El futur no està escrit, així que som-hi

Avui us vull proposar un exercici, mirant endarrere per després intentar mirar cap endavant a veure què us surt. Molt probablement a cadascú li sortirà quelcom diferent, i això està bé perquè en contra del que es diu el futur no està escrit ni té certeses.

Mirant endarrere hi veiem un munt de coses que formaven part de la nostra normalitat però avui ja han desaparegut. Posem alguns exemples: Els telèfons eren fixes. Trucàvem a les cases i no pas a les persones, i la companyia ens enviava a cadascú un totxo amb centenars de pàgines on hi sortien el nom, l’adreça i el número de telèfon de tothom, tothom, tota la gent i totes les empreses, ordenats per pobles i alfabèticament. Es fumava als espais públics, no només als bars sinó també els mestres a les escoles i els metges a les consultes. Hi havia botigues de música i hi anàvem a comprar discos. Amb això i el que sonava a la ràdio gravàvem cintes de casset per la gent que estimàvem. Enviàvem i rebíem cartes personals per correu postal, sovint escrites a mà. I a l’estiu, postals dels llocs on anàvem de vacances. En anar de viatge, dubtàvem si tirar fotos o diapositives. Portàvem mapes en paper al cotxe, i els consultàvem per esbrinar com anar als llocs. Fèiem servir màquines d’escriure. Si volíem una còpia del document hi posàvem paper carbó, i si ens equivocàvem ho corregíem amb Tippex. Compràvem diaris en paper. I els llegíem. Vèiem la televisió en blanc i negre. I els petits fèiem de comandament a distància: engega la tele, canvia el canal, baixa el volum...

Segur que n’hi ha moltes més. Quines has trobat a faltar? N’hi ha algunes que costa creure que fossin normals, i d’altres que costa creure que ja no siguin normals. Però d’una manera o altra, són passat. És l’evidència que les coses es mouen, que les coses canvien.

Imaginem ara coses que avui són obvies i raonablement normals però que més aviat que tard podrien deixar de ser habituals. No és la llista de coses que desitgeu s’acabin, sinó la llista de coses que podrien deixar de passar sense que importi la vostra opinió. Posem alguns exemples: posar la tele a veure què fan. Notar que arriba l’hivern. Tenir cotxe en propietat. Fer servir diners en efectiu. Escriure a mà. Llegir una notícia i tenir opinió, o intuïció, sobre si és certa o inventada. Fer servir combustibles fòssils.

"Fent aquest exercici veig que realment es poden fer canvis, que n’hi ha hagut i que n’hi haurà. Inevitablement."

I finalment, quines coses avui impossibles creus que seran normals en el futur? Viure més de cent anys? Teletransportar-se? Colonitzar altres planetes? No haver de treballar perquè ja ho fan les màquines? Prohibir les guerres? Acabar amb la fam?

Fes la llista de coses que has viscut i ja no hi són, les que estàs vivint i no creus que perdurin, i les que creus que arribaran. No cal que siguin grans llistes. Posa-hi el que et vingui al cap, sense pensar-hi massa. Quan ho repassis veuràs una manera d’entendre els canvis, una visió. La teva. I serà molt evident si ets optimista o pessimista.

Fent aquest exercici veig que realment es poden fer canvis, que n’hi ha hagut i que n’hi haurà. Inevitablement. Alguns d’aquests canvis valen la pena, i d’altres no. Però tots són possibles, així que val la pena intentar-ho. Ho podem intentar. Jo sóc optimista.