El judici transmediàtic: entre Kuleshov i Twitter

Segueixo el judici als líders independentistes i em recordo de quan seguia el de l’O.J. Simpson. La diferència és que als 90 em quedava enganxat a la parabòlica fins a altes hores de la matinada i ara ho faig a Twitter. Aquell va ser el primer gran judici mediàtic global de la història amb la CNN vint-i-quatre hores al dia i set dies a la setmana. El de la causa general contra l’independentisme és el gran judici transmediàtic: comença a la ràdio, continua als digitals, segueix a la tele, passa per places i carrers i no para mai a Twitter, i si parem atenció als editorials, portades i obertures de telenotícies d’arreu del món veurem que aquest cop també és global.

"El de la causa general contra l’independentisme és el gran judici transmediàtic"

El Financial Times treu la foto en portada, la BBC en fa un reportatge, el The Guardian parla de judici a Espanya i Mediapart, el principal digital francès, qualifica el judici com "La vergonya d’Espanya i el deshonor d’Europa”. Washington Post, New York Times, The Independent… podria seguir. Tot això sense comptar amb les aparicions de l’ínclit ministre d’exteriors espanyol i agent doble de l’independentisme Pepe Borrell. Sembla que aquest cop sí, que el món els mira.

I el món mira aquest judici per dos canals ben diferents: la tele i Twitter. El primer és unidireccional, vertical, dirigit a una audiència massiva i únic (el senyal de televisió el serveix el mateix Tribunal Suprem). El segon, en canvi, és participatiu, horitzontal, dirigit per persones i per a persones. Twitter trinxa el control dels fluxos de la informació sobre la que es basa la litúrgia jurídica. Seguint el judici a Twitter hem sabut que al Tribunal Suprem hi ha una xarxa sense fils disponible que es diu APORELLOS —desconec si és del propi Tribunal o l’ha creada algun troll ultra— i que la paraula clau de la xarxa Supremo disponible per a periodistes caduca el dia 31 de maig. Sigui el que sigui el que això vulgui dir.

Els mitjans en general porten associats un camp de distorsió de la realitat que transformen tot allò que expliquen. En el cas de la realització del judici, la decisió de mostrar un primer pla estàtic d’un advocat parlat durant mitja hora i no el de les reaccions dels acusats, per exemple, no és una decisió tècnica, forma part de la narració i la conforma. Segons què es mostri, com es mostri i en l’ordre que es mostri el relat visual d’uns fet pot ser-ne un o un altre. Se’n diu efecte Kulehsov, en honor al cineasta rus que els anys 20 del segle passat va demostrar com la mateixa expressió facial d’un artista ens sembla diferent segons la imatge que la precedeix. S’ensenya a primer de l’ESCAC i pel que sembla també al curset de Premiere de la Guàrdia Civil (veieu el muntatge del vídeo que van presentar a la Fiscalia).

"Seguint el judici a Twitter hem sabut que al Tribunal Suprem hi ha una xarxa sense fils disponible que es diu APORELLOS" 

Twitter també té el seu camp de distorsió de la realitat. Gràcies al seu algorisme i a la personalització de continguts no hi veurem el judici, ni tan sols el judici paral·lel; hi veurem tants judicis com persones l’observem, i serà d’acord amb les nostres fílies, fòbies i idees polítiques. Tants judicis com persones. D’això va.