Davos 2020: (des)confiança en la tecnologia, rates i impostos

Cada edició de la trobada anual del Fòrum Econòmic Mundial a Davos coincideix amb un moment de grans canvis i reptes globals. Mai no he sabut si és realment així o és així perquè el WEF els posa el focus i els altres no els veiem. Els temes dels darrers cinc anys han estat la 4a Revolució Industrial (aquest va donar per a dos anys), la polarització de les societats, nacionalismes i populismes, el canvi a la geopolítica mundial i el nou balanç Xina - EUA i l’emergència climàtica, el tema d’aquest any.

"El Fòrum Economic Mundial a Davos s'ha convertit en el fòrum més influent del món i els temes que s'hi tracten marquen l'agenda geopolítica de l'any"

Creat per l’economista suís Klaus Schwab ara fa 50 anys com una trobada més d’empresaris i economistes, s’ha convertit mig segle després en el fòrum més influent del món; hi assisteixen els experts més reputats de tots els àmbits del coneixement, polítics de tots els colors malden per ser-hi i obtenir-ne la benedicció i els temes que s’hi tracten marquen l’agenda geopolítica de l’any. La idea que hi ha al darrera és tan simple d'enunciar com complexa d’executar: “Les empreses han de servir a totes les parts interessades: clients, empleats, comunitats i accionistes”. La va proposar l’any 1971 el professor Schwab i es coneix com l’aproximació multiinteressat (multi stakeholder). Canvieu empreses per capitalisme i ja ho tindríem.

Però aquesta és la visió de 1971. Avui, a cops de kilotona de CO2, i de platja desapareguda, hem après que hi ha un altre interessat que no havíem tingut en compte: el planeta.

Amb els anys el Fòrum s’ha convertit cada cop en més científic i més social. Les crides a reformular el capitalisme amb l’aproximació multiinteressat s’han incrementat els darrers anys així com la participació de científics i humanistes. Encara ressonen les paraules de Jane Godall, de Sir David Attenborough i de Greta Thunberg de l’any passat. Aquesta evolució ha fet que el tema de l’edició del 50è aniversari sigui “Interessats per a un món cohesionat i sostenible”. I això es reflecteix en el programa, dividit en les set àrees següents i per aquest ordre: 1) Com salvar el planeta; 2) Societat i futur de la feina; 3) Tecnologia per al bé; 4) Una economia més justa; 5) Millors negocis; 6) Futurs saludables; i 7) Més enllà de la geopolítica. He vist més d’un taller en cases okupes amb els mateixos noms.

"A la llista de conferenciants destacats surt abans Greta Thunberg que el president Trump" 

Com a anècdota destaca que a la foto representativa de la trobada d’enguany és la d’una Greta Thunberg amb el seu somriure giocondesc (ho trobeu al web del WEF) i que a la llista de conferenciants destacats surt ella abans que el president Trump.

Els set eixos temàtics anteriors es poden resumir en dos, que han estat presents de manera directa o indirecta en moltes de les sessions: emergència climàtica i (des)confiança en la tecnologia. M’he centrat en aquest darrer per fer-ne una tria.

L’economista i escriptor Glen Weyl ha explicat com la tecnologia canvia el procés de decisió fins al punt de fer-nos redissenyar la democràcia. No participem igual en l’era de les dades massives, la IA i les xarxes socials que quan no existien. Uns processos de participació democràtica i en els mercats que no haurien d’estar esbiaixats per motius de raça. Phillip Atiba Goff ha explicat a La realitat del biaix racial com la presa de decisions basada en dades pot arribar a solucionar les discriminacions.

Una de les xerrades més interessants i alhora pertorbadores ha estat la de l’informàtic teòric i punkie alemany d’origen taiwanès Hao Li. A Deepfakes: no et creguis tot el que veus, Ens ha explicat que alguns deepfakes són indistingibles de la realitat i que el sol fet que existeixi la tecnologia ja és perillós: permet que algú pugui mentir sobre fets reals capturats en vídeo amb l’excusa de que és un deepfake. També ens ha parlat dels usos beneficiosos dels deepfakes (n’hi ha!). Molt recomanable.

"Em quedo amb la frase de Zhenfei sobre les armes autònomes: “Si totes les potències poden produir armes autònomes, és com un bastó; ja no són armes”

Moltes xerrades i taules rodones han versat sobre la confiança que ens genera la tecnologia. Sovint la gent tem les versions fantasioses d’una IA que ens esclavitzarà o els exèrcits de Terminators que vindran a prendre’ns la feina o que faran la guerra pel seu compte. Una de les converses més entenimentades sobre aquest tema és la que han tingut el professor d’història i escriptor d’èxit Yuval Noah Harari (Sàpiens, Homo Deus, 21 lliçons per al segle XXI) i el president de Huawei, Ren Zhengfei. Han parlat d’un futur on la cursa per la tecnologia ens pot portar a una situació similar a la guerra freda on el temor a un ús bèl·lic de la biotecnologia o la IA ens uneixi en un equilibri de pau tal com ho va fer l’amenaça nuclear. Em quedo amb la frase de Zhenfei sobre les armes autònomes: “Si totes les potències poden produir armes autònomes, és com un bastó; ja no són armes”. En una altra sessió, una taula d’experts analitzaven l’impacte global d’una guerra freda tecnològica.

El professor Yuval Noah Harari ha dictat també una de les sessions magistrals on ha parlat de Com sobreviure al segle XXI on ha parlat de com guerra nuclear, l’emergència climàtica i la disrupció tecnològica són una amenaça per la civilització humana: “Potser si ens extingim les rates sobreviuran i recrearan la civilització, potser les rates aprendran dels nostres errors, però espero de veritat que puguem confiar en els líders que us trobeu aquí i no en les rates”.

Les paraules de Yuval Harari al WEF encara ressonen i l’associació conceptual de líders del capitalisme amb rates serà també recordat. Li podria passar com a l’historiador Rutger Bregman, que arran de reformar el capitalisme, la filantropia i el planeta deia l’any passat: “Aquest és el meu primer cop a Davos, i ho trobo una experiència desconcertant; 1.500 jets privats han volat fins aquí per sentir David Attenborough dir-nos com ens estem carregant el planeta. Tothom parla de participació i justícia, igualtat i transparència però gairebé ningú no parla del tema realment important de l’evasió d’impostos, no? I dels rics que no contribueixen amb el que els tocaria. (…) Podem parlar de totes aquestes maneres de filantropia, podem tornar a convidar Bono, però per Déu, heu de parlar d’impostos. Impostos, impostos, impostos… la resta és merda a parer meu.”

Fa un parell de dies es preguntava amb ironia per Twitter que per què no l’havien convidat.