El meu #Brexit

El Regne Unit ja no és a la Unió Europea i no s'ha enfonsat el món. Potser perquè els tractats signats entre el Regne Unit i la UE seguiran vigents fins al 31 de desembre d'enguany i potser perquè el que el que va passar divendres passat va ser un Brexit mediàtic, excusa per omplir portades de diaris amb la Union Jack, carrers amb veterans de guerra i Twitter amb hiperventilats.

La casualitat ha volgut que mentre estava preparant aquest article, rebés un correu de Freeagent, el nostre proveïdor de gestió empresarial al núvol, un servei que et permet "gestionar la teva empresa des d'on vulguis". En condicions normals no n'hauria fet massa cas, però resulta que Freeagent és un servei amb base al Regne Unit, i a Mortensen, l'empresa que tinc l'honor de presidir, hi treballem des del seu inici.

Freeagent ens ajuda a fer pressupostos, enviar factures, fer els balanços bancaris i s'encarrega d'enviar periòdicament correus automàtics als clients que ens deuen diners. Freeagent sap català perquè quan a Mortensen els ho vam demanar ens van dir que si els ajudàvem amb les traduccions, incorporarien la nostra llengua sense problemes a l'anglès i l'alemany. Des que vam pagar-ne la primera quota que no me n'havia preocupat més. Fins avui.

De fa dies que segueixo el Brexit per mirar de treure'n el trellat: lleis de Parlament Europeu, programes de la BBC, podcasts, anàlisis de consultores globals, economistes pel "Leave", economistes pel "Remain", informes del WEF, articles acadèmics (n'hi ha més dels que em pensava), infografies, apunts a blogs, articles als diaris, Twitter, Facebook, Instagram, Tinder... tot el que he pogut. Sembla que hi ha tres grans consensos: que el Brexit afectarà el mercat únic digital europeu, que a hores d'ara no podem dir si el Brexit és bo o no, i que no ho sabrem fins aquí a deu anys, quan en siguin evidents les conseqüències.

Com que fer prediccions és molt complicat, especialment si són sobre el futur, em circumscriuré al que podem saber avui sobre els efectes del Brexit digital. Un parell d'anècdotes per començar: les empreses britàniques no podran utilitzar d'ara endavant els dominis d'alt nivell .eu (els utilitza algú tret de les institucions de la UE?), i els ciutadans britànics estaran sotmesos a costos d'itinerància quan viatgin al continent —i els continentals quan viatgem al Regne Unit—; la decisió ja no estarà en mans de la UE sinó en les de les telecoms, i tots sabem com acaba això.

"A hores d'ara no podem dir si el Brexit és bo o no, i no ho sabrem fins aquí a deu anys"

El gruix del Brexit digital, però, és en les dades i la seva protecció. Les dades ara circulen lliurement per territoris de la UE sotmesos a la GDPR. Si el 2021 la GB és finalment tractada com un país tercer, estaria sotmesa a regulacions de transferència de dades molt més estrictes que fins ara. El cas contrari seria que la UE considerés la GB com un territori fiable per l'emmagatzemament i processament de dades i li atorgués l'estatus d'idoneïtat (adequacy). En aquest cas les dades personals podrien continuar fluint sense restriccions. De què depèn la idoneïtat? Doncs d'una comissió d'avaluació de la UE que pot trigar mesos o anys a decidir-se però que té pinta que es decantarà pel "sí".

L'Ed Molyneux, el director general i fundador de Freeagent, em diu que sap que estem preocupats per com serà la nostra relació post-Bexit, que ens ajudarà amb la transició des d'ara fins al 31 de desembre, que desconeix a quins acords s'arribarà en matèria digital, que "no ets tu, sóc jo". Li he respost que no es preocupi, que mentrestant això nostre segueix com ans solia i que vistes les relacions en matèria de dades amb Andorra, l'Argentina, el Canadà, les Illes Feroe, Israel, Illa de Man, Jersey, Nova Zelanda, Suïssa i l'Uruguai, totes amb estatus d'idoneïtat, la nostra relació serà per molts anys.