Etnògraf digital

Per festes, sortiu i avorriu-vos

19 de Desembre de 2024

Llegeixo que a França, el ministeri d’educació fa des de l’any 1987 una prova de dictat, sempre el mateix, als alumnes de CM2 (10 i 11 anys). Les xifres del 2022 mostren que en les darreres dècades el nivell d’ortografia i gramàtica ha davallat dràsticament: els joves d’avui fan 20 faltes de mitjana mentre que el 1987 en feien 10.

"Els joves d’avui fan 20 faltes de mitjana mentre que el 1987 en feien 10"

PISA

Els resultats de Catalunya en el darrer informe PISA (2022) mostren una tendència similar en les competències bàsiques, especialment en matemàtiques, ciències i comprensió lectora.

En matemàtiques Catalunya ha patit una caiguda de 21 punts entre el 2018 i el 2022, la més gran registrada a l’estat espanyol. Això representa una pèrdua equivalent d’un any escolar. Amb 469 punts, és el nivell més baix des de l'inici de les proves PISA l'any 2000. La comprensió lectora ha retrocedit 22 punts respecte al 2018, situant-se en 462 punts. Aquesta pèrdua és molt superior a la mitjana espanyola (-6), europea (-14) i de l'OCDE (-11). Tampoc se’n salven les ciències que registren un descens significatiu, amb Catalunya registrant 477 punts en competència científica, per sota de la mitjana espanyola i de l'OCDE, que van obtenir 485 punts.

TIMSS

L’informe Trends in International Mathematics and Science Study (TIMSS) de l'any 2023, que mesura el rendiment en matemàtiques i ciències dels alumnes de 4t de primària, tampoc no ens deixa massa bé.

El rendiment dels alumnes catalans ha empitjorat, situant-lo per sota de la mitjana espanyola i de l'OCDE. Catalunya ocupa el lloc més baix entre les regions espanyoles en ambdós àmbits. En parlava la setmana passada la directora del VIA Empresa, Elena Busquets, a la seva columna d’opinió.

Algunes pistes

Els factors que ens han portat a aquesta situació són múltiples, s’influeixen els uns als altres i, segons com, es fa difícil d’establir relacions de causa i efecte. Malgrat tot sembla que n’hi ha alguns d’evidents, ho és:

Impacte de la pandèmia: la pandèmia va amplificar problemes preexistents en el sistema educatiu, com la segregació escolar i les desigualtats.
Desigualtats socials: les diferències entre alumnes de contextos socioeconòmics alts i baixos són notables. A Catalunya, aquesta bretxa equival a gairebé dos anys i mig d'aprenentatge (100 punts), cosa que reflecteix un sistema poc equitatiu.
Digitalització de l’aula d’aquella manera: l'ús creixent de dispositius electrònics i teclats ha reduït la pràctica de l'escriptura manual, ha fet innecessària la síntesi de continguts i ha descarregat els estudiants de tot esforç memorístic.
Ús abusiu de xarxes socials: la natura breu, fragmentària, descontextualitzada i audiovisual de les xarxes socials fa que els seus usuaris s’acostumin a missatges curts en sessió contínua infinita i que els costi molt concentrar-se en textos llargs que requereixin anàlisi.
Exposició a llenguatges informals: les xarxes socials i les aplicacions de missatgeria instantània fomenten l'ús d'abreviatures i formes no estàndard, que influeixen negativament en l'ortografia formal.
La desaparició de l’avorriment: els joves quan no interactuen presencialment ho fan per xarxes socials i quan hi consumeixen contingut Brain Rot, consumeixen contingut banal que no té cap altra funció que la de fer-nos consumir més contingut banal en un scroll infinit de banalitat. El poc temps lliure que els deixen les activitats extraescolars ja fa anys que ha deixat de ser-ho perquè l’ha segrestat el mòbil.

"La natura breu, fragmentària, descontextualitzada i audiovisual de les xarxes socials fa que els seus usuaris s’acostumin a missatges curts en sessió contínua infinita i que els costi molt concentrar-se en textos llargs que requereixin anàlisi"

El Test de Torrance

El Test de Torrance és una prova psicomètrica desenvolupada per Ellis Paul Torrance a la dècada de 1960, dissenyada per avaluar la creativitat en individus de diverses edats. El test mesura quatre aspectes de la creativitat: la fluïdesa, capacitat per generar un gran nombre d'idees o respostes davant un problema; la flexibilitat, l’habilitat per produir idees variades i canviar de perspectiva fàcilment; l’originalitat, la capacitat per oferir respostes úniques o poc comunes; i l’elaboració, el nivell de detall i desenvolupament de les idees proposades.

