Filipines i nosaltres

Filipines acusa el canvi climàtic de l'extraordinària intensitat amb que el tifó Haiyan ha assolat les seves costes occidentals. Difícilment en podrem tenir la certesa, però la comunitat científica cada cop és més unànime que el sobreescalfament de la Terra provoca fenòmens metereològics extrems amb més freqüència. El tifó ha tocat les costes del Vietnam i de la Xina ja en forma de tempesta tropical i "només" ha fet unes desenes de morts.

Precisament, a la Xina, els problemes ambientals –contaminació de l'aire, de les aigües, del sòl- esdevenen els peus de fang d'un model de creixement accelerat i, també, salvatge. Vist el creixent malestar de la població, les autoritats prometen esmenar-s'hi, amb resultats fins ara poc aparents. Precisament la Xina ha estat una de les potències capdavanteres en la negativa d'assolir compromisos per mitigar les emissions de gasos que provoquen el canvi climàtic.

A Doha, amb prou feines fa un any, només els països europeus –i Austràlia- van comprometre's a encetar la segona fase dels compromisos sobre el canvi climàtic assolits a la cimera de Kyoto cinc anys abans. Japó, Canadà, Rússia i Nova Zelanda es van retirar i Estats Units, la Xina i els països emergents ja no s'havien compromès ni tan sols a Kyoto. La societat postindustrial europea és la més sensible a l'impacte del canvi climàtic, potser perquè Europa s'ha beneficiat històricament de formar part de la zona temperada més extensa i amb més continuïtat d'est a oest, que explica l'èxit de la civilització euroasiàtica, i no vol esdevenir zona de climes extrems. També perquè veu l'oportunitat d'especialitzar-se en productes i solucions ambientalment sostenibles, amb Alemanya al capdavant.

Aquests dies hi ha a Polònia una trobada preparatòria per a una nova cimera a celebrar a París el 2015: Europa ha de reforçar el seu malmès lideratge mundial, si més no en termes de benestar col·lectiu, amb la lluita per la sostenibilitat i contra el canvi climàtic.