes fan mal a persones, grups i societats, però si ho arreglem hi perdrem calés. En els negocis la manta sempre és curta; si et tapes la butxaca et surten els peus per sota. Les filtracions demostren amb dades que Facebook provoca divisió a la societat, que Instagram afecta negativament la percepció que els adolescents tenen dels seus cossos —un de cada cinc, un de cada tres si són nenes— i que Facebook i Whatsapp s’han utilitzat per atiar conflictes ètnics en diverses parts del món.

Facebook i Whatsapp s’han utilitzat per atiar conflictes ètnics en diverses parts del món

La missió empresarial de Facebook, gairebé messiànica, és literalment la de “donar a la gent el poder de construir comunitat i unir el món”, un món del que no en coneixen res. Una eina tan potent com Facebook, en societats amb problemes estructurals, on hi ha odi ètnic, corrupció o manca de drets humans, no només no soluciona tots els problemes amb allò tan naïf de “donem-los accés a la informació i la democràcia arribarà del cel”, sinó que els amplifica. Només us cal veure com les societats occidentals s’han polaritzat els darrers cinc anys, societats que suposadament tenen una premsa lliure, mecanismes de control, separació de poders i respecte pels drets humans. Una dada: del pressupost que Facebook destina a lluitar contra la desinformació, el 87% s’executa als EUA, només el 13% a la resta del món. Índia sol, amb 251 milions d’usuaris ja en té més que els EUA que en té 240.

El 2018, en un esforç per tornar Facebook a l’esperit de comunitat original del 2004, Zuckerberg va decidir que mostraria menys notícies de mitjans al mur dels usuaris i més continguts de llurs contactes. Un petit canvi a l’algorisme havia de tornar la xarxa més humana. Doncs el resultat va ser l’invers: la opinió de parents, amics, coneguts, saludats i de gent que passava per allà va omplir el buit que la informació periodística havia deixat. Els usuaris de la xarxa van acabar comunicant-se amb clons de sí mateixos en un cercle viciós d’autoafirmació. Facebook havia adobat el terreny per les teories de la conspiració. Coincideix amb l'auge del terraplanisme, Trumpisme, Q-Anon, anti-5G, antivacunes… El canvi a l’algorisme surt a la foto dels que tomben torres de 5G a Gran Bretanya, a la de les manifestacions d’antivacunes a França i a la del tarat de les banyes a l’assalt del Capitoli.

La manta de Zuckerberg sigui cada cop més curta i ja hem vist que quan fa fred sempre tria tapar la butxaca

I enmig de les filtracions, dilluns va arribar la caiguda de la infraestructura de Facebook. Provocada per una actualització interna maldestra —aquí també hi ha teories de la conspiració— tots els centres de dades de l’empresa van quedar aïllats d’internet. Us estalvio els detalls tècnics però en un moment determinat els encaminadors de Facebook van comunicar al món que ja no hi havia rutes possibles entre la resta d’internet i els seus servidors. Si internet és el mapa d’un GPS amb les seves ciutats i carreteres, Facebook s’havia esborrat del mapa juntament amb totes les carreteres que hi portaven. Literalment milers de milions de persones, que per les seves relacions necessiten Whatsapp, o bé que pel seu negoci necessiten Facebook o que per ser influenciadors necessiten Instagram, vagaven sense rumb. Les sis hores que el món va estar sense els serveis de Facebook es van fer molt llargues per a amants a distància i per a petits i grans negocis que depenen de la publicitat que hi fan.

Pot tornar a passar? La llei de Murphy ens diu que sí, que si una cosa pot anar malament, anirà malament. I no em refereixo només als problemes tècnics. El creixement de Facebook s’alenteix (0,8% previst per aquest 2021), no aconsegueix atraure als més joves i als influenciadors i es troba que la seva base d’usuaris als països desenvolupats s’està envellint. Un dels documents de les filtracions al WSJ mostrava l’afirmació d’un nen d’11 anys en un focus group: “Facebook és per vells”.

Aquesta tendència fa que la manta de Zuckerberg sigui cada cop més curta i ja hem vist que quan fa fred sempre tria tapar la butxaca. Winter is coming.