La tecnologia divideix

Arriben dies de Nadal, de trobades familiars, d’àpats pantagruèlics i de sobretaules interminables on inevitablement es parlarà del tema que divideix els catalans: el procés, el procés de transformació digital.

"Aquest és el tema que divideix els catalans: el procés, el procés de transformació digital"

Famílies, grups d’amics, companys de feina, de futbol sala, gent de tota mena de classe i condició dividits per culpa del procés. Els tecnooptimistes afirmen que el procés ens ha de portar a una societat millor, on la tecnologia —alliberadora— garantirà el lliure accés a la informació a tots els ciutadans, la igualtat d’oportunitats per a tothom i ens alliberarà de les feines tedioses i poc creatives. Vaticinen que el benestar que genera el capitalisme digital arribarà a tothom en forma d’una Renda Bàsica Universal (RBU) que garantirà una vida digna a les persones. Les persones que ja no s’hauran de preocupar per la seva subsistència, podran treballar en allò que més els agradi, realitzant-se a nivell personal i alhora generant més benestar per al conjunt de la societat.

Els tecnopessimistes els diuen que això portaria a la distòpia del Món feliç d’Aldous Huxley on tot allò que ens agrada ens destruirà. Addueixen que la tecnologia és opressora per naturalesa i que ja comencem a tenir indicis que el procés ens porta per mal borràs. Facebook, Twitter, Instagram, Netflix, Google i Amazon saben més de nosaltres que nosaltres mateixos, controlen què cerquem, què llegim, què veiem, on anem de vacances i quan sortim a córrer, amb l’únic objectiu que consumim més.

"Facebook, Twitter, Instagram, Netflix, Google i Amazon saben més de nosaltres que nosaltres mateixos"

Posen com a exemple la recent aprovació del que es coneix com el #DecretazoDigital del Govern espanyol, una llei que permet sense el concurs d’un jutge la limitació de drets bàsics digitals als ciutadans de l’Estat Espanyol. Recordin que les polítiques repressores de l’Estat han estat posades com a exemple per Turquia i per la Xina.

Els dos blocs no són, però, homogenis. Entre els tecnopessimistes hi ha els neoludites; un grup de radicals nostàlgics del passat que advoquen per un retorn a temps en què la informació era controlada per l’Estat, un temps en què tothom tenia feina —diuen— i els robots no ens amenaçaven de prendre’ns-la. Els tecnooptimistes també estan dividits. Per una banda, hi ha els que tenen pressa per culminar el procés i ja voldrien ser cíborgs (sempre posen com a exemple el Neil Harbisson, el primer cíborg reconegut que a més és català). Per l’altra, hi ha els que creuen que encara no ha arribat el moment, que no som prou conscients del que implica el procés i que cal estar més i més preparats. Entre els seus proponents hi ha Bill Gates, que proposa que els robots que substitueixin una persona paguin seguretat social, en un intent de retardar el procés per guanyar temps per eixamplar la base de coneixements sobre les implicacions del tal procés.

"El procés de transformació digital ha fet realitat la visió orwelliana que tot allò que detestem ens destruirà"

L’argument tecnopessimista definitiu contra el procés el trobem en l’ús de la tecnologia que fa la Xina a la regió uigur de Xinjiang. Càmeres al carrer i a dins dels establiments amb reconeixent facial; obligació d’instal·lar aplicacions de seguiment, enregistrament de trucades i missatges al mòbil; prohibició d’ensenyar l’Alcorà a casa sota pena de confinament en camps de reeducació; identificació facial en controls aleatoris al carrer o revisió indiscriminada de mòbils per part de la policia. En dades del 2018 a Xina hi ha uns 200 milions de càmeres de vigilància. A Londres sol, entre públiques i privades, més de 700.000. Les tecnologies digitals ens ha portat el capitalisme de vigilància, ha fet créixer populismes i ha alimentat el feixisme, diuen. El procés de transformació digital ha fet realitat la visió orwelliana que tot allò que detestem ens destruirà.

Bona sobretaula.