La paradoxa de Google Jobs

Fixeu-vos que les grans prediccions de futur sempre es fan a 20 anys vista. La conquesta de Mart, la intel·ligència artificial (IA), la computació quàntica, la super intel·ligència i la robotització són alguns dels temes recurrents que sempre deixem per 20 anys més tard. La raó és que 20 anys és prou lluny com perquè hi hagi prou temps com perquè el desenvolupament tecnològic ens porti aquests grans canvis i prou a prop com perquè creiem que tindran un impacte en la nostra vida. Ara ens estem movent en la franja del 2030-2040.

I com que hem vist moltes pel·lícules tendim a pensar que la IA és el HAL del 2001 i els robots són els Terminators T-1000 de Skynet. Sí i no. La intel·ligència artificial, la que s'anomena intel·ligència artificial tova, ja determina en gran part què fem i com vivim més enllà de la pizzeria que la Siri escull per nosaltres. El mur de Facebook, les línies de temps de Twitter i Instagram són gestionats per algorismes d'IA que determinen què és més rellevant d'acord amb els nostres interessos. I el mateix val per a la mare de tots els algorismes: el de Google. Els resultats de les cerques de Google depenen d'una multiplicitat de factors, també dels termes que cerquem i de quin resultat cliquem, és a dir de com som.

La intel·ligència artificial tova ja determina en gran part què fem i com vivim més enllà de la pizzeria que la Siri escull per nosaltres

Però quan les prediccions les mirem a curt termini l'exercici ja no és tan apassionant. Primer perquè la probabilitat que algú se'n recordi del que vam predir és més alta i segon perquè el que passi l'any que ve segur que ens afecta. Quan debatem de si un robot o un algorisme ens prendrà la feina, si pensem que tots hi estem exposats i que la pregunta no és "si ens la prendrà" si no "quan ens la prendrà" la cosa agafa aires de Black Mirror. Arribarà un dia que robots, algorismes i sistemes experts faran la feina i prendran decisions per nosaltres i suposadament els beneficis seran tants que ens podrem dedicar a fer el que ens agrada, a ser humans, però mentre això no arribi ¿què passa amb els que es queden pel camí?

Google acaba de llençar el seu servei de cerca de feina Google Jobs. No és un lloc web ni una base de dades de feina, és el mateix cercador. Buscant "feines al voltant meu", "feines de pintor" o "feines de més de 100.000k l'any", Google ens retornarà la llista d'ofertes que coincideixin amb la cerca. Els resultats vindran de les bases de dades de LinkedIn, Monster, CareerBuilder i Facebook (sí, Facebook). De moment estarà disponible només als EUA i depenent de l'èxit el model s'exportarà a altres països on Google signarà acords amb els serveis locals de cerca de feines.

És clar que Google no té bases de dades de feines —de moment les subcontracta— però en poc temps tindrà la millor base de dades de cerques de feina, visualització d'anuncis i clics a ofertes; la farem nosaltres. Creuant els nostres hàbits de cerca amb les cerques de feina, Google ens podria suggerir les millors feines d'acord amb el nostre estil de vida i eventualment ens podria suggerir feines millors de la que tenim. Podria ser que el servei funcionés tan bé que agències de col·locació, oficines públiques d'ocupació i departaments de recursos humans haguessin de tancar, fet que obligaria els treballadors que es quedessin sense feina a anar a Google Jobs a buscar una nova feina per reciclar-se.

 Google ens podria suggerir les millors feines d'acord amb el nostre estil de vida i eventualment ens podria suggerir feines millors de la que tenim

Quan parlem de robots que ens substitueixen no cal que ens imaginem màquines en forma humana que s'asseuen a la nostra cadira. Pensem en coses que abans feia una persona de manera poc eficient i ara fa un algorisme que no veiem de manera més eficient. Penseu en el temps que fa que no entreu en una agència de viatges a comprar un bitllet d'avió i com de bé els hagués anat tenir Google Jobs fa deu anys als seus treballadors.