Una feinada de futur

La Sofia endreça la bossa de pressa. Arriba tard a classe d’italià. Des que té 12 anys que està aprenent la seva sisena llengua, però mai no és suficient. Porta a sobre els apunts de mecànica perquè a la tarda té un examen i, entre el curs avançat de matemàtiques i el grup de literatura universal, no ha tingut temps d’estudiar. Se sent culpable de no haver invertit prou hores en aquest test, però, comptant que ja ha fet deures fins i tot al lavabo, tampoc sap d’on hauria pogut treure les hores. Avui dia, ser una adolescent brillant no és fàcil. 

Puja al bus i saluda el conductor. En Joan és un amic de la família, una persona amable i atenta, que sempre li desitja sort abans dels exàmens cada dimecres i divendres. La veu atabalada amb tots els llibres, instruments, roba d’esport i, els dies que té taller d’escultura, també algunes eines per tallar. En Joan no recorda haver tingut una adolescència tan atabalada, però suposa que tot aquest enrenou es deu a la nova reforma laboral. Des de fa uns anys, les feines més ben remunerades només es donaran a persones que puguin demostrar una excel·lència brillant en matemàtiques, dibuix, domini d’almenys sis llengües, ser capitans d’un esport i saber programar. El país fa temps que s’ha marcat com a objectiu tenir els treballadors i treballadores més competents i ben preparats del món. 

La Sofia es llegeix la Constitució durant el trajecte de vint minuts fins a la seva escola preparatòria, ja que tenir coneixements de dret suma dos punts més a l’hora de poder entrar en una universitat de renom, i tot esforç compta. Un gos li llepa la cama, i ella se’l mira somrient, pensant com deu ser de bonic poder passar-se el dia acompanyant una persona a fer tasques rutinàries com anar a comprar el pa, portar una jaqueta a la tintoreria o anar-se a fer les ungles. La Sofia només té records d’infància fent aquestes tasques, ja que, des de ben petita, la seva família ha destinat tots els seus esforços a donar-li la millor educació per permetre-li accedir a una d’aquestes feines de prestigi. 

"Sap que el mercat laboral serà cada vegada més complicat i vol esforçar-se per tenir opcions i poder accedir a una bona feina"

—Fins i tot, si tens sort i saps jugar bé les teves cartes, podràs aconseguir un contracte indefinit. D’aquests se’n veuen pocs, avui dia! —li repeteix l’avi a cada trobada familiar—. Crec en tu, petita. Sé que tu ho podràs aconseguir. 

I li ofereix una poma tallada amb canyella, el seu postre preferit. La Sofia estima molt el seu avi i no vol decebre’l. Sap tots els esforços que ha fet per pagar-li les classes d’alemany dels divendres a la tarda i, encara que arriba molt cansada al final de la setmana, sempre procura aprendre de pressa i pronunciar Weltanschauung sense errors. 

Si vols saber-ne més

 

   

Què hi ha darrere de l'onada de baixes voluntàries (amb contracte indefinit) a les empreses?

A vegades, la Sofia plora a les nits. No sap què li passa, però sent una forta pressió al pit. Sap que el mercat laboral serà cada vegada més complicat i vol esforçar-se per tenir opcions i poder accedir a una bona feina. Ella somia en ser jutgessa o metgessa o, fins i tot, si té prou nota, enginyera aeronàutica. Sap que fa uns anys la vida era més senzilla i, a vegades, desitjaria que les coses no s’haguessin tornat tan complicades pocs anys després que ella nasqués: amb el tancament dels mercats i l’augment dels preus, les feines s’han tornat escasses i no hi ha diners per a res. 

La Sofia s’eixuga les llàgrimes amb el llençol i repeteix el que la seva àvia li ha dit que ha de dir sempre abans d’anar a dormir: 

—Gràcies per la lliure competència que impulsa el progrés i per l’oportunitat de demostrar el meu valor en un mercat altament exigent. Jo, Sofia, em comprometo a ser més eficient, més competitiva i més rendible, a optimitzar cada minut de la meva jornada i a contribuir activament al creixement econòmic. Que la productivitat i la innovació siguin les meves guies, que la meva capacitat de generar valor no conegui límits i que el mercat recompensi el meu esforç amb el reconeixement i l’èxit que mereixo. 

"Amb el tancament dels mercats i l’augment dels preus, les feines s’han tornat escasses i no hi ha diners per a res"

Aquesta última paraula no entén gaire què vol dir, però li recorda a l’àvia quan la va ensenyar a resar als Mercats de la Bondat. Quan torna a tenir la cara eixuta, la Sofia apaga el llum. Són les onze de la nit, i la seva alarma sonarà a les cinc, com sempre, per anar a la piscina a entrenar.