El Pla d'Educació Digital de Sòcrates

Aquest dilluns el Govern va presentar el Pla d'Educació Digital per al període 2020-2025. L'acte es va fer al Citilab de Cornellà i va comptar amb la presència de la directora general d'Educació Mar Camacho i la de l'Hble. Conseller d'Ensenyament Josep Bargalló. Que la presentació nacional no es fes a Barcelona és rellevant; el lloc no és el missatge.

El pla, que es posarà en marxa al gener, té com a objectius que d'aquí a cinc anys els alumnes que acabin l'ensenyament obligatori siguin competents digitalment i que n'augmenti el nombre de docents qualificats. A l'ensems es connectaran a la banda ampla els centres que encara no hi tinguin accés, conformant una xarxa de centres digitalment competents pel que fa a l'educació. El pla arribarà a 795.617 alumnes d'ensenyament obligatori, 102.632 professors i els 3.249 centres educatius del Departament d'Educació. Aprenents, mestres i tallers.
Segons el Digital Education Action Plan de la Comissió Europea, en els pròxims anys un 90% de les feines necessitaran habilitats digitals. A Europa només un 66% de la població té aquestes competències, 48.000 escoles encara no tenen accés a la banda ampla i només el 20% dels professionals del sector TIC són dones. Aquestes xifres donen la mesura de la necessitat d'un Pla d'Educació Digital que sigui transversal, equitatiu i inclusiu.

Però què vol dir ser competent digital? Què han d'aprendre els nostres alumnes per ser-ho? I el professorat, quina formació necessita? Deixem per un moment de banda el conjuntural "digital" i pensem en què vol dir ser competent i què significa aprendre i ensenyar utilitzant la tecnologia.

Vivim tan immersos en les tecnologies electròniques digitals que els tres termes ens semblen sinònims. Però no en són. Ni tot allò digital és electrònic —una melodia codificada en un tambor d'un carilló és informació digital— ni totes les tecnologies de la informació i la comunicació són electròniques ni digitals. Els llibres, l'alfabet, l'escriptura i la parla són les TIC que hem utilitzat des de fa segles per informar-nos i comunicar-nos, per ensenyar i aprendre. Sòcrates no va escriure mai res perquè considerava que l'escriptura ens faria perdre la memòria. I en certa manera tenia raó, però hi vam sortir guanyant.

"Ni tot allò digital és electrònic ni totes les tecnologies de la informació i la comunicació són electròniques ni digitals"

Fins a Gutenberg les TIC eren lineals i estanques i ara són exponencials i combinatòries, em direu. I tot seguit, els uns em direu que és molt millor llegir un llibre en paper, i els altres, que no havíeu llegit mai tant com ara que teniu un Kindle (i que sabeu d'on baixar-vos tots els llibres pirata. Això no m'ho direu). I tots tindreu raó. No entraré en el debat estèril de quin és el millor un suport per a la informació (ja el vam tenir amb el vinil-CD i encara dura). La pregunta no és si l'un o l'altre és millor, sinó quan fem servir l'un i quan fem servir l'altre. El plaer de llegir un llibre ben editat al vespre a casa al costat no es pot comparar a llegir al metro en un Kindle. Però el plaer de trobar una referència a la meva biblioteca digital quan tinc tard per lliurar un article, tampoc no es pot comparar al de fullejar físicament desenes de llibres per acabar no trobant-lo.

Recuperem digital. Digitalitzar és l'aplicació de les tecnologies digitals per a millorar productes, serveis o processos. El correu electrònic és la digitalització del correu postal, la ràdio per internet és la digitalització de la ràdio terrestre i l'Enciclopèdia Catalana en línia és la digitalització del saber fins a la seva edició. La transformació digital, en canvi, va molt més enllà i aprofita la digitalització per a crear nous conceptes; és Twitter que canvia la manera que tenim de comunicar-nos, els podcasts que permeten escoltar el que vulguem d'on vulguem i és la Viquipèdia que ens converteix als usuaris en editors.

Anàlogament la transformació digital de l'educació no va de posar iPads a l'aula, de llegir llibres en Kindles o d'escriure en una pissarra electrònica; va de tenir clars els objectius i utilitzar totes les tecnologies TIC que tinguem disponibles per atènyer-los. Recordeu que llibres, llengües, alfabets, dibuixos i peces de Lego són també tecnologies TIC; serveixen per enregistrar i transmetre informació.

"La transformació digital de l'educació va de tenir clars els objectius i utilitzar totes les tecnologies TIC que tinguem disponibles per atènyer-los"

Fer servir un ordinador, un mòbil o una tauleta no és tenir competència digital, dominar Instagram no és ser competent digital ni fins i tot ser un bon programador garanteix ser-ne. Ser competent digitalment és saber escollir la millor tecnologia, eina o mitjà per assolir els objectius necessaris en cada moment; saber destriar allò que és bo d'allò nou; i d'allò que és bo, el que és essencial; saber distingir què és informació del que és desinformació; entendre les conseqüències de la pèrdua de la privadesa; saber el valor de les dades que generem; que allò que fem en línia té conseqüències fora de línia; que el núvol està fet de ciment i d'acer; i que cada vídeo de gatets que veiem a YouTube té un impacte en el planeta. Ser competent, també digital, és viure en el dubte sistemàtic i no en la certesa dogmàtica, tenir esperit crític més que fe cega i aplicar el mètode científic basant les nostres afirmacions en dades. Estic convençut que Sòcrates hi estaria d'acord.