El model “Garraf”, la comarca com a unitat de planificació estratègica

A les portes del 5è Simposi Garraf es consolida una manera d’entendre la comarca gens habitual; com a unitat de planificació, més enllà dels interessos de cadascun dels municipis que la componen.

Interpretar el dibuix comarcal com una agregació de factors i denominadors comuns suposa un replà exitós. La concertació entre les administracions locals i els agents socials, econòmics i del coneixement és tan rellevant com ho ha de ser la cohesió territorial i, en definitiva, la coordinació de polítiques que incideixen en el conjunt de la demarcació.

La realització de les jornades anuals d’economia i estratègia comarcals, presentades amb l’embolcall del Simposi Garraf, coincideix enguany amb el cinquè aniversari del Fòrum Hèlix Garraf. Aquest fòrum va ser promogut per l’Agència de Desenvolupament Node Garraf com l’expressió assembleària de la quàdruple hèlix.

La concertació entre les administracions locals i els agents socials, econòmics i del coneixement és tan rellevant com ho ha de ser la cohesió territorial

El Fòrum és un exercici d’interrelació poc habitual, sense protagonismes polítics ni oportunismes. Es comparteixen informacions, es promou el debat i es provoquen actuacions, com ara la posada en marxa del Consell de la Formació Ocupacional, Professional, Universitària i Contínua del Garraf (expressament, així de llarg, el nom) o el mateix Simposi Garraf, com a plenari de gran importància.

El simposi es presenta enguany amb el títol Estratègies de creixement i projecció de futur al Garraf. Aquesta vegada es vol passar a l’acció, que ja toca. La planificació estratègica i els dibuixos tàctics han emplenat els debats i han unificat criteris. Força bé. Ara, però, cal interpretar les partitures i anar per feina.

Amb només 6 municipis, el Garraf és una comarca amb un creixement residencial molt accentuat. En els darrers 25 anys, la població empadronada ha crescut un 50%. El suflé demogràfic explica el fet que el 80% de l’activitat econòmica està centrada en serveis, mentre que el sector de l’habitatge conté el 10% del mosaic econòmic. En clar declivi, la indústria queda relegada al 9%. L’1% restant cal posar-lo en el calaix de les activitats agràries i pesqueres.

Aquest compost tan asimètric provoca situacions de vertigen quan les coses van mal dades. Els cicles econòmics depressius, les maltempsades o les crisis més abruptes, com ho ha estat la pandèmia, maltracten sobretot les economies més vel·leïtoses i febles, i les fan caure. Aquest ha estat el cas del Garraf des que va perdre el múscul de la indústria en favor del sistema nerviós, els serveis.

En els darrers 25 anys la població empadronada ha crescut un 50%

I en això estem, en revitalitzar l’economia del conjunt de la comarca. El 5è Simposi Garraf propulsarà estratègies que ja estan embastades; totes elles de la mà de la Diputació de Barcelona. És el cas de Garraf Vital, per a la reindustrialització; Garraf Comerçde Marca, per promocionar el comerç i la restauració de veïnatge, i Garraf Gurmet, enfocada al districte enogastronòmic i l’enoturisme.