Telescopis, microscopis, tuits i burofaxos

Aixecar-se d’hora, llegir premsa local, internacional i blogs de referència a l’iPad amb el tè a la vora, guardar els articles més interessants a Refind, compartir a Twitter els que et faran semblar un expert, revisar-ne la línia de temps, llegir-ne els articles recomanats, fer-ne algun RT, intercanviar tuits, engegar la ràdio, sentir les darreres notícies, les opinions d’experts, les tertúlies… tot això és molt 2019.

Al 2020 les coses van diferent. Quan es diu que la pandèmia de la Covid son dues pandèmies alhora, la pròpiament biològica i la de la desinformació, ometem la de la informació. Una informació que pateix la síndrome del canal 24 hores: massa informació desinforma. Pot semblar una fal·làcia o un bonic joc de paraules que queda bé en un article però nombrosos estudis psicològics amb resultats mesurables demostren aquesta tesi. Estar ben informat no vol dir consumir —i la paraula clau aquí és consumir— molta informació.

"Estar ben informat no vol dir consumir —i la paraula clau aquí és consumir— molta informació"

Seguir el minut a minut de la Covid, del divorci de Messi i el Barça, del del PDCat amb JXCat o la darrera picabaralla a Twitter no ens informa, ans al contrari, ens desinforma. És similar a la premsa esportiva d’estiu amb totes les especulacions i les portades amb photoshops de jugadors amb la samarreta del Barça. No m’interpreteu malament, tinc molt de respecte pels periodistes esportius que considero que tenen super-poders com el poder de comprimir i allargar el temps: narren esdeveniments rapidíssims per la ràdio o la TV, escriuen cròniques sobre esdeveniments que no saben com finiran i les completen en qüestió de minuts un cop sabut el desenllaç. És aquest mateix súper-poder que els permet estirar no-informacions com un xiclet al llarg de tot un estiu si cal.

I el que val per la informació esportiva és generalitzable a qualsevol camp del coneixement. La realitat virtual ens permetrà ser a qualsevol lloc del món només posant-nos unes ulleres, la nevera farà la compra tota sola, la Intel·ligència artificial superarà la humana, els robots ens prendran la feina… tot, la setmana que ve. La darrera iteració del molt que sobrevalorem la immediatesa és la promesa que Elon Musk va fer la setmana davant dels tres porquets de què aviat el nostre cervell estaria connectat amb internet. Sobrevalorem l’impacte de la tecnologia a curt termini i n’infravalorem l’impacte a llarg termini, de la mateixa manera que sobrevalorem allò fora del comú i allò cridaner, i infravalorem allò normal i quotidià.

Centrar-nos en allò micro està bé si som oncòlegs, químics, pèrits o formigues. Si volem entendre el què realment passa al món hem tirar uns quants ordres de magnitud enfora i mirar-lo des d’allà amb el telescopi. Si anem a la selva de l’Amazones és impossible que hi veiem la sorra que hi cau procedent del desert del Sàhara; si en canvi ens fixem en imatges de satèl·lit veurem com dos ecosistemes tan distants física i ecològicament estan connectats.

De la mateixa manera si ens fixem en les picabaralles que generen els tuits Trump a Twitter ens pensarem que la causa de la decadència dels EUA és que hi hagi un pertorbat a la Casa Blanca quan en realitat, Trump n’és la conseqüència. Si ens fixem en el minut a minut de les informacions del Barça i del cas Messi creurem el mateix de la junta actual, i si fem el mateix amb les lluites intestines en el si de l’independentisme ens veurem obligats a culpar uns o altres enlloc de fixar-nos un altre cop en la vista del satèl·lit i situar l’origen en una situació colonial.

Vaig deixar de seguir l’actualitat cap a l’abril o al maig, no ho recordo bé, per culpa de l’excés d’informació de la Covid. Quina informació m’aporta el nombre diari de morts, els tecnicismes i les canviants opinions dels experts? Zero no, negatius. El comptatge dels morts és una estadística més en una secció del TN a l’espera de les notícies d’esports, una estadística que a còpia de veure-la repetida ens insesibilitza i ens distreu.

"Quina informació m’aporta el nombre diari de morts, els tecnicismes i les canviants opinions dels experts? Zero no, negatius"

La frase atribuïda a Stalin de què “un mort és una tragèdia, un milió una estadística” és més certa que mai. Si ens fixem en el minut a minut del problema conjuntural que és la Covid —que els experts diuen que “ha vingut per quedar-s’hi”— ens distraurem del problema estructural que és el del canvi climàtic. La Covid no és la causa de tots els mals econòmics, socials i psicològics sinó una de les conseqüències d’una globalització que no sabem gestionar en un entorn massa complexe on només entenem allò petit. I mentrestant el tuit d’un polític, el burofax d’un futbolista o l’opinió d’un expert continua obrint noticiaris, omplint tertúlies i col·leccionant clics als digitals. Llegiu llibres al matí.