L'edat és un grau

Ara fa més de 6 anys que em dedico a la gent gran. A Fiatc Residències ens referim a ells com a grans persones i no com a persones grans, ja que l'edat els hi dóna un valor que no té la gent més jove. En la nostra societat es valora la bellesa i la joventut però en altres societats, com l'oriental, es valora la vellesa i l'experiència de la vida que no es pot aprendre en una escola de negocis, que s'ha de viure.

Ara fa uns dies llegia en un article d'opinió d'una persona referent en la matèria que deia que "aquí els millors professors de Harvard els haurien jubilat" i em feia reflexionar sobre el paper de la gent gran en la nostra societat, sobretot quan s'aproxima el moment de la jubilació i se'ls arracona o se'ls hi ofereixen solucions per marxar de les empreses, inclús abans d'hora, per donar pas als joves sense reflexionar sobre la riquesa que pot aportar a l'empresa la col·laboració de joves i sèniors treballant conjuntament. Uns aporten la frescor, ganes d'aprendre, noves idees i facilitat d'adaptació a noves tecnologies i avenços en general; els altres aporten la serenor, bagatge de molts anys, experiència i seguretat en la presa de decisions per coneixement i trajectòria. La suma dels dos perfils pot ser la clau de l'èxit, no només dels entorns empresarials sinó de la societat en general. Vivim un moment on quasi tot és d'ús immediat i de desús posterior, però la gent, les nostres persones grans, no són de desús ni podem permetre que siguin apartades per edat.

La jubilació no s'hauria de veure com un estigma sinó com un moment de maduresa per poder contribuir a la generació de coneixement des de l'experiència.

"La gent, les nostres persones grans, no són de desús ni podem permetre que siguin apartades per edat"

L'altre dia, conversant amb un dels directius d'una institució important a Sant Cugat sobre el retorn social de les empreses i el seu compromís amb els seus equips i amb la societat en general, em va sorprendre molt favorablement veure que les principals fonts d'inversió comencen a demanar no només el ROI per valorar les possibles inversions sinó l'SROI per valorar el retorn no només econòmic, sinó social, de les possibles inversions. Em va semblar summament interessant i esperançador el canvi de tendència que s'està produint. Fins ara la RSC tenia un cert pes en les empreses i en la imatge que els públics afins podien tenir d'aquestes, però ara es comença a valorar com a una condició si ne qua non per dialogar i arribar a acords amb elles.

El rendiment econòmic de les empreses, inevitable per prosperar i ser sostenibles en el temps, es veu compensat per altres factors com aconseguir ser un lloc agradable per treballar Great place to work o tenir integrats en la filosofia de les empreses polítiques de RSC destinades a millorar la societat Better for the world. Aquests aspectes són actius que es comencen a tenir molt presents a l'hora de fer-se una imatge, decidir invertir o col·laborar amb una empresa.

Aquest punt ens porta de nou al suport que pot rebre per part del seu entorn professional qualsevol treballador de l'equip i que el fidelitzarà fins a fer-lo sentir incondicional de l'entitat on treballa. Jo sempre he pensat que el millor ambaixador de l'empresa és el treballador i els col·laboradors indirectes o stakeholders. Si una persona creu en el que fa i el perquè ho fa, està convençut del seu rol a l'empresa, té clar els objectius del rendiment de la seva tasca i se sent orgullós de l'entitat a la qual representa, no tindrà mai excuses i tindrà un recorregut molt més efectiu i amable amb un impacte molt més positiu, la suma dels quals es veurà molt probablement reflectit en el compte de resultats.

Tot això implica donar un bon suport en el procés d'adaptació a l'empresa i en el procés d'abandonament de l'empresa, crear grups intergeneracionals entre els treballadors per enriquir els equips, permetre disposar de flexibilitat horària, polítiques de no discriminació per raó d'edat o sexe i la possibilitat de treballar des de casa, entre altres.

En definitiva, penso que encara hem de ser tots molt més conscients que el món reclama compromís social i ara s'exigeix a les empreses amb els seus col·laboradors directes i amb la societat en general. Part d'aquesta societat, en els propers anys, serà una societat molt més envellida però no per això útil i amb la capacitat d'oferir l'experiència de tota una vida professional i, no hem d'oblidar mai, l'experiència és un grau.