Més ciència i no tanta imbecil·litat

La setmana passada Facebook anunciava l’actualització de la seva política de publicació de continguts amb l’objectiu de prohibir tot contingut que negui o distorsioni l’Holocaust. Ho fan en base a estudis d’organitzacions independents que constaten un increment dels discursos d’odi en general a la xarxa i de l’antisemitisme en particular. Facebook està treballant amb el Centre per la Memòria de l’Holocaust Yad Vashem i el centre Simon Wiesenthal per tal de redirigir a continguts de fonts fiables els usuaris que cerquin informació sobre l’Holocaust o que publiquin continguts negacionistes.

“Hi ha dues coses que són infinites: l’univers i l’estupidesa humana, i del primer no n’estic del tot segur”. La frase, tot i que s’atribueix a Einstein, apareix per primer cop el 1942 al llibre “Ego, Hunger, and Aggression: a Revision of Freud’s Theory and Method” del psiquiatra Frederick S. Perls, creador de la teràpia de la Gestalt. La cita literal del llibre diu "Hi ha dues coses que són infinites: l’univers i l’estupidesa humana. Avui sabem que això no és cert. Einstein ha demostrat que l’univers és limitat”. En les successives edicions Perls atribueix la frase a Einstein.

Sigui com sigui la frase era certa al segle XIX quan Alexandre Dumas en va escriure una versió similar (“Une chose qui m’humilie profondément est de voir que le génie humain a des limites, quand la bêtise humaine n’en a pas”), quan suposadament la va pronunciar Einstein, quan la va imprimir Perls i és certa especialment avui en temps de xarxes socials.

Carregar tots els neulers a les xarxes socials és tendència. Ho podeu trobar a qualsevol discurs sobre els mals de la nostra societat, al documental viral de Netflix “The Social Dilemma” o a les tertúlies dels opinadors més ben informats del país. No ho faré. Les xarxes socials i la seva tecnologia subjacent no tenen la culpa dels mals de la societat, les culpes van repartides: la globalització mal entesa, el neo-liberalisme digital portat a l’extrem, i un marc regulador amb més forats que un Gruyère fan el còctel perfecte per al capitalisme de dades pel que ens regim. Ah i l’estupidesa humana.

Les xarxes socials no són la causa de l’estupidesa infinita, només en són l’aparador; com més ulls miren i com més mans escriuen més evident es fa. Potser la gota que ha fet vessar el got i que ha acabat d’empènyer Facebook a adoptar un rol més actiu pel que fa als continguts, és la publicació d’un estudi que conclou que el 23% dels americans entre 18 i 29 pensa que l’Holocaust no va existir mai o que tot plegat és una exageració i que no n’hi ha per tant. Davant de tanta estultícia a Zuckerberg ja no li queden excuses per repetir el mantra de que Facebook no crea continguts i que només és una pobra plataforma, que no disparin al missatger i “dame un euro que voy a Bellvitge”.

Ho podem arreglar això amb tecnologia? No només, però el que és segur és que sense no ho podem fer. Fa un parell d’anys vaig tenir l’ocasió de parlar amb un supervivent de l’Holocaust a Davos. Es deia Pinchas Gutter i era un supervivent polonès que havia passat pel gueto de Varsòvia i per cinc camps de concentració fins a ser alliberat al camp de Majdanek. En el marc d’un projecte de conservació de la memòria de l’Holocaust, el senyor Gutter havia estat filmat a la Universitat de Southern California per més de 100 càmeres en una cúpula de 360º mentre responia fins a 2.000 preguntes sobre la seva experiència vital. Mesos després i després de visitar escoles i universitats, a Davos, una representació virtual seva em responia assegut en una cadira davant meu.

Aquesta setmana, en campanya, parlant de la COVID-19 Trump ha dit que la gent no hauria de votar Biden perquè si guanyés “faria cas als científics”. Biden en un tuit li ha respost amb un lacònic i alhora troll “Sí”, que és de fet la promesa electoral més revolucionària que he vist mai.

Einstein comparteix amb el senyor Pinchas que ambdós van ser víctimes del nazisme, que ambdós van emigra a Amèrica (el primer als EUA el segon a Canadà), on van refer la seva vida i van contribuir a que el món fos una mica millor. Ens cal més ciència, més tecnologia i més història i no tanta imbecil·litat.