La trilogia de TV3

Fa deu dies que el periodista Àlex Gutiérrez va presentar el llibre Objectiu TV3 al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Confesso que l’havia tingut uns dies abans a les mans a la llibreria Medios del Raval i l’havia deixat per agafar-ne un altre. Doncs tot va ser començar-ne a llegir el primer capítol el dia de la presentació, amb l’aparició estel·lar del qui fou primer director de TV3, l’inefable Alfons Quintà, que ja no vaig poder parar. Un page turner que dirien els americans, en tota regla.

En això i en alguns personatges coincideix amb un altre page turner, el llibre de El fill del xofer de Jordi Amat, que es poden llegir de manera gairebé sinòptica. De fet també es poden llegir de manera fractal. El llibre d’Amat prova de desentortolligar la quàdruple hèlix que formen els poders polític, econòmic, empresarial i mediàtic (òctuple si diferenciem entre catalans i espanyols) agafant la vida d’Alfons Quintà com a fil narratiu. El de Gutiérrez fa el mateix, en el seu cas agafant com a fil narratiu la vida de TV3; la quàdruple hèlix i les tensions entre els seus poders també hi són ben presents però aquest cop amb noms i cognoms als qui posem cara televisiva o veu radiofònica.

Cap mitjà no té la tasca fundacional que té TV3 a l’hora de fomentar i difondre l’ús d’una llengua i els valors d’una cultura

Una d’aquestes cares és Tatxo Benet, qui ocupà diferents càrrecs a TV3 durant quinze anys i avui és soci de Mediapro. Explicava a la presentació del llibre que aquesta lluita de poders pel control d’un mitjà no és diferent a la d’altres mitjans: “Aquest llibre s’hauria pogut escriure de la SER, el País o el Periódico”. Té tota la raó del món. De fet si llegiu El director, de qui fou director del diari El Mundo David Jiménez, és precisament això. Però el que també és cert és que cap d’aquests mitjans no té la tasca fundacional que té TV3 a l’hora de fomentar i difondre l’ús d’una llengua i els valors d’una cultura.

Joan Granados, qui fou director general de la Corporació, sempre va tenir una excel·lent relació amb el Rei Joan Carles a instàncies de Jordi Pujol —“Vulguis o no vulguis, és un element de neutralitat. Ves a saber què pot passar un dia, que potser la necessitarem, aquesta neutralitat”. Ell mateix explicava el dia de la presentació la conversa que va tenir amb el monarca espanyol quan li va anar a presentar TV3:

¿Y cómo será esa televisión, Joan?

En catalán, majestad.

Pero…¿todo en catalán?

Sí, majestad

¿Y ya lo entenderán?

Al pecat (original) de TV3 hi ha la seva penitència, la que explica el perquè de la paraula Objectiu al títol del llibre. Objectiu dels d’aquí per controlar-la, dels d’allà per desprestigiar-la i dels de més enllà per minvar-la. Tot a través d’un entramat político-mediàtico-corporatiu —la CCMA— on la quàdruple hèlix s’entortolliga fins a arribar a nusos gordians.

“Jo ja l’he llegit i et deprimiràs” em comentava Tatxo Benet sortint de la presentació del llibre. Aquí no li dono la raó. Els nusos gordians al voltant de la CCMA i l’omnipresent voluntat de control dels diferents poders només em refermen en la meva convicció de la seva importància i de la necessitat de tenir uns bons mitjans públics. No sóc massa original en això; Àlex Gutiérrez ofereix al final del llibre una sèrie de recomanacions per a que TV3 continuï tenint en el futur el paper rellevant que ha tingut fins ara al nostre país.

Recomano el llibre a tothom que hagi vist néixer TV3, a tothom qui hi hagi vist Bola de drac, però sobretot a tothom qui dissortadament no l’hi hagi pogut veure; en podreu fer una lectura en clau de mitjans de comunicació, en clau de partitocràcia i en clau de país. Això sí, d’un país petit, un país en què des dalt d’un mitjà sempre es pot veure un mitjà del país veí.

PS: Parlant del llibre amb el periodista Albert Cuesta, em comenta que ell també va llegir El fill del xofer abans d’Objectiu TV3 i que va tenir una experiència similar a la meva. Em recomana que completi la trilogia amb el llibre del Salvador Alsius, Com TV3 no hi ha(via) res. Encaro cap a la llibreria Medios.