La futbolització de la digitalització

24 de Novembre de 2022
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa

Llegeixo esparverat al Twitter de RAC1 que el Mundial arriba a escoles i instituts. La notícia és d'ahir dimecres i parla de com els alumnes de molts instituts del país van mirar d'amagat, als seus dispositius, el partit entre Aràbia Saudita i Argentina. La notícia porta incrustada l'entrevista que el Jordi Basté va fer a la Lucía López, una professora de català a l'Escola Sagrat Cor Besòs, que explica com diversos alumnes de 2n i 4t d'ESO li van demanar directament si podien veure el partit a classe.

En lloc de transigir, el que va fer la Lucía va ser convertir-ho en una oportunitat lectiva: al final de la classe mirarien les millors jugades del partit i les comentarien en català, a tall de retransmissió esportiva. La Lucia explica a l'entrevista que el català no té cap presència al seu institut ni al dia a dia dels seus alumnes. El seu raonament de base és acadèmicament impecable: si als alumnes els interessa un tema, s'hi involucren i aquest interès es pot fer servir com a vehicle de transmissió de coneixement.

FiKjAtpWIAAsUZR

Imatge de Messi al Mundial de Qatar | AFA 


La lliçó és triple: coneixement del vocabulari radiofònic futbolístic català (el del Joaquim Ventalló, autor també de les traduccions dels renecs del capità Haddock), exposició al català a través d'un fenomen de masses com el futbol i bona utilització de les tecnologies digitals. Aquest reeixit experiment acadèmic té un precedent en les emissions de futbol a TV3 que atreien molta gent que no havia sentit mai res en català i que ho feien per l'interès en el futbol.

Si als alumnes els interessa un tema, s'hi involucren i aquest interès es pot fer servir com a vehicle de transmissió de coneixement

El mateix va passar amb la sèrie Dallas al principi de TV3 o bé amb Bola de Drac, que als anys noranta a l'institut de la Lucía López, i a tot arreu, es deia així, en català. Avui es deu dir Bola de dragón o directament Dragon Ball. El cas de Bola de Drac és molt il·lustratiu. El seu èxit va ser tan gran que quan la va emetre Canal 9 al País Valencià hi havia pics d'audiència a Múrcia. La llengua mai no és una barrera si l'interès és prou gran. Tot el meu suport a la Lucía i des d'aquí una triple enhorabona.

img2.rtve
Imatge promocional de Bola de Drac  

Però aquesta notícia, com el futbol, també té un costat fosc. De fet, abans d'assabentar-me'n per diversos mitjans dimecres, ja me n'havia assabentat el mateix dimarts per mitjans de km0. Resulta que, a l'institut del poble, també hi ha canalla interessada pel futbol, canalla que van fer el que diu la segona part de la notícia: mirar el partit d'amagat als seus dispositius mentre el professor feia la classe. Canalla que va connectar el partit en directe al projector de l'aula quan el professor no hi era.

Una cerca ràpida i un clic a un web àrab amb l'stream pirata i a veure Messi. Tot l'institut ho va saber al moment perquè la improvisada grada jove es va dedicar a penjar-ne stories als seus Instagrams. Recordem que a les aules i al pati no estan permesos els mòbils si no és per activitats lectives. Això no és un fet puntual.

La llengua mai no és una barrera si l'interès és prou gran

El Periódico explicava ahir que el problema és generalitzat i que algunes escoles i instituts es plantegen tallar el wifi durant les hores que hi hagi partit o bloquejar les pàgines web que emeten els partits del mundial. Docents dedicant el seu temps per trobar l'horari dels partits, calcular-ne la diferència horària, tallar el wifi, requisar mòbils, custodiar-los o tornar-los en acabar. 

 Això també és digitalització i en aquest aspecte encara som en barracots, digitals, però barracots, al cap i a la fi. La lliçó del costat fosc és també triple: utilitzar recursos públics per allò que no toca no és cap mal, piratejar continguts és normal i que això de què el mundial es faci en una dictadura que no respecta els més mínims drets humans és important, però el futbol n'és més. Queda molta educació per fer. Digital també.