El futur de la feina: no feu nosa
08
de Juliol
de
2021
El futur de la feina és un tema recurrent en el qual consultores, organitzacions i administracions competeixen a l’hora de fer prediccions. Sabem per experiència pròpia, i per Niels Bohr, que “les prediccions són molt difícils de fer, especialment quan són sobre el futur”, i sobretot si el futur canvia constantment. El futur dels 80 era el 2000, amb vespinos voladors i ponts de Sant Joan a Mart; el del 2021 és el de Zoom, el de les oficines amb més ordinadors que persones i el d’Instagram copiant TikTok. És evident que no calen les mateixes habilitats per treballar en un entorn que en l’altre.
D’això precisament s’ocupen els molts informes, estudis, tesis doctorals, articles i mems que miren de posar llum a la foscor, una foscor sovint induïda per obres mestres de la ficció com 1984, Un món feliç, 2001, Terminator o Matrix. O potser són clarobscurs; totes aquestes obres tenen part de raó, totes van saber predir amb precisió alguna parcel·la del futur, el nostre present. El capitalisme de vigilància i l'omnipresència dels dispositius mòbils recorda poderosament el socialisme de vigilància i les pantalles sempre enceses de 1984; les xarxes socials, els videojocs en línia i les dosis de dopamina que ens subministren són el Soma de Huxley; els treballadors dels magatzems d’Amazon fan de crossa dels robots amb qui treballen, com els astronautes de 2001; les similituds entre les grans tecnològiques de Silicon Valley i Skynet, massa evidents; i algú podria trobar raons per argumentar que vivim una simulació que s’alimenta de l’energia que hi dediquem.
El que en podem extreure de tot això és que les prediccions del futur no són mai del tot completes i que, per tant, no podem saber de cap manera les habilitats que hauran de tenir els treballadors del futur. Potser en un univers determinista, però no és el nostre, el que ens ha tocat és probabilístic. Faríem bé, doncs, de parlar en termes de probabilitats, de treure els Terminators de les capçaleres d’articles que parlen del futur de la feina, de començar a acceptar que entre les feines del futur no hi ha la d’endeví i d’acabar amb els titulars pescaclics.
Per a l'economia del futur ens caldran persones innovadores, amb formació superior, esperit crític i capacitats d'adaptació contínua a l'entorn
El McKinsey Global Institute ha estat qui ha publicat el darrer informe sobre el futur de la feina amb el suggerent títol Definint les habilitats que els ciutadans necessitaran en el món futur de la feina. Amb massa paraules clau per al meu gust i a una de que es pugui considerar pescaclics, el nom no enganya. A partir d’una enquesta a 18.000 persones de 15 països l’estudi analitza el tipus de llocs de treball que es perdran, així com els que es crearan, a mesura que l’automatització, la IA i la robòtica impactin en tots els sectors de l’economia. L’estudi constata que les habilitats d’alt nivell i el pensament crític seran cada vegada més importants per afegir valor més enllà del que puguin fer els sistemes automàtics i les màquines intel·ligents; les tasques repetitives i avorrides les faran millor, més ràpid i sense fatiga. Per tant, la necessitat d’habilitats físiques repetitives, a més de les cognitives també repetitives, disminuirà, però creixerà la demanda d’habilitats tecnològiques, socials i emocionals i de coneixements superiors.
Per a l’economia del futur ens caldran doncs, persones innovadores, amb formació superior, esperit crític i capacitats d’adaptació contínua a l’entorn (aprenentatge continu). Si això no és la descripció de científic li deu faltar poc.
Want to have an innovative and vibrant economy?
— Yann LeCun (@ylecun) July 2, 2021
Attract scientists and inventors from all over the world!
Want to know how to do that?
1. Pay them well, like the US and Switzerland.
2. Give them the means to innovate and flourish.
3. AND GET OUT OF THE WAY. https://t.co/31gSJINGh7
Yann LeCun, un dels investigadors més reputats del món en IA i aprenentatge màquina, professor de la NYU i científic en cap d’IA a Facebook, tuitava la setmana passada la clau per construir una economia vibrant i innovadora: atraure científics i inventors de tot el món. I això com es fa? Ell mateix es responia: primer, pagueu-los bé (com els EUA i Suïssa); segon, doneu-los els mitjans per innovar i excel·lir; i tercer, NO FEU NOSA. I això val per a empreses, institucions i governs.