Per què una feina avorrida pot ser la feina de la teva vida

De tant en tant, a la universitat ens ofereixen formacions i xerrades. Normalment, no tinc temps per assistir-hi, però sempre intento aprofitar l'oportunitat de treballar en un lloc on la gent cobra per pensar i aprofito per trobar temps per les que em semblen més interessants. L’altre dia vaig assistir a una xerrada sobre cinema i explicar històries, sense ser jo una gran experta en la primera part. Tothom de la sala era el que es podia considerar un cinèfil, o algú que emplena la seva buidor existencial amb la pantalla gran (jo no estic en condicions de jutjar a ningú perquè faig exactament el mateix amb els llibres). El cas és que entre aquell públic curiós i el conferenciant es va crear un diàleg molt bonic sobre què pretén realment el cinema i també sobre les múltiples possibilitats que tenim quan compartim una història.

Si vols saber-ne més

 

   

Ariadna Romans-Una feinada de futur

Estic acostumada al fet que les persones que venen a parlar davant de grans audiències tinguin currículums impressionants i experiències vitals absolutament diferents de les de la majoria. En general, la majoria han assistit a grans universitats, o han viatjat arreu del món, o han treballat a organitzacions influents i tenen contactes amb les altes elits del seu país d’origen. Però aquell senyor, malgrat treballar en una gran universitat i amb un projecte molt engrescador de cinema i consciència social, havia treballat durant molts anys en una feina “normal” que, segons ell, li permetia gaudir d’una gran quantitat de temps lliure, vacances, i temps per pensar els seus projectes audiovisuals.

“Sense cap voluntat d’ofendre, però això no ho podria fer amb les condicions que m’oferia en aquell moment la universitat”. I és que més enllà de les passions, la vida té moltes coses. En una societat que requereix moltes responsabilitats i estructures complexes, a vegades el que has de trobar no és la feina de la teva vida, sinó una fórmula que et permeti ser feliç amb les teves circumstàncies personals.

La frase del director de cinema em va recordar al llibre de Sarah Jaffe, La teva feina no t’estima, disponible en castellà a Capitán Swing des del 2024. En una societat on ens identifiquem amb la feina que fem, a vegades les curiositats es perden en les bambolines de descripcions massa estretes. Hi ha gent a qui li agrada la seva feina, i això és fantàstic, però també hi ha moltes persones que només treballen perquè ho necessiten o perquè els dona un sou a final de mes. I totes dues opcions estan bé.

"En una societat que requereix moltes responsabilitats i estructures complexes, a vegades el que has de trobar no és la feina de la teva vida, sinó una fórmula que et permeti ser feliç"

No cal que estimis la teva feina si no vols. A vegades, una feina avorrida i corrent serà la teva oportunitat per poder fer el que realment t’agrada: sortir amb la bicicleta, passar estona amb els teus amics, cuidar el teu hort, participar en una associació, fer ceràmica, escriure, ser voluntària a un refugi d’animals, arreglar cotxes antics o aprendre un idioma. Totes aquelles coses que no ens omplen les butxaques, però que sí que ens omplen el cor.

A més, des del punt de vista de la conciliació també és molt millor que no t’agradi massa, la teva feina. Si t’agrada molt, no et molesta dedicar-hi més hores o et preocupes massa per complir els objectius i assolir noves fites, fet que és positiu, però també pot conduir a autoexplotacions indesitjades. Si t’agrada, però tampoc t’apassiona, fas el just i necessari. Des del punt de vista dels drets laborals, és molt millor que no li tinguis massa estima, a la feina.

"El més important és ser una persona apassionada; si això coincideix o no amb la teva feina, ja és una altra cosa"

Torno a concentrar-me amb les paraules del director, que ens explica com després de la seva feina avorrida va aconseguir treballar a temps parcial en un projecte de la universitat i després va poder arribar a un projecte on va poder aplicar els coneixements de la feina avorrida. Realment, a vegades la vida va com va i el que volem decidir poques vegades acaba essent rellevant pel resultat final. El més important és ser una persona apassionada; si això coincideix o no amb la teva feina, ja és una altra cosa.