El Rubius s’ha fet gran

El Rubius diu prou. Plega, tanca, clou, cessa, fineix, termina. S’ha buidat —el que tècnicament es coneix com fer un Guardiola— i ja no pot més. Ho ha anunciat als seus 30 milions de seguidors de YouTube en un vídeo de set minunts de durada que ha titulat amb un inequívoc “Me voy a dar un tiempo”. Si us esteu preguntant qui és el Rubius no us preocupeu; els lectors de VIA Empresa i els seguidors del popular YouTuber viviu en barris digitals diferents. El Rubius, amb només 28 anys i parlant en espanyol, és el tercer YouTuber del món en nombre de seguidors i els seus vídeos han estat vístos vora 7.000 milions de vegades. Un tuit seu amb la paraula “Limonada” va ser el més retuitat del 2016  amb més d’1,3 milions de retuits superant el de Barack Obama en la seva reelecció.

El primer que sorprèn en veure el vídeo és com de prim està el noi. Potser els fans n’han vist l’evolució, però jo, que n’havia vist només un parell de vídeos ja fa temps (sóc lector de VIA Empresa) l’he notat molt més prim. De seguida he pensat d’“aquest noi no està bo” que diria ma mare. I efectivament no n’està. Al vídeo explica que cada cop li costa més fer vídeos i que això l’angoixa, que la pressió de satisfer els seus seguidors el supera, que li fa por acabar malament; ara que encara té control sobre la situació creu que el millor que pot fer és parar. Entén que són problemes del primer món —ho repeteix un parell de cops— però que tal i com es troba no es veu amb ganes de continuar. A la segona part del vídeo explica que es dedicarà al que realment l’apassiona que és l’animé, que n’està preparant una sèrie que es diu Virtual Hero i que s’hi vol centrar de cara al setembre.

El vídeo és important.

Per començar trenca el mite de que ser creador de continguts —ser YouTuber en incorrecte— no és una feina. Ho és. Potser no n’entenem el resultat final o no ens agraden els valors que transmeten segons quins creadors, però és una feina. Ho és des del moment que guanyen diners, fan guanyar diners a les marques comercials i entretenen a grans audiències. I com en totes les feines ser el millor requereix molta dedicació. Per arribar a tenir 30 milions de seguidors a YouTube no n’hi ha prou amb ser jove, simpàtic i saber editar bé vídeos, s’ha de treballar molt i amb constància. Això vol dir dies sencers dedicats a preparar vídeos, editar-los, pujar-los promocionar-los per les xarxes, respondre als fans, etc. mentre prepares ja el següent. I així 7 dies a la setmana 365 dies l’any. A banda, actes presencials en palaus de congressos, teatres, centres comercials i discoteques.

El segon mite que trenca és que el món dels influenciadors dels mitjans socials és un món de flors i violes. Cada cop són més els que surten de l’armari digital per dir que el que mostren als seus comptes d’Instagram o als seus canals de YouTube no és la realitat. Que és una realitat mediatitzada i filtrada en tots els sentits i que mai no hem de confondre amb la realitat. El Jordi Basté deia al seu programa d’El Món a RAC1 que aquest vídeo fóra bo que el passessin a les escoles. Hi estic d’acord tot i que els joves i la canalla que el segueixen ja l’han vist, comentat, distribuït a les seves xarxes i molts ja n’han fet vídeos de reacció que han penjat a YouTube.

Quan l’any 2006 el Rubius va pujar el seu primer vídeo va haver de prendre la decisió de quina càmera fer servir, si la càmera del mòbil o la frontal, captura de pantalla de l’ordinador o webcam: si mostrar el món o mostar-se al món. Ho hem hagut de fer tots quan hem penjat fotos o vídeos a la xarxa. La diferència no es trivial: en el primer cas la realitat és el subjecte i nosaltres el complement, en el segon som subjecte, verb i complement de la realitat. Això fa que les fronteres entre feina i lleure i entre persona i personatge no existeixin. Més o menys com ens passa als autònoms. De fet el Rubén Doblas Gundersen, que és com es diu, no és més que un autònom de 28 anys a qui les coses li han anat bé, molt bé, amb la diferència que té cada dia 30 milions de persones a sobre opinant sobre la seva feina. Problemes del primer món, va amb el sou milionari però no deu ser fàcil.

El Rubius diu prou. Plega, tanca, clou, cessa, fineix, termina i converteix un projecte personal que va començar fa 12 anys en un projecte professional de futur que concentrarà en la seva sèrie d’animé Virtual Hero que ha creat per a Movistar+. El Rubén Doblas Gundersen ha descobert què vol dir fer-se gran.