Vostès tenen un problema i aquest problema es diu 3,5%

Us explico l’argument de l’episodi no emès de Black Mirror. Una organització de ciberactivistes, descentralitzada, anònima i amb grans coneixements de criptografia, aconsegueix mobilitzar la població d’un territori de la UE i en provoca la secessió. No hi ha líders ni portaveus, només programadors repartits per tot el món que hi dediquen part del seu dia i tots els seus coneixements. No es coneixen però tothom sap el que li toca fer malgrat que ningú no té tota la informació ni hi treballa tot el temps. Els que van començar ja no hi són i els que hi treballaran encara no saben que ho faran.

"L’episodi no emès de Black Mirror: una organització de ciberactivistes, descentralitzada, anònima i amb grans coneixements de criptografia, mobilitza la població d’un territori de la UE i en provoca la secessió"

Les motivacions d’uns i altres són diverses. Uns porten tota la vida lluitant per la secessió, altres són ciberactivistes, altres llibertaris a ultrança, altres activistes pels drets civils, altres gent més o menys compromesa amb les llibertats individuals i col·lectives, i molta gent anònima que participa en el que pot amb el que sap. Tots comparteixen la certesa en què mai com ara no havien tingut tant poder a la punta dels seus dits gràcies a les tecnologies de la informació i la comunicació.

Per a la seva coordinació fan servir Telegram que també utilitzen per a la seva comuncació externa i la coordinació d’accions de resistència no violenta. Amb poques setmanes aconsegueixen que més de 270.000 persones segueixin el seu canal a Telegram. Com la misteriosa organització, Telegram també és una organització descentralitzada, sense oficines, amb programadors per tot el món i amb un compromís públic amb la privadesa i els valors llibertaris.

Telegram també va ser escollida pels manifestants de Hong Kong com a plataforma de coordinació de les seves accions. El compromís amb la privadesa de Telegram arriba al nivell de reprogramar la seva aplicació per protegir la identitat dels manifestants hongkonguesos. Resulta que els serveis secrets xinesos feien llistes de contactes immenses amb tots els números de mòbil de Hong Kong per rebre les notificacions de qui es feia de Telegram per després identificar-lo (tot i que Telegram només en permet 850).

La barrera psicològica de les 270.000 persones no és trivial; representa més del 3,5% de la població total del territori de l’episodi de Black Mirror.

"La barrera psicològica de les 270.000 persones no és trivial; representa més del 3,5% de la població total del territori de l’episodi de Black Mirror"

Les investigadores Erica Chenoweth i Maria J. Stephan, al seu llibre del 2011 Why Civil Resistance Works: The Strategic Logic of Nonviolent Conflict (Per què funciona la resistència civil: la lògica estratègica del conflicte no violent), analitzen un conjunt de dades de diferents campanyes de moviments polítics, cívics i socials que van del 1900 fins al 2006. Al seu llibre presenten evidències basades en dades de conflictes violents i no violents i n’estudien quins i com han arribat a aconseguir els seus objectius.

Algunes conclusions:

1. Les campanyes de resistència civil no violenta s’han incrementat en el període estudiat;
2. l’èxit de les campanyes de resistència civil no violenta també s’ha incrementat;
3. la taxa d’èxit de les campanyes violentes ha baixat;
4. del 1900 al 2006 les campanyes de resistència civil no violenta que han assolit els seus objectius de manera total o parcial doblen a les violentes;
5. les campanyes no violentes amb objectius territorials, antiocupació o autodeterminació, tenen una taxa d’èxit lleugerament superior a les violentes;
6. l’excepció és en els casos de secessió, on les campanyes de resistència no violenta són menys efectives que les d’insurgència violenta; el motiu és que les secessions tenen una taxa d’èxit molt baixa independentment de si utilitzen la violència o la resistència no violenta.

Però, la gran conclusió del llibre és la que apunto al títol de l’article: el 3,5%. És a partir d’aquesta xifra que les campanyes comencen a tenir èxits, parcials o totals, una xifra que es repeteix a diferents processos de resistència no violenta com la lluita dels drets civils dels afroamericans als EUA, la lluita contra l’apartheid de Sudàfrica, la independència d’Estònia, Letònia i Lituània i la caiguda del dictador filipí Ferdinand Marcos.

Les campanyes no violentes tenen l'avantatge enfront de les violentes de tenir barreres informacionals, morals, físiques i de compromís molt més baixes. Aquest fet n’augmenta les possibilitats d’èxit: més gent significa més resiliència, més idees, més solidaritat i més capacitat d’autoorganització en torns fent més grans els costos dels oponents. Això no en garanteix l’èxit, però la participació massiva és condició necessària per aspirar-hi.

He fet els números i quan escric aquestes ratlles, al canal de Telegram del Tsunami Democràtic ja ha passat els 288.148 seguidors, el 3,8% dels catalans. Algú està rodant l’episodi no emès de Black Mirror a Catalunya.