Joc de Trons, arriba la setena

El fenomen no és nou, però en aquesta era de la ficció televisiva que alguns s'obstinen a dir “daurada” adquireix unes dimensions desorbitades. Em refereixo al hype, a la hiperexcitació davant el que sembla que pot arribar a oferir un producte cultural, especialment una pel·lícula o una sèrie de televisió. El hype ja no es genera només al voltant d'una novetat radical, sinó que també apareix davant d’un nou lliurament de quelcom ja conegut, com ara la enèsiama seqüela d’una franquícia. Hype és el que està passant amb l'estrena de la setena temporada de Joc de Trons.

Des del moment que va començar l'emissió de la sèrie va ser evident que es tractava d'un producte televisiu diferent, essencialment per un motiu: per l'extensió del món de la ficció, extensió tant en espais com en personatges. A l'espectador de la sèrie creada per David Benniof i B.D. Weiss que no hagués llegit els llibres de la saga escrita per George R.R. Martin, el primer que li cridava l'atenció era que se li obrien les portes d'un univers de ficció d'un abast poques vegades vist en televisió.

"El hype ja no es genera només al voltant d'una novetat radical, sinó que també apareix davant d’un nou lliurament de quelcom ja conegut"

Els esdeveniments que relata la sèrie reposen sobre una llarga història prèvia, en la qual s'intueix molta història oficial, però també infinitat de mites i llegendes. Quan el relat començava in media res, era molt el que ja havia passat amb anterioritat en la vida dels personatges i en aquell món.

A més, la sèrie ha anat reforçant aquesta idea d'immensitat posant èmfasi en la geografia: els escenaris de la saga inclouen quatre continents —tot i que només dos d'ells són àmpliament coneguts— i un bon grapat d'illes. En els dos continents coneguts existeixen formes d'organització política condicionades per la geografia: Ponent (Westeros) és el continent dels Set Regnes i té una organització de tipus feudal unificada sota un sol rei. També és el continent de les terres més enllà del Mur —un enorme desert gelat habitat per tribus autodenominades lliures—.

A Essos, ingents masses de terra desèrtica alberguen ciutats estat, tribus nòmades i petits regnes. En tots dos continents, centenars de personatges de tota condició social interactuen en una lluita sense fi pel poder, la llibertat, l'honor, o, simplement, la supervivència. Tota aquesta riquesa d'escenaris, d'organitzacions polítiques i socials, de tipus humans, nascuda a la saga de llibres, s'ha anat reflectint a la sèrie de televisió, afegint-se als elements polítics, sentimentals, bèl·lics o fantàstics de la trama.

"La sèrie ha anat reforçant aquesta idea d'immensitat posant èmfasi en la geografia"

Encara que no és comú que crítics o espectadors considerin essencial un assumpte com la geografia humana (i física) dels mons ficticis del cinema i la televisió, aquest aspecte ha projectat Joc de Trons molt més allà del fulletí melodramàtic o de la fantasia èpica a l'ús, i és sens dubte un factor clau de l'èxit massiu de la sèrie i de la implicació de grans comunitats de fans.

Ara, la setena, i com bé sabem penúltima, temporada de la sèrie ha de tornar a posar límits al mapa i ha d’apropar els personatges a un punt de trobada. Les trames, ja definitivament divergents respecte a les que Martin va plantejar en els seus llibres, han de començar a tancar-se.

La responsabilitat de Benniof i Weiss és enorme. Per a molts lectors de Martin, els creadors televisius han donat vida a una criatura autònoma de la invenció de l'autor original i han de demostrar que mereixen el privilegi de jugar amb aquest material. Els fans de la sèrie esperen noves emocions fortes, traïcions i venjances cruels. A uns altres quants ens agradaria que Benniof i Weiss s'oblidessin de certes solucions argumentals grollerament televisives de les quals van abusar en l'anterior temporada i que amb aquesta setena acabin de certificar que han fet història del mitjà televisiu.