Barcelona: oportunitat estratègica en computació i 3D

Recentment hem tingut vàries bones notícies pel sistema d’innovació de Catalunya. La primera és la futura arribada del nou supercomputador Mare Nostrum 5, fruit d’una inversió de 223 milions d'euros que es repartirà entre la Unió Europea, el Govern de l’Estat, i la Generalitat de Catalunya. Una nova màquina de computació d’altes prestacions (HPC, High Performance Computing), amb una importància que s’ha d’emmarcar en el context geoestratègic en el qual estem immersos. Les raons per estar especialment satisfets són les següents:

"Una nova Guerra Freda amb camp de batalla digital, deslliurada pel control de tecnologies estratègiques com 5G, es va iniciar amb la detenció de la vicepresidenta de Huawei"

En primer lloc, l’impuls a la supercomputació pot ser l’evidència d’una incipient resposta europea a la pressió estratègica a la qual el vell continent està sotmesa des de l’explosió de lacrisi de Huawei, el passat desembre. Vaig anticipar que aquest fet marcaria l’inici d’una nova era. Si el segle XXI havia començat, segons alguns historiadors, amb la caiguda del Mur de Berlín el 1989, el segle XXII (o una nova Guerra Freda) es va iniciar amb la detenció de la vicepresidenta de Huawei el passat desembre. Una Guerra Freda amb camp de batalla digital, deslliurada pel control de tecnologies estratègiques com 5G. Fa pocs dies, José Maria Lassalle, exsecretari d’Estat de Societat de la Informació defensava exactament aquesta hipòtesi a La Vanguardia, parlant de l’esclat d’una 4a Guerra Mundial, una guerra cibernètica entre Estats Units i Xina on Europa és en aquests moments terra de ningú. La supercomputació és una d’aquestes tecnologies estratègiques, i l’aprovació de noves inversions en supercomputació europea és el primer senyal de reposicionament europeu en aquest camp.

En segon lloc, no totes les tecnologies són iguals. La supercomputació es troba en la frontissa entre ciència de frontera i aplicació pràctica. Permet realitzar descobriments fonamentals en àmbits com la química, la genètica, la tecnologia de materials, o el canvi climàtic, però a l’hora de ser utilitzada per projectes d’R+D empresarials que confereixin coneixement estratègic i avantatges competitius al teixit econòmic. Europa, Espanya i Catalunya haurien d’haver traçat un full de ruta específic, fa anys, sobre aquest tipus de tecnologies que, sens dubte, seran la base de la competitivitat industrial i nacional en els pròxims anys (supercomputació, microelectrònica, intel·ligència artificial, biotecnologia, nous materials...), i acumular inversions i massa crítica per competir amb les superpotències indiscutibles del nou ordre global: Estats Units i Xina.

En tercer lloc, el nou supercomputador pot i ha de ser l’embrió d’un futur clúster de supercomputació i semiconductors a Catalunya. No podem permetre que sigui una instal·lació aïllada. S’ha de clusteritzar amb l’entorn, generant un entramat de relacions estratègiques amb agents de l’entorn (especialment, empreses) que l’utilitzin de forma recurrent en un moment en què el Big data i la intel·ligència artificial estan en l’ordre del dia de les sensibilitats i necessitats empresarials. Les notícies inicials són positives: el Mare Nostrum 5 incorporarà una plataforma experimental per desenvolupar les tecnologies de les futures generacions de supercomputadors, amb la qual cosa es convertirà en lead user i punta de fletxa de recerca per tal que Europa tingui sobirania tecnològica en les properes generacions de Mare Nostrum. L'oportunitat estratègica de Barcelona és immensa. Poques vegades els astres s’alinearan com ho estan fent ara: les futures versions de supercomputadors necessitaran microprocessadors (xips) ultraràpids que han de ser dissenyats i fabricats a Europa. Barcelona, amb el Supercomputing Centre, el lideratge i l’autoritat indiscutible del seu fundador (el professor Mateo Valero), la recerca en semiconductors desenvolupada a les universitats, d’altres agents com el Centre Nacional de Microelectrònica de Bellaterra i una base industrial i emprenedora de referència al continent té la possibilitat de fer créixer un potent clúster en tecnologies de computació i semiconductors, una de les indústries més competitives i rentables del món. Les inversions públiques necessàries per desenvolupar el clúster (incentius a l’R+D consorciada) són només incrementals respecte a les ja realitzades. No ho podem deixar escapar!

"Europa, Espanya i Catalunya haurien d’haver traçat un full de ruta específic, fa anys, sobre la supercomputació, microelectrònica, IA o biotecnologia que seran la base de la competitivitat industrial i nacional en els pròxims anys"

Per últim, i en un altre ordre de coses, fa pocs dies es va inaugurar el nou centre d’impressió 3D industrial d'HP a Sant Cugat, el més gran del món. Una altra de les tecnologies exponencials, que reconfiguraran les regles del joc del manufacturing mundial, i que opten per Catalunya com a centre de desenvolupament.  Dues grans notícies que ens marquen el camí a seguir: cooperació institucional, estratègia tecnològica, lideratge científic i empresarial, competitivitat i prosperitat compartida.