Boletaires a l’espai

Algun dia anirem a plegar bolets a l’espai. Milers de catalans sortiran de cap de setmana amb les seves naus espacials rumb a racons inexplorats de la galàxia. La polèmica de si arrencar o tallar (amb làser) continuarà i la tradició de no donar-vos les coordenades estel·lars d’allà on se’n fan també. Sembla ciència ficció però també ens semblava ciència ficció Black Mirror fa quatre anys i mira on som. Hi som més a prop del que ens pensem.

Aquesta setmana, la NASA ha anunciat que hi ha aigua a la superfície de la Lluna. Després de dos anys d’estudi d’unes imatges de 2018 captades del cràter Clavius captades pel telescopi Sofia, l’agència nord-americana ha pogut confirmar la presència del líquid element al nostre satèl·lit. Les diferències de temperatura entre la part il·luminada pel Sol i la part fosca són extremes; de +125º C a -135º C. A mesura que rota tota la superfície és sotmesa a canvis de temperatura. I si hi ha aigua i canvis de temperatura segur que s’hi fan bolets, i amb el temps, boletaires.

També aquesta setmana hem sabut de NewSpace Catalunya, una estratègia del Govern de la Generalitat de Catalunya que vol fer del nostre país un actor de futur en l’economia espacial. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública Jordi Puigneró anunciava dimarts una inversió de 18 milions d’euros pels propers quatre anys, 2,5 el període 2020-21, que s’espera que generin 1.200 llocs de feina i 300 milions d’euros de negoci. Com a empresa més visible va anunciar la posada en òrbita de dos nanosatèl·lits l’any vinent.

La tecnologia dels nanosatèl·lits és aplicable a camps molt diversos, entre ells la recerca, el desenvolupament de noves tecnologies espacials, l’observació de la Terra, la internet de les coses o les xarxses 5G. A la seva intervenció el conseller va destacar que “no només hem de ser consumidors de tecnologies digitals sinó que n’hem de ser productors” i la democratització de l’espai obre les portes a la nova economia de l’espai, un sector d’alt valor afegit en creixement. L’estratègia s’emmarca en una visó de futur digital del país i se suma a les que ja estan en marxa de 5G Catalonia, Catalonia.ai (Intel·ligència Artificial) i Blockchain CAT.

Oposició, trolls, indocumentats han criticat i fet befa de la iniciativa que han batejat amb la NASA Catalana. Els recomanaria humilment la meva columna de la setmana passada intitulada Més ciència i no tanta imbecil·litat. Si no la llegeixen tampoc passar res, amb el títol ja fan. No se n’adonen que tots som astronautes que si en condicions normals una estratègia com la de NewSpace ja ens interpel·laria, ara encara més. Com els astronautes, vivim, treballem i aprenem en un espai reduït; com ells, veiem el món per una finestra; i com ells, tampoc no distingim massa bé el dia de la nit ni la festa de la feina.

El NewSpace és la culminació d’una tradició galàctica secular, la nostra tradició galàctica. Penso en els grans astronautes catalans de la història com en Francesc Pujols o en Salvador Dalí, en els grans referents boletaires galàctics Jaume Sisa, Quimi Portet, Joan Miquel Oliver o Roger Mas, en els cosmonautes Joan Fontcuberta, Adrià Puntí o Albert Serra i penso en tots nosaltres que abans de ser astronautes vam ser boletaires.

El conseller deia en la presentació del NewSpace de Catalunya que “no és cap bolet ni fruit de la improvisació, que porta molt de temps preparant-se”. No hi podria estar més d’acord.