L'anàlisi de l'estructura financera de l'empresa familiar no difereix en gran mesura de l'empresa no familiar, és a dir, les fonts a què una empresa pot recórrer per poder finançar les seves necessitats són les mateixes i, a causa de la manca de recursos econòmics d'aquestes fonts, hauríem de suposar que les dificultats per accedir-hi són pràcticament les mateixes.
Però si analitzem sobre el terreny, podrem observar que una empresa no familiar que s'enfronta a un procés de negociació financera utilitza la informació present, passada i futura, i certa informació sobre el sector i els mercats, per poder argumentar un possible creixement o unes previsions de millora, que és el que considera que un finançador voldrà sentir.
Per altra banda, en el mateix procés de cerca i negociació per garantir l'accés al finançament, l'empresa familiar, al marge d'aportar la documentació anterior, haurà de demostrar que la persona o equip directiu que gestiona el finançament té una experiència contrastable i que la família està implicada en el projecte empresarial. Això només es pot demostrar d'una forma exitosa si l'empresa familiar ha portat a terme un procés de professionalització, i ha passat de ser una família portant un negoci a un equip directiu gestionant una empresa. Per això les entitats financeres valoren positivament, entre d'altres, que en el procés de successió, la família es decanti per escollir un bon gestor al capdavant de l'empresa, sense tenir en compte enllaços parentius.