Doncs bé, la Dra. Kyung-Hee Kim de la Universitat de William i Mary va analitzar prop de 300.000 testos de Torrance de nens d'infantil a adults de tot el país, recollides entre 1968 i 2008. Va descobrir que les puntuacions de creativitat van començar a caure en picat el 1990. Tot i que la creativitat és a la base de les matemàtiques, de les ciències i de l’escriptura, la constatació de la seva davallada no ens serveix per explicar els mals resultats dels indicadors catalans, bo i que fossin extrapolables.

El que sí que ens serveix, però, en són les causes. La Dra. Kim i d’altres científics ho atribueixen a una transformació significativa en les nostres vides -acceleració constant i sobrecàrrega d'activitats- que afecta tant infants com adults, limitant el temps disponible per a activitats que fomenten la creativitat.

La nostra infància es va desenvolupar en un entorn de jocs no supervisats i imaginatius, que ens permetien explorar i desenvolupar la nostra creativitat de manera natural. Un bastó era una espasa i una bici la moto del Motorista Fantasma. Avui, les agendes sobrecarregades d’extraescolars i la supervisió constant -també digital- han reduït aquestes oportunitats, restringint l'espai de la imaginació a una activitat planificada.

"Els constants estímuls externs ens deixen poc marge per al pensament desestructurat i la reflexió personal"

Els adults també ens enfrontem a dificultats per trobar moments dedicats a activitats creatives. Els constants estímuls externs ens deixen poc marge per al pensament desestructurat i la reflexió personal. A més, la interacció creixent amb dispositius electrònics i entreteniment digital ha canviat la manera com ocupem el nostre temps lliure. La immersió en continguts digitals ens situa en un paper passiu.

El test definitiu

Què ensenyaríeu abans, les fotos de WhatsApp o el temps d’ús del mòbil? Penseu bé què us pot fer passar més vergonya. Aquest és el test definitiu, que comença per un mateix. Aneu a veure el temps d’ús del mòbil. Allà hi trobareu la magnitud de la tragèdia: les hores que hi passeu (més de 3), les consultes que feu al mòbil (per sobre de les 100) i les notificacions que rebeu (de 50 cap amunt). Segurament us avergonyireu.

"Què ensenyaríeu abans, les fotos de WhatsApp o el temps d’ús del mòbil? Penseu bé què us pot fer passar més vergonya"

El presentador del Via Lliure de RAC1, Xavi Bundó, va fer l’experiment radiofònic de deixar de fer servir el mòbil durant una setmana. Parlant-ne amb ell em va dir que el que més el va sorprendre van ser els petits moments guanyats, que abans eren perduts. Es va adonar que quan anava pel passadís, anava al bany o esperava que bullís l’olla, instintivament agafava el mòbil per veure els darrers tuits o els m’agrada a Instagram. Ni els micromoments de banalitat ens queden.

Si feu el mateix test amb els vostres fills ho entendreu tot. Amb mitjanes de 4 i 5 hores d’ús del mòbil entre setmana i de 6 a 8 els caps de setmana us adonareu de tot el temps que el seu cervell ha estat escoltant una veueta interior que no era la seva, tot el temps que ha dedicat a treballar pels senyors tecnofeudals de Silicon Valley, com la canalla de Manchester que al segle XIX treballava encadenada a un teler. Si Dickens aixequés el cap!

Si feu números us adonareu que això són aproximadament les mateixes hores que dediquen a les tasques lectives, o sigui, en el temps que fan un cicle mitjà d’ESO i batxillerat en podrien fer dos!

Els posem a estudiar i que amb aquestes hores de més esdevinguin el pròxim Einstein? No cal. Si tot aquest temps, en lloc d’hores enganxats a contingut banal que només té com a objectiu que consumeixin més contingut banal fossin d’avorriment, hi hauria més possibilitats que arribessin a ser un geni. Einstein sabia bé el valor de l’avorriment i per això es passava hores flotant amb la seva barca de vela deixant fluir els seus pensaments.

————————

PS: Ara que venen festes us podeu divertir molt fent el test de “WhatsApp o temps d’ús”, a la canalla de casa, i per què no, també als grans.