Futur. En què convindria centrar-nos (II)

Si ho recorden, la setmana passada vaig fer una petita llista dels subsectors del sector serveis català. Pretenia comparar-lo amb el francès. D’allí se’n deduïen molts aspectes en els que podíem millorar si pretenguéssim, per exemple, aproximar-nos a França -cosa que no estaria gens malament-. Avui suggereixo donar una ullada a com està distribuït el sector industrial català. Encara que, en determinats aspectes, les fronteres entre serveis i indústria no estan clares. Sobretot quan es parla del món digital i de la creixent digitalització de la indústria. O en sectors com l’agrícola on, si volem avançar convenientment, no n’hi ha prou amb collir fruita. Cal processar-la (ergo, industrialitzar el camp).

Amb l’objectiu d’avançar eficaç i positivament, per què no aprofitem allò en què som forts avui dia? Enllaço amb l’article de la setmana passada: el millor que podem fer, abans que res, és conèixer-nos. Mirin el gràfic següent.

% Facturació dels subsectors del Sector Industria (100%)

Font: Informe anual sobre la indústria a Catalunya (2019), Departament d’Empresa i Coneixement.

Ja els vaig advertir que aquests articles (el de la setmana passada i aquest mateix) no pretenen constituir cap estudi erudit. Simplement persegueixen posar sobre la taula una realitat sobre la que reflexionar i veure de què podem treure profit. Pur sentit comú. Perdonin-me la simplificació, però al nostre país la sofisticació acostuma a ser excusa per, al capdavall, no fer res.

Catalunya podria avançar notablement si fóssim capaços de conjuminar la unitat d’acció transversal

Doncs bé, agafant aquest gràfic i la llista del Sector Serveis detallada a l’article anterior, m’atreveixo a fer una llista mixta d’àrees o sectors d’activitat en els que, donada la importància en volum de facturació, quantitat de gent emprada, habilitats demostrades i demandes de futur, Catalunya podria avançar notablement si fóssim capaços de conjuminar la unitat d’acció transversal. Impulsada pels governs corresponents amb els recursos financers que podrien ser invertits durant els propers anys -emprant correctament els fons NextGen, per exemple-. En resum, no emprar diners en voler fer entrar el clau per la cabota. Millor invertir-los en allò que podem destacar.

• Agro-alimentari. Combinar el territori, els bons productes agrícoles, la bona cuina nacional, la indústria alimentària, etc. i aconseguir allò que a França i a Itàlia (sobretot al Piemont) han aconseguit: la bona reputació d’una bona cuina nacional permet industrialitzar i exportar. Oblidin els cuiners genialoides, que tant ens agraden aquí. No creen massa llocs de treball. I menys, industrials.
• Fabricació de Vehicles i Manufactura assimilada. Si reeixim a fer una bona reestructuració i ajuntem totes les peces que constituiran el vehicle del futur (elèctric, o d’hidrogen), podem fer coses importants. Ho dic perquè la indústria auxiliar i la principal han aconseguit crear una classe de mà d’obra que s’aproxima molt a l’alemanya: formació, sindicats seriosos i professionalitzats, mètodes, horaris, rigor, etc. Tot allò del que el país, en general, n’està mancat. Aquesta inversió en capital humà és fantàstica i convé no perdre-la.
• Químic. Em remeto al punt anterior. Convé no renegar de tot l’entramat existent actualment al voltant de Tarragona. Els avantatges de ser colonitzats des del punt de vista organitzatiu, laboral, etc., cal entomar-los positivament per fer coses de futur. A més, la indústria química, tant la lligada com la no lligada al petroli, tindrà molta embranzida i durant molts anys encara.
• Serveis Mèdics i farmacèutics. Aquí comptem, encara, amb bons professionals, bons laboratoris, bons hospitals i un bon sistema sanitari general. Però correm el risc de carregar-nos-ho per culpa de la demagògia socialitzant. Insisteixo, ja ho vaig dir, cal prestigiar el nostre sistema i els nostres professionals. I prestigiar vol dir separar el bo del dolent. Cal treballar per la excel·lència i la meritocràcia. I no bandejar el sistema mèdic privat, perquè és molt bo.
• Recerca Universitària i d’altres centres. Aquí s’ha aconseguit avançar molt. El problema és que inventar o descobrir coses que, després, no es fan servir perquè no sabem com materialitzar-les en la quotidianitat, serveix de poc. De cervells privilegiats n’hi ha arreu. Però només brillen quan treballen per països que saben com projectar l’intel·lecte a la vida productiva. Nosaltres estem a mig coure.

Bé com els he dit, una simple llista per ajudar a pensar. Res més. Tot Partint del sentit comú, i sense intenció de fer cap revolució genial. Només intentant aprofitar els avantatges de conèixer-nos una mica.