Del FOMO al JOMO, del tot al no res

Vivim en un món paradoxalment ple de contrarietats. Per posar algun exemple, tenim per un cantó els amants de la Coca-Cola i per l’altre els amants de la Pepsi, cadascun d’ells fidels a la seva marca. Es respecten però que no els diguin de bescanviar-se. O l’altre gran exemple. D’una banda tenim la gran massa d’incondicionals de l’ecosistema Apple/iOS, que molts fins i tot han arribat a titllar de secta, i de l’altra tenim la gran massa d’usuaris dels sistemes Android. La cara i la creu d’una mateixa moneda. I en mateix aquest sentit però en l’àmbit sociològic, després del FOMO arriba el JOMO. De la connexió permanent que ens provoca el FOMO, apareix el JOMO o el plaer de desconnectar.

És una obvietat que avui les xarxes socials formen part de la nostra vida de la mateixa manera que ja ho fan les plataformes de streaming, els mòbils o els ordinadors. Plataformes com Instagram, Facebook, X (anteriorment Twitter), YouTube, Spotify o TikTok han revolucionat la nostra manera de connectar i interactuar, i avui són utilitzades per una de cada quatre persones arreu del món.

"Després del FOMO arriba el JOMO. De la connexió permanent que ens provoca el FOMO, apareix el JOMO o el plaer de desconnectar"

Les xarxes socials s’han perfilat com un entorn en el qual formem i construïm relacions, configurem la nostra pròpia identitat i ens hi expressem i hi coneixem el món que ens embolcalla.

La incidència més gran de l'ús de les xarxes socials es dóna entre els adolescents de 16 a 24 anys, una etapa cabdal per al desenvolupament emocional i psicosocial de les persones. I precisament per això és absolutament imprescindible una major comprensió de l'impacte que tenen aquestes xarxes socials en els joves, parant especial atenció en com aquestes poden afectar a la seva salut mental.

La síndrome FOMO, de l’anglès Fear Of Missing Out, apareix sobre la dècada del 2010 i, si bé es pot donar en persones de qualsevol edat, en termes generals afecta més els joves per la vulnerabilitat i les particularitats de la mateixa adolescència. És una mena d’ansietat social o de trastorn adaptatiu associat a les noves tecnologies i a les xarxes socials, i fa referència a la por injustificada que experimenta una persona en sentir que s’està perdent alguna cosa. Es relaciona amb la necessitat irrefrenable d’estar constantment connectat per a no perdre's res del que està succeint en l’entorn virtual.

El Ministeri de Sanitat assenyala que el 80% dels joves usa el telèfon de manera intensiva i un 18% dels adolescents de manera compulsiva, fet que agreuja el risc de caure en l’addicció i desenvolupar conductes fins i tot agressives.

Com no podia ser d’altra manera, la dependència de les xarxes socials incideix negativament en la salut mental dels qui les sofreixen, perquè els aboca a comparar les seves pròpies vides amb les vides d’aquells que les exposen, unes vides que massa sovint freguen la perfecció i que res tenen a veure amb la realitat. En definitiva, una dependència que pot desencadenar en un deteriorament del benestar emocional, la pèrdua de l’autoestima, sentiments de frustració, ansietat i tristesa.

"El 80% dels joves usa el telèfon de manera intensiva i un 18% dels adolescents de manera compulsiva, fet que agreuja el risc de caure en l’addicció i desenvolupar conductes fins i tot agressives"

Una de les conseqüències de veure passar la vida a través de la pantalla del mòbil és que no vivim el que realment ens succeeix, i podem fins i tot desenvolupar una dissociació entre el que som i el que aparentem. Una addicció fa que ens perdem experiències realment preuades. I és davant d’aquesta pandèmia d’hiperconnexió que irromp amb força el JOMO, una tendència que cada volta suma més seguidors.

Com va sorgir el JOMO? L’emprenedor i escriptor estatunidenc Anil Dash, un alt executiu de la companya Glitch, va ser qui l’any 2016 va popularitzar el terme JOMO en el seu blog, com un opció per a trobar l'equilibri en la seva pròpia vida.

El JOMO, de l’anglès Joy Of Missing Out, és una filosofia que aposta per desconnectar-se, per a administrar millor el nostre temps i experimentar la vida fora de les xarxes socials. Una exaltació a aturar-se, a posar fre, a respirar i gaudir dels moments, fins i tot dels més petits i quotidians, a abraçar aquell o aquells que tens al costat, a tocar-nos, a compartir, a riure, però també a plorar i a enfadar-nos. En definitiva, el fet de gaudir, sense que en quedi res més enllà de la memòria.

"Una exaltació a aturar-se, a posar fre, a respirar i gaudir dels moments, fins i tot dels més petits i quotidians"

Ara bé, és essencial també adoptar una perspectiva equilibrada del JOMO. Una cosa és arribar al punt en què ja no s’experimenta ansietat davant la possibilitat de perdre's un esdeveniment, i una altra ben diferent és cloure’s a casa i utilitzar el JOMO com una excusa per a l'aïllament social. Cal reconèixer la importància de la solitud i el descans, però també cal estar obert a participar en activitats socials que aportin valor, sense obligacions ni pressions ni ansietat, per no poder assistir-hi sempre.

En plena era digital, no es tracta en cap cas de demonitzar les xarxes socials ni la tecnologia, seria desencertat i poc realista. Es tracta d'integrar-les a les nostres vides de manera assertiva. Les xarxes socials, els videojocs, ... La tecnologia, en definitiva, no es pot ni patologitzar ni estigmatitzar, no és un trastorn per si mateixa. Hem d’administrar adequadament el nostre oci digital des d’una òptica constructiva i sana. Ni tot ni res. Equilibri, sempre.