Dia 16: Telepredicadors, teleeducació i les grans afirmacions

Josep Maria Ganyet imparteix la seva primera classe remota a la UPF en ple confinament

Les aules estan buides, els ordinadors plens. | iStock
Les aules estan buides, els ordinadors plens. | iStock
Josep Maria Ganyet | VIA Empresa
Etnògraf digital
Barcelona
31 de Març de 2020

Començo el dia amb la bona notícia que el virus ha mort. Més ben dit, l’han mort dos telepredicadors nord-americans en directe. Tot i llur fermesa, per la performance no m’acaba de quedar clar si l’han mort del tot o només foragitat dels Estats Units. Com sóc dels que creuen que a grans afirmacions, grans demostracions i no em refio dels predicadors de moment m’agafo la notícia amb cautela i em quedo a casa.

 

"Començo el dia amb la bona notícia que el virus ha mort. Més ben dit, l’han mort dos telepredicadors nord-americans en directe"

És per això que tot i ser el primer dia lectiu del tercer trimestre a la Universitat Pompeu Fabra no vaig al campus del Poblenou com ans solia i iniciem les classes cadascú a casa seva. La setmana passada la universitat va comunicar professors i alumnes que les classes que s’havien suspès sine die el segon trimestre es reprenien tal com estava previst el tercer, però de manera no-presencial tal com no estava previst.

Confesso el meu neguit quan m’ho van comunicar. Tenim un bon sistema per a fer classes en remot? Aguantarà l’Aula Global? I les aplicacions que fem servir a l’aula, funcionaran en remot, virtualitzades? Des de dijous que he anat instal·lant el programari necessari per executar aplicacions remotes, provat la plataforma de videoconferències del Campus, recordat les contrasenyes oblidades des del primer trimestre, recuperat apunts i actualitzat continguts. La feina de sempre amb l’afegit de la incertesa vírica habitual.

 

A les 9:30 he començat la classe de presentació de l’assignatura que aquest any incloïa una prèvia de metodologia i eines lectives en remot. Érem l’Àlex, l’altre professor que imparteix l’assignatura i un servidor. A poc a poc han anat entrant els alumnes amb comptagotes fins que al cap de mitja hora érem ja una quinzena del grup de vint. Em deien que no sabien massa bé què passava i que per això han arribat tard, que no sabien com funcionava i que ningú no els havia donat instruccions prou clares.

"En definitiva, que aprendríem a aprendre en digital, ara sí, de veritat i per força i no en un Powerpoint sobre el futur de l’ensenyament"

Els he dit que als professors tampoc, tret de quatre posts al web de la UPF de com configurar-nos les eines de videoconferència, i que segurament l’aprenentatge més gran que faríem enguany al Taller d’Imatge Sintètica II seria el d’aprendre a treballar en remot, a coordinar-nos, a utilitzar diferents plataformes de col·laboració i a trobar recursos en línia. En definitiva, que aprendríem a aprendre en digital, ara sí, de veritat i per força i no en un Powerpoint sobre el futur de l’ensenyament.

Ja us he dit que sóc dels que a les grans afirmacions els exigeixo grans demostracions. Quan acabi el trimestre, el resultat.